El meu "Dia de la Mare"

Tradicionalment a les famílies, les dones eren les que carregaven amb tota la feina domèstica, d'intendència i d'educació dels fills, mentre els homes es dedicaven a treballar fora de casa i aconseguir el sustent econòmic.
De fa molts anys que aquest patró teòricament ha quedat superat i en el meu cas puc dir que en les feines de casa tinc un paper més rellevant del de molts altres homes que conec: vesteixo els nens, els ajudo a esmorzar, faig els llits, rento plats, de tant en tant planxo, plego roba, paro i desparo taula, banyo els nens cada vespre...

... però sóc molt conscient que aquesta part és insignificant al costat de tot el que fa l'Anna. Pensa què cal comprar, va a comprar-ho, pensa i prepara tots els àpats, compra la roba dels nens, la prepara cada dia, està al cas de quan els queda petita per anar-la renovant, fa inacabables maquinades de roba, la planxa i l'endreça...
Ella fa molt més volum de feina que jo, però a més la seva part és de molta més responsabilitat. Mentre jo faig feines més mecàniques, la seva part requereix molta més atenció, concentració, imaginació, planificació i seguiment... un treball molt més complex.

I ara resulta que d'aquí a uns dies, l'Anna marxarà de cap de setmana amb unes amigues per celebrar que totes han fet 40 anys i segueixen sent amigues des que anaven juntes a l'escola. I jo hauré de fer de pare i de mare. Per a mi serà un autèntic "Dia de la Mare". I podré constatar la meva petitesa i inutilitat en tantes i tantes coses que he anat delegant en l'Anna i que a hores d'ara no sé ni on són ni com es fan.

Valoro, i molt tot, el que fa ella com a mare i mestressa de la seva/nostra casa.
I m'agrada que estigui il.lusionada en aquest cap de setmana en que desconnectarà i s'ho passarà molt bé al costat de les seves amigues.
I sé que aniré de bòlit a mesura que vagi descobrint les meves limitacions i que hauré d'anar improvisant per superar-les i fer que als nens els afectin el menys possible.
I sé que m'hauria de servir per implicar-me més en el funcionament diari de la feina de la llar, però... molt em temo que no serà així... em té massa ben acostumat...

Tant de bo m'equivoqui i en algunes coses això em serveixi per fer un pas endavant i millorar com a pare i "mestresso de casa".