"De cap manera; frase amb què es rebutja o menysprea una pretensió o una afirmació d'algú."
I això és el que opino del nou atac a la immersió lingüística que l'escola catalana ha rebut per part dels estaments político-judicials de l'Estat Espanyol.
El 31 de gener el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) va dictar 5 interlocutòries en resposta als recursos presentats per un nombre minúscul de famílies (les punyeteres famílies de 8 alumnes envers un total de 1.200.000 alumnes!!!! Menys d'un 0'001 %!!!!) que reclamaven el seu dret a rebre l'ensenyament en llengua castellana.
I la sentència és dura però difícilment comprensible:
1.- Imposa que un mínim del 25 % de l'ensenyament hagi d'efectuar-se en castellà (incloent-hi una matèria troncal) en aquells grups on tan sols ho demani un sol alumne.
- D'entrada ja em sembla al.lucinant que una demanda d'una sola persona hagi d'afectar la immensa majoria d'un grup que no presenta cap queixa. Com si un únic nen budista hagués d'obligar tots els seus 26 companys d'aula a estudiar el budisme durant 1/4 part de l'escolaritat... Com si un únic nen vegetarià hagués d'obligar tots els seus 26 companys a menjar dieta vegetariana 1/4 part dels àpats...
- A continuació és tristíssim i ridícul que uns jutges (que pressumptament són experts en temes legals i judicials però no tenen perquè ser-ho en temes pedagògics i educatius) determinin un percentatge totalment arbitrari, sense tenir en compte cap dels criteris que els professionals i els legisladors han tingut en compte per instaurar el model lingüístic vigent fins el moment.
- I d'aquesta manera els obliga a desacatar la Llei d'Educació aprovada pel Parlament de Catalunya en virtut de les Competències Educatives que té transferides la Generalitat de Catalunya.
Però cal que aquests atacs barroers (amb la política i la justícia fent tentines de bracet i molestant els veïns com dos amigots que han sortit de farra) no ens facin perdre el seny, ni desbarrar, ni caure en errors estratègics...
Llegeixo als diaris crides a "...plantar cara amb una educació exemplar...", "...respondre amb serenor i fermesa...".
Compto fins a 10, respiro fons i m'hi avinc.
D'acord.
No direm una paraula més alta que una altra, però tampoc no farem ni un pas enrere. I avivarem el pas per arribar al 9 de novembre i als dies que segueixin per culminar aquest camí històric que ens ha de dur a la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
I llavors rellegirem aquestes notícies i recordarem aquests desagradables episodis i potser encara haurem de reconèixer que ens van ajudar a no defallir, a mantenir la indignació alta i a no perdre de vista l'objectiu que ens havia d'allunyar d'aquesta realitat trista, manipulada i ridícula.
A Catalunya el Govern Espanyol no disposa de majories parlamentàries (com a les Illes Balears o el País Valencià) per tirar endavant impunement les seves polítiques d'anorreament de les llengües i cultures que no siguin la seva "una, grande y libre". Per això necessita anar de bracet de la caricatura que tenim com a poder judicial (La Voz de su Amo) per anar bombardejant regularment allò que a Catalunya no és un problema per a ningú.
Però ja se'ls acaba...
Que vagin dictant sentències que jo els contestaré:
I UN BÉ NEGRE AMB POTES ROSSES!
5 comentaris:
Costa molt contenir-se però, notes com et va pujant la bilis des de l'estómac i és quan, en el meu cas, optes per callar per no vessar-la!
Perquè aquestes 8 famílies famoses, no se les podria convidar a canviar de residència, per exemple? (Ja veus que m'he contingut molt ;-))
El problema no són les 8 famílies sinó que no som amos de casa nostra... Esperem que el 9N es faci la consulta i que el resultat sigui aclaparador.
Esperem-ho!!!
Roger, Sergi, crec que el diagnòstic el tenim força clar. I el tractament, també: cirurgia!!
Eladi
Però cirurgia invasiva, que veig que hi ha enemics que els tenim molt enquistats dins de casa i fan molt i molt de mal!
Cagum cony, s'ha mort la Tatiana Sisquella d'un puto càncer,i tot i que ningú absolutament s'ho mereix, de vegades penses que si li hagués tocat a algú altre no sabria tan de greu!
Publica un comentari a l'entrada