Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de maig 2013

Al sofà...

Segur que alguna vegada us ha passat (una altra cosa és que ho confeseu...).
Acabes de dinar i tens la sensació que pot ser un bon moment. No cal ni mirar-la a la cara per tenir-ne la certesa però alguna cosa s'intueix en l'ambient i el cos s'hi predisposa.
Llavors és moment de ser subtil i jugar a la seducció. No pots anar descaradament al llit i esperar que arribi. No seria el mateix...
En comptes d'això te'n vas cap al sofà i comences a llegir alguna cosa. Pot ser el diari o el llibre que tinguis en dansa... En realitat tant se val perquè no tens previst llegir gaire estona. De fet, la lectura és poc profitosa, no estàs prou concentrat, vas passant pàgines però el cos es predisposa a la voluptuositat.
Mica a mica t'hi vas posant més còmode i vas esperant que ella se t'hi afegeixi. No treus la vista del paper però tens la sensació que mica a mica se't va acostant i arriba aquell moment de la primera carícia.
Tot és d'una subtilitat deliciosa, tu segueixes amb la mirada a la lectura però una mena de calfred et recorre l'espinada i et predisposa a relaxar-te per gaudir-ne totalment. Si encara no ho havies fet, et treus les sabates, estires les cames i et vas posant més i més còmode.
I finalment se t'acosta més i més, s'abraona sobre teu amb aquella barreja de contundència i delicadesa i no t'hi pots resistir més. Mica  mica tanques els ulls i t'acaba posseint del tot. 
I et deixes fer...
...
...
...
...
...
...
Pot passar una bona estona o un momentet, no és mai igual, però si que és sempre plaent...
I quan ja s'està acabant tens aquell moment d'aiguabarreig: saps que el final ja ha arribat, però el vas allargant i paladejant, negant la realitat...
S'hi està tan bé allà al sofà...
Fa tanta mandra sortir-ne...
...
...
...
...
Però tard o d'hora s'acaba i t'aixeques entre atordit i relaxat:
s'ha acabat la migdiada!
;-)

5 comentaris:

Miles ha dit...

Ho sabiaaaaaaaaaaaa!!!

Petons de colors.

Miles

(bon son...)

Anna ha dit...

Estava claríssim, des de la primera línia...
jijiji
Genial!!! Molt bé!!

Eladi Martínez ha dit...

Miles, Anna, vosaltres dos perquè ja em coneixeu massa...
...però almenys hem rigut, no?
Fins a la propera!
Eladi

txetxu ha dit...

Salut mestre!

...jo també et dec coneixer el suficient perquè com diu l´Anna,a la primera linia sabia que volies que"ben pensessim"...i de que realment estaves parlant.

La migdiada també és un bon petit/gran plaer!!

Bones"migdiades"a tothom!
Abração.

Txetxu

Eladi Martínez ha dit...

Txetxu, ja veig que sóc massa previsible... ;-)
Abraçao també per a vocé...
Eladi