Dragon Khan

Fa dies que no escric al bloc i algú podria pensar que és perquè no m'ha passat res digne d'explicar, però... res més lluny de la realitat.
Ja n'han passat de coses, ja... i algunes no es poden explicar gaire, però si que vull explicar la sensació de Dragon Khan, de pujades i baixades sobtades que a vegades et pot donar la vida.

Per exemple, l'altre dia em van demanar si volia ser el proper alcalde de Calders... Bé, no siguem pretensiosos... si volia encapçalar la candidatura que els darrers anys ha anat obtenint l'alcaldia. Em van convocar a una reunió i allà l'actual alcalde i dues persones més del grup em van explicar que, per unanimitat de totes les persones vinculades a la candidatura, havien pensat en mi per anar de número 1. Evidentment hi ha una part de mi que se sent afalagada que es valorin les meves qualitats i que pensin que puc estar capacitat per un lloc de tanta responsabilitat. Però ara no és el meu moment per entomar tanta responsabilitat i renunciar a una gran part del meu temps personal per abocar-lo a l'ajuntament...

Una altra coseta: els nens, el Roc i l'Ona... Quanta energia que ens xuclen!! Alternem períodes en que ens fan perdre els nervis i els papers amb les seves marranades i reaccions inadequades que hem d'anar corregint a base de càstigs i emprenyades, amb altres moments en que ens fan sentir orgullosos d'ells i se'ns cau la bava. Enmig de tot això l'altre dia una novetat: El Roc per primera vegada es va negar a posar-se un jersei perquè no li agradava. Fins ara sempre s'havia anat posant la roba que li deixàvem preparada, però l'altre dia l'Anna n'hi va ensenyar un que li havia comprat i ell va dir que no li agradava i que no se'l volia posar. Vam insistir-hi unes quantes vegades, però s'hi va negar en rodó. O sigui que mica a mica es va formant el seu caràcter i el seu gust propis, que no sempre aniran en la mateixa direcció que els nostres. És normal, és llei de vida i és bo que mica a mica vaig passant, només ho constato...

I la cosa més curiosa i desconcertant que m'ha passat. Després de mesos i mesos de notar certa complicitat amb una persona amb la qual de fet no tenia gaire relació, em vaig decidir a fer un acostament i vam descobrir que érem "grocs". Vam intercanviar dos correus profunds i sincers, però de cop i volta, alguna cosa la va molestar i va dir-me que "gràcies per tot, però adéu". En poc mes de 24 hores vaig passar de guanyar un amic a perdre'l, sense saber massa el perquè i vaig quedar ben desconcertat...
No sé com acabarà tot plegat, si serà un punt i final o un punt i a part o si un dia hi haurà una represa. I com que és una cosa que no puc controlar he girat pàgina, tot i que em va saber greu el canvi radical tan inesperat. Com deia la cançó "...la vida te da sorpresas, sorpresas te la vida, ay, Dios..."

I tot això i alguna cosa més, dos dies de colònies a l'escola amb molt bon ambient, un cap de setmana agobiant i claustrofòbic, algunes tensions inesperades que surten per aquí i per allà... Potser és aquesta entrada a la tardor i a la foscor després del canvi d'hora... a veure si ens hi acostumem i podem anar baixant d'aquest Dragon Khan...