"Març" (Palance)

Avui us recomano una cançó que a casa ens agrada molt a tots i ens fa balancejar el cap seguint el seu ritme.
És una cançó dels Palance, el grup que ha format el Xavier Serrano després de deixar Els Convidats. Aquesta cançó primer va formar part d'un anuari que el Xavier va anar penjant a internet gratuïtament (una cançó cada mes, amb el nom del mes en qüestió) i finalment aquest projecte es va materialitzar en una banda que ha enregistrat un primer disc que es diu "Superherois" i que ha començat a fer concerts.
El millor elogi que puc fer del disc és que al nostre cotxe està sonant moltes vegades i que el Roc i l'Ona el van demanant quan fa dies que no el sentim i té alguns "greatest hits" com "A sol i serena", "Solitudine", "Tsunami" i, és clar, "Març" (a mi també m'agraden molt "Superherois" i "Els acords més tristos de Peer Gynt"... vaja, gairebé estic enumerant totes les cançons del disc). I també que com més vegades el sents, més t'agrada.
Ara bé, aquesta "Març" té una màgia especial. D'entrada té una entrada d'aquelles progressives. Primer entren el bombo i el baix, a la segona roda entren els plats i, a la tercera, la resta de la bateria i les guitarres. Tot això sobre una línia de baix potent que a mi sempre m'ha fent pensar en "Another one bites the dust" dels Queen i no perquè sigui exacatmaent igual sinó perquè em recorda aquella dinàmica.
Un altre fet destacable de la cançó són els riffs de guitarra que salpebren la segona part de les estrofes, jugant i improvisant sobre la línia principal.
I per acabar la lletra, si li acabes parant atenció, tampoc no està gens malament, tot i que queda com una artista de repartiment davant del desplegmaent instrumental de la cançó.

En fi, escolteu-la, gaudiu-la i, si us agrada, ja em direu el què.