Jo sóc molt transparent. Si em demanen una cosa i la sé, tendeixo a dir-la. I fins i tot sense que me la demanin, sóc capaç de posar-me a explicar coses amb naturalitat. No sé dir mentides i m'incomoda molt haver de fer-ho.
M'agrada més escoltar que parlar, en una conversa acostumo a escoltar molt i anar rumiant sobre el que els altres estan dient i les meves intervencions acostumen a ser menors que les dels meus interlocutors. A l'hora d'escriure ja sabeu que és diferent i sóc capaç de redactar llargs monòlegs força coherents a partir de tot el que he anat escoltant i reflexionant.
Però tant si és per escrit com si és parlant, trobo que quan interactues i et comuniques amb la gent és tan fàcil acabar-hi tenint problemes... és tan difícil fer-ho bé per a tothom...
Hi ha gent que es molesta perquè els hi has dit una cosa que consideren que no els havies d'haver dit...
Hi ha gent que es molesta perquè no els vas dir una cosa que tu sabies i no vas voler compartir amb ells...
Hi ha gent que es molesta perquè interpreta una cosa diferent a la que tu volies dir-los i s'ho agafa malament...
Hi ha gent que es molesta perquè tu interpretes una cosa diferent de la que et volien dir...
Hi ha gent que es molesta perquè tu has dit a una altra persona una cosa que et van dir a tu i que consideren que no havies d'haver divulgat (encara que mai et van dir que era un secret i no podia dir-se)...
... Ufffff...!!!
I així, sigui per acció o per omissió, periòdicament acabes tenint algun mal rotllo amb alguna persona i llavors passes uns dies disgustat i incòmode perquè no volies generar cap tensió ni acabes d'entendre que la teva actitud sigui mereixedora d'haver-la generat...
Tan fàcil que seria que tothom pogués parlar de tot sense ànim de fer mal a ningú, que tinguéssim les orelles i la ment oberta i que puguéssim valorar les diferents possibles interpretacions d'unes paraules abans d'agafar-nos-ho pel cantó que més crema, que estéssim oberts a sentir el que ens agrada però també el que no ens agrada tant, pensant en com podem millorar-ho i no en prendre'ns-ho com un atac personal...
En fi, que a vegades tot sembla tan difícil...!! O almenys hi ha gent que s'entesta que així sigui, quan tot podria fer-se molt més fàcil.
14 de nov. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No canviïs, la teva coherència, prudència i manera de fer crec que és l´adequada i.... als qui no els hi agradi.....ells s´ho perden !!!! No val la pena...
Ànims!!!!
Moltes gràcies pel suport incondicional i les paraules d'ànim.
Petons de colors!
Eladi
Las verdades ofenden...
Y por eso molestan.
Bona setmana!!
Mles
Hi ha tantes sensibilitats diferents i és tan fa`cil generar malentesos sense pretendre-ho...
Només espero que qui em coneix sàpiga que no ha de pensar que jo pugui actuar amb mala fe...
Nanit
Eladi
Jo et conec...
O crec que et conec...
O potser no et conec...
Segurament ja no sé ni qui ets...
Un dia em vas dir una cosa i em vas demanar que no ho comentés amb ningú...
Ji,ji,ji... encara no li he dit ni a la meva donaaaaa!!.
Grrrrrrrr!!
En fí...
"el que se pica... ajos come".
Petons de colors.
Miles
Vinga ja prou d´aquest tema, mate-m´ho JA!!!!
Publica un comentari a l'entrada