Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

1 d’ag. 2010

Beatles: sempre

El número 177 de la revista ENDERROCK està dedicat als BEATLES, rememorant els 50 anys del seu naixement i els 45 de l'únic concert que van oferir a Catalunya, a la plaça de toros Monumental de Barcelona, el 3 de juliol de 1965.
Juntament amb la revista han encartat un CD anomenat "SUBMARÍ POP, tribut català a The Beatles" amb les versions que han fet alguns artistes catalans de 19 cançons del quartet de Liverpool. Algunes en català, d'altres en anglès i d'altres instrumentals; algunes molt fidels a l'original i d'altres de ben diferents.
He escoltat el disc i m'ha agradat, però més que el disc (que té versions més i menys encertades) m'ha encantat tornar a obrir el "calaix" on guardo tot el meu univers beatle.

He tornat a escoltar cançons dels Beatles, he tornat a rellegir fragments de la "bíblia" dels Beatles, el llibre "The Beatles. Antologia" d'Ediciones B (368 pàgines de la història dels Beatles explicada per ells mateixos, amb totes les anècdotes i carretades de fotos i reproduccions de documents de l'època), un totxo pesat i de mida gran només pròpia de seguidors d'una certa categoria.
I és que, tot i que en general no em considero gaire mitòman, els Beatles em poden. Tinc molts discos seus, m'he empassat tot el que m'ha caigut a les mans relacionat amb ells i admiro la seva carrera musical i la seva dimensió social que els va convertir en un fenomen de masses.
Només he de dir-vos que quan vaig visitar el museu de cera de Londres (el de Mme Tussaud) se'm va posar la pell de gallina quan vaig trobar-me davant les reproduccions dels 4 Beatles asseguts en un sofà i que m'encantaria alguna vegada poder anar a Liverpool i fer la ruta dels beatlemaniacs.

Musicalment penso que van ser uns superdotats, uns privilegiats, uns nois amb talent i passió que van trobar les circumstàncies idònies per poder créixer més i més i desenvolupar la seva creativitat musical fins a límits elevadíssims, capaços d'anar evolucionant més i més, creant cançons màgiques que connectaven amb el públic per les seves melodies, harmonies, ritme, jocs de veus i instrumentacions, però també per les seves lletres poètiques o psicodèliques, però sempre d'una gran qualitat.

I paral.lelament van conviure en uns temps de canvis socials i culturals i van estar sempre al capdamunt de l'onada dels nous moviments. Van conviure amb les drogues i van viure unes vides al límit, però també van fer bandera del pacifisme, l'ecologisme, la no-violència, l'espiritualitat, el poder de l'amor... I sempre donant la seva opinió, significant-se i comprometent-se amb el que passava al seu voltant des de la sinceritat, la valentia i l'esperit crític.

Qui no ha somiat alguna vegada haver pogut ser un dels Beatles...!!! Haver viatjat per tot el món, haver-se sentit idolatrat per mig món, haver pogut composar i tocar unes cançons inoblidables i eternes, haver contribuït a canviar una mica el món... Havia de ser una vida espectacular i intensíssima.

I passen els anys i les cançons dels Beatles no passen de moda. Pots passar mesos sense sentir-les, però un bon dia escoltes "Something", "Hey Jude", "Eight days a week", "Here comes the sun", "Yesterday"... (és que començaria a dir cançons i no acabaria mai) i tornes a treure't el barret davant la qualitat i el talent d'aquests monstres de la música: els senyors John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Des de les més rocanroleres dels inicis, fins a les més experimentals o psicodèliques... les cançons són fantàstiques i ells són fantàstics...

Per compartir aquestes sensacions us deixo amb una de les versions d'aquest disc. La interpreta LE PETIT RAMON i la titula "No puc fer res més sinó plorar" (I'll Cry instead). Gaudiu-la.

Per a mi els Beatles hi seran sempre.

Cap comentari: