Ja s'acaba, però fa dies que dura.
De la nit al dia ens vam trobar amb les ciutats plenes de cartells amb les cares dels polítics que es presenten com a candidats a la presidència de la Generalitat.
I en tots aquests dies no he pogut reprimir un somriure i una molt relativa preocupació cada cop que ensopegava amb el cartell de Joan Herrera.
Deixant a banda qualsevol consideració política, personalment em sembla una feina feta per un enemic. No em sembla que hagi quedat gens bé a la foto, ni natural. Però estic segur que devien fer-li una llarga sessió de fotos i que un equip d'assessors devia rumiar quina escollia, en quin to, en quin format, etc., etc., etc.
Després vaig anar mirant les dels altres candidats i vaig anar pensant quina necessitat tenim d'estar veient contínuament aquests primeríssims plànols dels rostres dels polítics. Entenc que ens puguin interessar (més o menys) les propostes polítiques que puguin fer-nos, els discursos, les picabaralles entre ells, les entrevistes, però... per què tanta importància a la cara que fan?
Segurament perquè els assessors deuen tenir estudiat que un cert percentatge de votants acaba decidint-se per això: per la cara que fan, per si ens cauen bé o simpàtics o creïbles. I potser per això es deuen destinar tants o més esforços a aconseguir un bon cartell que a elaborar un discurs coherent i convincent.
Al capdevall potser tothom és conscient que, en els temps que vivim, malauradament tots els polítics acaben dedicant-se a dir-nos el que volem escoltar, sense que tingui massa importància si després podran complir-ho o no. Mica a mica s'ha anat instal.lant la creença i el convenciment que tots menteixen o, en el millor dels casos, tenen les mans lligades i no poden fer res més del que fan perquè hi ha molts interessos creats.
Llavors no cal que escoltem massa el que ens diuen perquè segurament tindrà poc a veure amb el que realment faran. I, en canvi, dediquem-nos a mirar quina bona cara fan, si es veuen bones persones, si ens transmeten confiança i seguretat...
I si realment això va així... Herrera, em sembla que no ho tens gaire ben parat... almenys amb aquesta foto no tindràs pas el meu vot... ;-)
27 de nov. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Al llarg de quinze dies t´he vist patir i al.lucinat, per aquest pobre xicot que té un mal assessor. Per mala sort, cada dia passàvem davant de la foto del pobre Herrera i la frase cada dia era la mateixa..."però quina foto li han posat...". Ja aveus a vegades el pitjor enemic es té a casa...
No podia deixar qeu acabes la camapnay electoral sense parlar d'aquesta foto que m'ha marcat tots aquests dies ;-)
Publica un comentari a l'entrada