Platea jove

El divendres vaig anar al teatre Kursaal a una representació del cicle "PLATEA JOVE" adreçat principalment al públic jove amb espectacles especialment programats per a ells i a uns preus molt econòmics (5'00 euros).
Feien BRODAS BROS, un espectacle de hip-hop que em va agradar força. A través de petites escenes es van encadenant diferents balls que demostren un prodigi de ritme, coordinació i compenetració per part dels ballarins. Hi ha números en que es mouen com robots (espectacular!!), n'hi ha d'aquells en que sembla que els passi el corrent elèctric per dins del cos, hi ha les típiques piruetes que hem vist en aquells grups improvisats que formen una rotllana enmig del carrer i comencen a rodolar per terra, hi ha coreografies col.lectives d'un to més funky... però totes d'una gran qualitat i una energia encomanadissa. I tot amb un suau perfum d'humor i sensibilitat que hi aporta la direcció de Joan Gràcia (El Tricicle)
A més intercalats entre aquests números de ball hi ha altres mostres de la cultura hip-hop. Un pintor de graffitis en fa un en directe, un DJ fa scratching, hi ha un petit recitat de versos "rapers", un músic fa solos de saxo i flauta travessera per acompanyar els balls, el mateix músic fa beatbox i un bateria fa uns divertits i espectaculars números en que demostra la seva habilitat rítmica.
En fi, un espectacle molt recomanable i trepidant que no deixa indiferent, però, a més a més, volia parlar d'una altra cosa...

Quan vaig entrar al teatre vaig veure un clima molt diferent de l'habitual: soroll, bellugadissa, excitació, nerviosisme... Hi havia un públic molt heterogeni i intergeneracional. Sobretot hi havia molts adolescents, però també famílies senceres amb fills més petits, els pares i fins i tot alguns que per edat podien ser avis.
Es notava que dominava el públic "inexpert" que no estava acostumat a entrar a la sala amb discreció i silenci mentre espera pacientment l'inici de l'obra. Els nois i noies estaven esveradíssims, parlaven en veu alta i es feien comentaris suposadament graciosos com els que acostumen a fer-se els joves per impressionar-se entre ells i demostrar el seu enginy, sagacitat i atreviment. M'atreviria a dir que molts dels que omplien la sala era el primer cop que anaven a teatre per iniciativa pròpia.
Es podria pensar que presenciar un espectacle en aquestes condicions seria una tortura semblant a la de veure una pel.lícula al costat d'uns que masteguen crispetes i xarrupen begudes carbòniques mentre fan comentaris en veu alta, però... no va ser així.

Des de la primera escena els artistes van captar l'atenció dels espectadors que van deixar de banda els seus comentaris i van passar a gaudir de l'obra amb total atenció, atrapats pel ritme i per un llenguatge que entenien a la perfecció. I em va emocionar comprovar com aquells joves seguien l'espectacle amb silenci, atenció i fins i tot moments d'emoció i com esclataven en aplaudiments entusiastes cada vegada que acabava un número.
El divendres el Teatre va guanyar uns quants espectadors. Estic segur que molts d'aquells joves conservaran associades amb el teatre les emocions intenses que hi van viure i el record de com van gaudir i bategar amb aquell espectacle.
I d'això ens n'hem de felicitar tots perquè una joventut que sàpiga apreciar la cultura i en participi serà una millor joventut. O sigui que gràcies als Brodas Bros i al Kursaal que programa un cicle com aquest "Platea jove".

I per acabar uns vídeos de promoció de l'espectacle perquè us en feu una idea.