Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

18 de gen. 2014

Passió de pare

- Quantes vegades t'he dit que no vagis descalç?
- Vols fer el favor de no tocar el menjar amb els dits?
- Que no vull que juguis amb la pilota dintre de casa!!
- Quan penses tancar el llum de la teva habitació?
- Una altra vegada xinxant la teva germana?
- Vols parar de fer aquest coi de sorollet amb el peu?

El meu estimat Roc... el nostre estimat Roc... que tot sovint ens fa treure de polleguera, que no pot parar quiet, que sempre estaria jugant a pilota, que si no pot jugar a pilota sempre estaria assegut mirant la tele o  jugant a l'ordinador, que té una habitació plena de joguines i no juga mai amb cap d'elles, que no vol llegir un llibre si no és absolutament imprescindible, que té algunes de les paranoies que tinc jo corregides i augmentades, que té por de les pel.lícules de Harry Potter, que té vergonya de trucar algú per si s'equivoca de número i li surt una altra persona, que sempre estaria menjant fuet i xocolata...

El mateix que té un cor grandiós, que és sensible i responsable i perfeccionista i patidor, que voldria fer-ho sempre tot tan bé que s'angoixa quan li sembla que no ho fa prou perfecte, que és tendre i sempre es posa a jugar amb els nens petits, al que li encanten les matemàtiques i és capaç de resoldre problemes amb la seva lògica, el que s'esforça per millorar en les coses que li costen encara que no sigui prou constant, el que és tan carinyós que a vegades et pot tirar a terra per fer-te petons i abraçades, el que s'adona del que ha fet malament i et demana perdó amb llàgrimes als ulls, el que escriu al seu diari secret aquelles petites coses que l'han fet feliç...

L'altre dia vam tenir entrevista amb la seva tutora i ens va donar les notes del primer trimestre. Les notes són bones. Algunes són millorables, però en general són prou bones. Hi ha coses en que ha de millorar, com la lectura, però quan la Teresa ens va dir que era molt bon company, que tothom se l'estimava i el volia i que "com a persona era un 10"... em vaig sentir tan orgullós d'ell que gairebé em vaig emocionar allà mateix.
En una petita part egoista, pensant que l'Anna i jo no ho estem fent tan malament (tot i que segur que tindríem mooooolt a millorar), però sobretot pensant que si segueix creixent així, quan es faci una mica més gran i sigui capaç de controlar les cosetes que ara per la lògica de l'edat que té li hem d'anar corregint nosaltres serà UNA MOLT BONA PERSONA, amb uns valors humans i ètics sòlids, educat, respectuós, creatiu...
Escric això i gairebé em torno a emocionar. I penso que l'he de felicitar més vegades i fer-lo conscient que estem tan orgullosos d'ell i que fa tantes coses bé... encara que li hagi de seguir dient totes les que ha de millorar.
Quina sort que tenim de tenir uns fills com els que tenim!! (perque avui toca parlar del Roc però un altre dia ja li tocarà a l'Ona i hauré d'utilitzar termes semblants).

Us deixo amb uns extractes de l'informe del primer trimestre del Roc (3r de primària) que redunden en l'opinió que tenen els mestres d'ell... i, mentre mireu 4 fotos, vaig a fregar-me la bava... ;-)

La seva actitud a classe és excel.lent...
...és una gran persona i un bon company, molt respectuós amb tothom...
A nivell personal, el Roc aporta valors molt positius tan per a l'activitat grupal com per l'acompanyament que fa amb els seus companys...
Mostra una participació molt activa en la presa de decisions i la seva actitud afavoreix el bon funcionament del seu equip...






7 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

No podria ser d'una altra manera amb els pares que té!!! Moltes felicitats!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, maco!
Eladi

txetxu ha dit...

Com diuen per aqui...

La fruita no cau mai lluny de l'arbre...

Felicitats al Roc i als pares que el van parir!!

...no hace falta decir nada mas!!

Xep i Mª Dolors ha dit...

També els avis amb tot i aquests defectes que són normals de l'edat "també ens sentim orgullosos". Si no fos així no seria normal de l'edat que té. Una abraçada i aneu-lo polint.
Xep i Mª Dolors

Eladi Martínez ha dit...

Txetxu, m'ha agradat aquesta dita de "la fruita no cau mai lluny de l'arbre". Gràcies pel teu comentari.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Xep i Mª Dolors: no en tenim cap dubte.
Gràcies pel comentari.
Eladi

Anna ha dit...

Dia a dia, veus com van creixent, que poc a poc la llavor que cada dia regues va traient fruit...llavors t´adones que...que caram...no ho estàs fent tant malament del tot...