Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

23 de set. 2016

Objectiu competitiu

El Roc té 11 anys i fa tres temporades que juga a futbol al Club Futbol Artés (aquesta serà la quarta i ja és aleví de 2n any).
Enguany ha canviat part de la directiva, el coordinador esportiu, l’entrenador i la meitat del seu equip.
Avui hem fet la reunió inicial i el coordinador ens ha explicat el plantejament de la temporada.
I el primer que ens ha dit és que l’objectiu “competitiu” de l’equip era pujar de categoria. Després ha parlat d’objectius “formatius”, però ha quedat clar què era prioritari.
També ens ha dit que dos dels jugadors de l’equip on juga el Roc els canviarà d’equip (hi ha 3 equips d’alevins i a alguns els falten jugadors) i demà ho plantejarà a les famílies i als jugadors afectats: una setmana abans de començar la lliga.
També ens ha dit que ens ha canviat del grup on estàvem inscrits inicialment perquè considera que en el que ens ha posat ara, tenim més possibilitats.
I la directiva ens ha dit que totes les decisions esportives són únicament del coordinador esportiu. Perquè per això l’han contractat i li han donat “carta blanca” perquè, a nivell esportiu, faci i desfaci com li sembli.
I ell ens ha dit que ja sap que la “filosofia” del club fins ara no era aquesta però que ens intentarà canviar...
I fa 2 caps de setmana que programa dos partits: un el dissabte i un el diumenge... perquè creu que cal aprofitar aquests últims dies abans de començar la lliga per acabar d’acoblar l’equip...
  1. No pretenc donar sentit literal a tot el que he escrit anteriorment, però la idea si que era la que he exposat.
  2. Considero que aquest nou coordinador és una persona treballadora, educada i il.lusionada. No hi tinc res en contra.
Però... 

El Roc juga a futbol perquè li agrada, s’ho passa bé, n’aprèn cada cop més, es relaciona amb altres nens amb els quals mica a mica (amb uns més que amb d’altres) va fent relació i amistat i aprèn valors positius com el treball en equip, la solidaritat, l’esforç, el sacrifici, etc. (tot i que també aprèn paraulotes i actituds poc edificants, tot s’ha de dir).
En els anys que fa que juga a l’Artés, ha passat temporades nefastes en que pràcticament no ha guanyat cap partit, però no ha perdut mai la il.lusió per jugar a futbol, entrenar i conviure amb els seus companys...

Però ara l’objectiu “competitiu” és pujar de categoria.

I per això estan intentant fer un equip competitiu, captant jugadors d’altres equips que han retornat a l’Artés i enviant els jugadors menys bons als altres equips del club.  I per això, dos nens que fins ara s’ho han passat bé amb els seus amics, demà rebran la notícia que han d’anar a jugar amb un altre equip...
I per això ens hipoteca els caps de setmana familiars amb partits dissabte i diumenge per assolir l’excel.lència, com si els nostres fills fossin jugadors professionals...

Jo ja li vaig dir, amb educació i sense voler ofendre ningú que “...hi ha vida més enllà del futbol...”.
El Roc i els seus companys d’equip estan amoïnats perquè els ha arribat el rumor que dos jugadors hauran de deixar l’equip i ningú no vol ser cap d’aquests dos jugadors.
I no vol jugar amb la pressió de ser el millor equip i ser els primers... i a mi tampoc no m’agrada aquest plantejament i així ho he dit a la reunió. Perquè penso que es pot caure en l’error de no valorar tot el progrés que pugui fer l’equip si no s’arriba a l’objectiu tan elevat que s’ha plantejat.
  • Què passarà si l’equip juga molt bé, però no passa del sisè lloc perquè hi ha 5 equips millors?
  • Ens recordarem de felicitar els nanos o farem magarrufes perquè volíem ser primers i no podem ser-ho?
El Roc té 11 anys i li agrada jugar a futbol.
No vol ser campió de res, ni aspira a cap grandesa perquè és conscient de les seves limitacions i de l’enorme dificultat de poder guanyar-se la vida amb el futbol.
El Roc ha millorat moltíssim i juga cada cop millor.
I està content perquè s’adona del seu progrés.
I a mi em fa por que es perdi el nord de vista i acabem exigint més del que hem d’exigir a nens d’onze anys.

I repeteixo que aquest nou coordinador m’ha semblat un noi entregat, educat, il.lusionat i molt treballador que es planteja la seva tasca d’una manera molt professional i pren les decisions que li semblen més encertades per acomplir els seus objectius.
Res a dir.

El que no sé és per què el club ha decidit contractar una persona amb aquest plantejament i donar-li carta blanca perquè intenti aconseguir-ho, sense parar atenció a una sèrie de valors que fins ara eren inherents a l’entitat: el valor de mantenir un bloc de jugadors d’un equip al llarg dels anys, malgrat la diversitat de nivells dels seus integrants; el valor d’aprendre i gaudir de l’esport sense obsessionar-se pels resultats...
Sembla com si de cop i volta ens avergonyíssim del que fèiem fins ara i ens sembli poca cosa i necessitem ser més professionals i millors...


En fi, són les primeres impressions, ja veurem com anirà tot.
A final de temporada serà el moment de valorar aquests canvis amb objectivitat, però... jo no ho hagués enfocat així... Hagués preferit posar una altra foto per il.lustrar la notícia...

6 comentaris:

Pablo N ha dit...

Portar el món dels grans al nens petits: greu errada. Caldrà valorar els resultats al final de temporada i veure si prioritzar la competició respecte a altres aspectes més formatius ha estat la millor elecció.

Miles ha dit...

Molt bona reflexió.

Estic copletament d'acord amb el teu plantejament i m'ha fet recordar quelcom semblant al que li va passar al meu nebot, que ara té gairebé 14 anys, fa un parell de temporades.

Juga molt bé a futbol però no té gaire alçada i l'entrenador va decidir canviar-lo de grup.

Ja tenia els seus amics i companys dins l'equip però volien assolir llocs capdavanters i el perfil del Ferran (és el meu nebot) no estava dins els plans de l'entrenaqdor.

Plorava, plorava.. però al final va acceptar el canvi tot i que gairebé va estar a punt de deixar de jugar.

Cal dir que aquella temporada el primer equip, que era aquell que volia assolir aquelles fites, va quedar classificat per la part baixa de la classificació.

El Ferran, però, s'ho va passar "pipa" amb el nou grup.

En aquesta edat el que cal es passar-s'ho bé i no pensar en res més que en gaudir d'aquest esport.

Bon cap de setmana i molts petons de colors.

Miles

Roger Berenguer Roca ha dit...

"El futbol es así". En aquesta societat d'avui en dia tothom vol guanyar, lamentablement quan la canalla es va fent més gran això es va veient més.

Eladi Martínez ha dit...

Pablo, Miles, Roger (quin honor tenir aquest "dream team" de comentaristes), segur que estem d'acord en el diagnòstic i en desacord en que passi.
Només ens queda el consol de rondinar i reflexionar en veu alta perquè veig molt difícil canviar la realitat. Almenys que s'escolti la nostra opinió divergent...
Eladi

pons007 ha dit...

Normalment aquesta pressió de ser el millor equip prové dels propis pares que veuen el seu fill com el proper Messi, i que si està en un equip que no es prou competitiu el canvien d’equip perquè el seu fill està fet per guanyar, i això provoca que si el club no vol perdre els nens acabi fixant un director que faci l’equip més competitiu.

Hi ha un altre blog escrit per un pare el qual també té un fill que juga a futbol, et recomano els seus posts, alguns d’ells parlant sobre el futbol dels seus fills, en especial informes futbolístics, però n’hi ha d’altres posts també interessants.

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies pel comentari i l'enllaç, pons007
Eladi