Passió de pare (II)

El 18 de gener vaig publicar una notícia titulada “Passió de pare” dedicada al Roc. Acabava dient:  “...perquè avui toca parlar del Roc però un altre dia ja li tocarà a l'Ona i hauré d'utilitzar termes semblants...”.
I això és el que faig avui:

- Una altra vegada t’has pintat els morros?
- Qui ha deixat aquesta tovallola molla aquí?
- Ona, para de retallar paperets que deixes l’habitació plena de confetti!!
- Et vols acabar la llet d’una vegada?
- Però per què carai has esgarrapat el teu germà?
- Treu-te els embolics dels cabells d’una vegada!

La meva estimada Ona... la nostra estimada Ona... que tot sovint ens fa treure de polleguera, que té tan caràcter i les coses tan clares que a vegades sembla que sigui ella la germana gran; que inexplicablement ens ha sortit presumida i molt nena i li encanta pintar-se els llavis i emprovar-se sabates; que és capaç de tardar mitja hora per beure’s el got de llet del matí (i, si cal, se l’endurà amb un biberó a l’escola... i el tornarà igual a la tarda); que li encanta jugar amb nenes més grans i veure sèries de nenes més grans com “Violeta” o “Jessy”; que és tossuda com una mula i capaç de treure un mal geni impropi de la seva edat; que pateix i s’emociona posant-se en la pell dels concursants de la tele o els personatges d’una pel.lícula; que té els armaris de la seva habitació plens de cromos enganxats, dibuixos penjats i les postades atapeïdes de mil i una cosetes (pinces del cabell, clauers, turbants, bolígrafs, ninos dels ous kinder); a qui li encanten els cigrons amb espinacs...

La mateixa que es desviu per ajudar-nos en les feines de la casa (plegar roba, endreçar, treure la pols...); que és capaç de cedir generosament una cosa que li agradaria a ella per fer content el seu germà; que a vegades plora de sentiment i penediment quan la renyem després d’haver-se portat malament; la que sempre està punt per posar-se a fer els deures o llegir o fer un dibuix o cantar una cançó; que riu com una lloca; que de cop i volta es posa a parlar en castellà i ens sorprèn amb una dicció i un vocabulari molt millor del que pot haver sentit a casa; la que és tan espavilada que quan ens veu suficientment enfadats canvia ràpidament el seu comportament i es posa a fer-ho tot perfecte; la que a vegades ens reclama quan li acabem de tancar el llum i ens sorprèn amb una pregunta transcendental sobre la vida i la mort o l’origen dels planetes; la que cada any diu que es vol desapuntar de l’EGIBA però després hi va tot el curs amb entusiasme; la que ens explica el que ha passat a l’escola amb una maduresa, un vocabulari un luxe de detalls propi d’una persona adulta...

Dies enrere vam tenir entrevista amb la seva tutora i ens va donar les notes del primer trimestre. Les notes són excel.lents en pràcticament tots els aspectes (no li digueu però és una “crack”). I els qualificatius que ens va anar desgranant la tutora de la seva actitud i comportament feien enorgullir:
...alegre, comunicativa, polida, autònoma, participativa, respectuosa, motivada, sensible, oberta, engrescada...

Tal com ens van dir del Roc, l’Ona a l’escola es comporta perfectament i és apreciada per mestres i  companys. Si no es torça, també serà UNA MOLT BONA PERSONA, amb uns valors humans i ètics sòlids, educada, respectuosa, creativa...
Tot i ser ben diferent del Roc, m’omple d’orgull comprovar que en la maleta de les coses que considerem més importants per a la vida i per al seu futur en  societat porten el mateix equipatge.
I hi ha una petita part d’orgull egoista per estar fent -més o menys- bé la feina de pares, però sobretot la satisfacció per intuir que el Roc i l’Ona seran unes bones persones que podran anar a tot arreu i sabran què i com han de fer les coses.

I acabo com vaig acabar l’altra vegada: quina sort que tenim de tenir uns fills com els que tenim!!

Us deixo amb uns extractes de l'informe del primer trimestre de l’Ona (1r de primària) que redunden en l'opinió que tenen els mestres d'ella... i, mentre mireu 4 fotos, vaig a fregar-me la bava... ;-)

És educada i col.laboradora. Té un comportament molt correcte...
Es relaciona bé i fa amics i amigues entre els companys...
L’Ona és molt responsable i treballadora. Li agrada fer bé la feina i no en presumeix...