En segon lloc he de dir-vos que és una melodia que va composar Charles Chaplin per a la pel.lícula "Tiempos Modernos". Més endavant John Turner i Geoffrey Parsons li van escriure una lletra i es va convertir en una preciosa cançó. Jo la vaig descobrir fa molts anys a la banda sonora de la pel.lícula "Chaplin" que relatava la vida del genial còmic, una persona que professionalment va demostrar ser sensible, intel.ligent, enginyós i amb un gran sentit de l'humor.
Aquesta cançó ha estat versionada per molts artistes, entre ells Nat King Cole i Michael Jackson. En català la van versionar els Sidonie i els Love of Lesbian de manera conjunta.
Dies enrere buscant cançons amb l'Spotify, la vaig retrobar versionada per uns tals Glee, que he descobert que és una sèrie americana tipus musical adolescent on es versionen tot tipus de cançons. Aquest versió em va agradar molt, vaig buscar els acords per a guitarra i estic traduint la lletra per incorporar-la al meu repertori. O sigui que qualsevol dia us podeu trobar que us la canti...
I més enllà que la cançó sigui molt maca, la lletra ho és encara més i abunda en aquell missatge d'intentar somriure encara que les circumstàncies no siguin les més favorables, de la força del somriure per enfrontar-se al món i poder sortir-ne vencedor. Cal buscar sempre el cantó bo de les coses, veure el got mig ple i somriure, ja que el somriure s'encomana, dóna escalfor, apuja l'autoestima, anima els altres i contribueix a fer un món millor.
A internet he trobat algunes frases:
"Si la vida et dóna mil motius per plorar, demostra-li que en tens mil i un per somriure"
"Si la vida no et somriu... fes-li pessigolles"
"Mai no deixis de somriure, ni tan sols quan estiguis trist, perquè mai no saps qui es pot enamorar del teu somriure"
"Somriure és més fàcil que explicar perquè estàs trist"
Doncs apa, un altre desig per al 2011 (i per a tota la vida): procurar somriure molt i fer somriure els del meu voltant, com a estratègia per contribuir a fer un món una mica millor.
Us deixo amb 3 versions de la cançó: la música original de Chaplin, la versió dels Glee (hi ha la lletra sobreimpresa amb alguns comentaris en anglès entremig) i la de Sidonie + Love of Lesbian (com a música d'un vídeo de boniques imatges).
5 comentaris:
Salut mestre!
...que dolç i que maco l'article!
Acabo d'escoltar les tres cançons seguides,i un somriure s'ha instal-lat als meus llavis veient els somriures dels altres.
A vegades,intentant construir un món diferent,més just...igualitari,etc...
...volent transformar una societat de valors capitalistes,en una nova societat de valors humanistes,oblidem una cosa molt bàsica e important que és no dur-ho tot tant en serio,i SOMRIURE!!
El dia que tingui"o meu cantinho pronto",faré un mural amb una frase que m'ha encantat i que diu aixi:"si la vida no et somriu...fes-li pessigolles!!"
Intentaré fer-li moltes pessigolles a la vida,i si ella no em somriu,somriuré jo mateix!
Continua sempre enssenyant-nos coses,tà?
Abração!
Txetxu
...alguna cosa errada he fet,perquè no sóc en"anònim"...
,sóc en Txetxu!!
Si has trobat maco l'article, jo he de dirte que he trobat també molt maco el teu comentari. La manera com has aplicat le que jo deia a la teva realitat i com has relativitzat la seriositat de les coses per, sense oblidar-la, deixar que passi pel sedàs d'un somriure.
Perquè per molt que tinguem uns grans objectius i ambiciosos projectes, la felicitat l'anem recol.lectant en el dia a dia, en cada moment que vivim. i si els somriures ens hi acompanyen, ens faran aquest recorregut molt més planer. I potser no arribarem tan enllà com volíem arribar, però si podem arribar-hi amb una considerable sensació de felicitat, estic segur qeu això valdrà molt la pena...
I si no coneixies la cançó, espero que també t'hagi agradat.
Vinga, un grapat de pessigolles i... un somriure!
Eladi
Genial!! no se m'acut millor manera de començar el dia que llegint aquest escrit. Estic amb el txetxu, m'encanta la frase, i tb la de que mai saps qui es podrà enamorar del teu somriure...fantàstic!!Per versions em quedo amb la tercera ja que entenc la lletra, ja l'havia sentit i la trobo molt maca (són difícils els acords? jeje diumenge parlem de les nostres futures trobades, ok?)
per cert eladi, sóm dia 21, porto tot el gener mirant el teu blog i no em podia creure que encara no hi haguéssis escrit res!! ara sé que no s'actualitza d'un any per l'altre...em toca posar-me al dia...un plaer!!
Raquel!
Ja em diràs que passava que no veies les noves notícies del 2011...
M'alegro que t'hagi alegrat el dia el meu escrit "Smile". La cançó té força acords amb celleta i suposo que de moment és massa difícil, però quan ja dominis això de la celleta no és pas inabastable ni molt menys (l'aprendràs molt abans que la Cavatina... ;-)
vinga, fins diumenge!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada