Les matinades dels dies 9 i 10 de desembre (en plena setmana final dels informes de l'escola) em vaig obligar a començar a fer proves de poema de Nadal per veure si a base de quantitat acabava arribant alguna idea aprofitable. Finalment el dimecres 11 de desembre, al pavelló del Nou Congost, mentre feia un cafè esperant que l'Ona acabés la classe de gimnàstica, va sortir un text que em va agradar i després de fer-li uns quants retocs li vaig presentar a l'Anna, juntament amb les altres propostes.
A ella també li va agradar, sobretot tenint en compte que ja anàvem contrarellotge i no teníem temps per descartar gaire coses, i el vam donar per bo:
Vam buscar el Nadal per totes bandes:
a sota de l’arbre, entre els paquets,
enmig dels torrons, dins del pessebre...
Fèiem torns, intensa vigilància,
no volíem que se’ns escapés,
però al final vam haver de rendir-nos
i cridar: “Ja està, ja pots sortir”
I llavors -sorpresa... i agradable!-
vàrem veure on s’havia amagat:
va sortir entre les nostres rialles,
camuflat entre dolços petons,
enmig d’abraçades i mirades:
estava amagat dins dels nostres cors.
I, contents, vam dir-li que podia
quedar-s’hi tot l’any, per sempre més.
a sota de l’arbre, entre els paquets,
enmig dels torrons, dins del pessebre...
Fèiem torns, intensa vigilància,
no volíem que se’ns escapés,
però al final vam haver de rendir-nos
i cridar: “Ja està, ja pots sortir”
I llavors -sorpresa... i agradable!-
vàrem veure on s’havia amagat:
va sortir entre les nostres rialles,
camuflat entre dolços petons,
enmig d’abraçades i mirades:
estava amagat dins dels nostres cors.
I, contents, vam dir-li que podia
quedar-s’hi tot l’any, per sempre més.
Un cop escollit el text, havíem de fer fotos als nens. Tenint en compte el tema del poema vaig suggerir fotos en que els nens estessin buscant entre les coses de Nadal. Però van anar passant els dies i no hi havia manera de fer les fotos: uns dies arribàvem massa tard, uns dies els nens tenien molts deures o nosaltres molta feina, altres dies era més prioritari muntar el pessebre i la decoració nadalenca, després el Roc es va posar malalt... Vam acabar l'escola el dia 20 i encara no havíem fet les fotos i no va ser fins el diumenge 22 a la tarda que vam dir: d'avui no passa, anem a fer les fotos!
Ja era fosc, vam baixar a l'olivera amb els abrics i els gorros i vam fer una sessió de... 186 fotos!!
Ens les vam mirar i vam seleccionar aquestes 5 que ens agradaven perquè els nens havien quedat bé i lligaven amb el text del poema.
Llavors vaig anar fent provatures, retallant els extrems d'algunes de les fotos, invertint el que estava a la dreta i posant-ho a l'esquerra en algunes per aconseguir que quedés un espai que pogués trepitjar una altra foto sense que afectés els protagonistes, generant uns espais blancs que després es van pintar i omplir amb les lletres de "BON NADAL" i "FELIÇ 2014".
Al final la composició va quedar així:
Després, tenint en compte que el poema i la foto omplirien la part interior de la postal, vaig pensar que hi hauria d'haver alguna cosa a la part exterior frontal, que és el primer que es veu quan la treus del sobre.
Ja que el poema parla de trobar el Nadal dins de coses quotidianes com petons, mirades, abraçades, etc, vaig pensar en fer una mena de sopa de lletres que reflectís això.
Vaig fer una primera proposta, però l'Anna la va millorar molt amb les seves suggerències: vam eliminar les línies horitzontals i verticals i vam destacar les lletres de "NADAL" canviant-les de tipografia i de color.
El resultat final va ser:
Evidentment tot era a llocs diferents i el dilluns al matí (ja érem dia 23!!) vaig anar fent tota la ruta amb el Roc i l'Ona.
Quan vam arribar a casa al migdia va començar la manufactura artesanal: vaig engegar la impressora i a l'hora de dinar ja tenia impreses les 50 cartolines. Havent dinat em vaig posar a enganxar fotos mentre el Roc i l'Ona m'ajudaven a fer els sobres. Quan ho vam tenir tot fet vam iniciar una cadena per afegir les 4 signatures a cada postal i les vam anar ensobrant. Al vespre ho teníem tot acabat, però... l'endemà Correus estava tancat o sigui que no devien sortir fins el dia 26 o 27...
Les que repartíem a mà per Calders i entre la família sí que les vam poder fer dins dels terminis previstos... i també en vam fer una escampada a través d'internet.
A tothom li van agradar molt, però... l'estrés que porta fer tot això contradiu una mica aquest esperit nadalenc que defensa la felicitació...
A veure si algun any aprenem a anar amb una mica més de temps...
Espero que tots passeu unes molt bones festes i
que el 2014 sigui encara millor que el 2013 i
ens permeti mantenir il.lusions i aconseguir somnis.
Petons de colors!
Petons de colors!
2 comentaris:
Eladi, crec que sou la última famíia -que jo conegui almenys- que encara segueix aquesta tradició, i pel què expliques de la seva elaboració, segur que durarà força Nadals més!
A toro moooolt passat, espero que hagueu tingut unes fantàstiques festes, que també intueixo que si!
Gràcies i igualment!
I de les felicitacions... suposo que sí que seguirem fent-les perquè sabem que a molta gent que no ens veu habitualment els donem una gran alegria. I això compensa l'estrés que ens porta fer-les. Això i la satisfacció de veure el producte final i sentir-nos-en orgullosos.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada