Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

6 d’ag. 2011

Sigean: una reserva africana

Del 28 al 30 de juliol vam fer una escapada a França amb el Guiu i la Rat. L'objectiu era la reserva africana de Sigean, però vam fer diferents etapes per no cansar-nos tant de trajectes llargs i, de passada, veure més coses (al final de la notícia hi ha fotos de tot).
El primer dia vam sortir de Calders i fent l'itinerari Vic-Olot- Figueres-La Jonquera, vam arribar a la Vallée des Tortues, al municipi de Sureda (a uns 30 km de la frontera, després de 2 hores i 20 minuts de sortir de casa).
És un parc amb unes 25 espècies de tortugues, des de les típiques de Florida que podem tenir a casa, fins a les elefantianes de les Seychelles. A part de veure totes aquestes tortugues hi ha una zona amb jocs per als nens, moltes taules per dinar de picnic, una mena de gimcana amb jocs visuals i curiositats. És perfecte per fer una aturada quan ja passes de les 2 hores de viatge, dinar i veure coses que mai no has vist.
Després vam acabar d'arribar fins a l'Alberg de Perpinyà (uns 30 km. més) i ens hi vam instal.lar. És un alberg una mica deixadet, però una opció assequible per fer camp base i poder anar el dia següent a Sigean.

L'endemà, després d'un discret esmorzar, vam recórrer els 50 km que ens en separaven i vam arribar a la Reserva Africana de Sigean al cap d'uns 45 minuts. Per aquells que només han vist animals salvatges al circ o al zoo de Barcelona, és una passada. Primer es fa un recorregut en cotxe per diferents àrees on els animals corren lliurament. Un estruç et pot picar el retrovisor i un lleó se't pot posar davant de la carretera i has d'esperar que marxi. Això sí, amb els vidres ben tancats i sense fer el burro. Després d'uns 45 minuts d'aquesta experiència, s'aparca el cotxe i es té tot el dia per visitar una mena de parc zoològic, amb la diferència que els animals tenen molt terreny per sentir-se més còmodes que als típics zoos que hem visitat. Fins a les 8 del vespre tens temps per acabar baldat d'anar amunt i avall mirant animals, la majoria d'ells propis de la sabana africana.
Als nens els encanta un tancat amb cabretes on poden entrar i acaronar-les.

L'endemà vam deixar l'alberg de Perpinyà i ens vam adreçar a Vilafranca de Conflent (una horeta per fer uns 50 km.). És una vila emmurallada amb 2 carrers principals plens de botigues d'artesania. No hi poden entrar els cotxes (excepte els dels vilatans) i té un cert encant, tot i que ja ens va agafar una mica cansats. Té una fortificació espectacular dalt d'un turó (Fort Liberia), les muralles són visitables i també tres coves força espectaculars (les Canaletes, les Grans Canaletes i la Bastera), però tot s'havia de pagar i nosaltres ja estàvem cansats. També hi passa el famós "Tren Groc" de la Cerdanya que recorre la Catalunya Nord a poca velocitat i amb vistes espectaculars, però tampoc no el vam agafar (calen més de 4 hores que ja no teníem per anar i tornar). O sigui que al final només vam fer una passejada per la vila i vam marxar per buscar un lloc més a prop de la frontera per dinar.

Vam travessar uns alts cims dels Pirineus amb paisatges espectaculars durant una horeta més i finalment ens va agradar una àrea de picnic a Sallagosa, a només uns 10 km. de Puigcerdà on vam fer l'últim dinar. Després vam tirar fins a Alp on vam fer un cafè i ens vam acomiadar abans d'agafar el túnel del Cadí. I uns cap a Manresa i uns cap a Calders.

Van ser 3 dies ben macos on vam veure moltes coses maques i els tres cosinets s'ho van passar d'allò més bé... i els grans també.



3 comentaris:

Sergi ha dit...

Un bon lloc per anar. I a l'hivern als banys de Sant Tomàs o de Llo, genials. Muntanyes nevades i tu a l'aigua, a fora però calentet.
Per cert, Vilafranca de Conflent, que els francesos ho van traduir del català, que no es pensin que ja és seu i sobre tornar a Catalunya... si no te'n vas moure!!!
Bé, un bon lloc per passar les vacances. Suposo també que vas veure aquells camps plens de préssecs sota el Canigó.

Eladi Martínez ha dit...

Sergi: "touché" (si em permets el gal.licisme).
Em vaig deixar endur pels rètols de carretera (tots en francès) i, d'altra banda, en cap lloc vaig trobar massa gent que parlés català.
Entenc que a tu, que estàs molt més sensibilitzat pel tema dels Països Catalans (i de la Catalunya Nord en particular) et facin mal als ulls aquests topònims francesos i la crònica que explica que sortim i entrem de Catalunya.
Amb l'Estat Espanyol tinc la diferència molt més sensibilitzada, però amb l'Estat Francès no hi estic tan avesat.
Faig propòsit d'esmena i modifica els topònims de la notícia...
Bon estiu
Eladi

Sergi ha dit...

Bé, la veritat és que costa trobar gent que espontàniament et parli en català, però n'hi ha. Qui sap, potser algun dia hi anem plegats i podem veure que encara hi ha molta gent que se'n sent.
Però és el sud i com a sud, molts francesos del nord s'hi retiren, a part de la mobilitat laboral de l'estat.