Una frase. Un conte.

Avui us parlaré d'un conte.
El conte es titula "Ja no puc més" i si cliqueu a l'enllaç el podreu llegir (és curtet, no necessitareu gaire estona).
És de l'Albert Sánchez Piñol i és un dels 13 relats del llibre "Tretze tristos tràngols" amb algun altre de ben sorprenent i interessant.
Només us puc dir que el primer cop que el vaig llegir em va sorprendre molt gratament la capacitat d'explicar una història original i sorprenent en tan poques pàgines. I aquest any l'he llegit entre els alumnes i a la majoria també els ha agradat.

Hi va haver una frase que em va cridar l'atenció. I com que el conte l'he llegit a diverses classes i l'he hagut de llegir i rellegir unes quantes vegades, cada cop que passava per aquella frase notava que m'agradava més i més. Té força, és simple i té veritat:

"En un món tan petit

només pots odiar qui estimes"

En el cas del conte es refereix a una família d'esquimals, però em sembla que la frase m'agrada perquè penso que és extrapolable a la societat en general. El nostre món, estiguem on estiguem és bàsicament petit. Podem relacionar-nos amb molta gent, però al cap i a la fi, amb la majoria d'aquestes persones no deixem de tenir una relació superficial (companys de feina, coneguts, veïns...). En canvi, el nombre de persones amb qui teixim vincles més profunds i ens hi impliquem emocionalment és molt més reduït: la família més directe i els amics més íntims.
I potser per aquesta implicació emocional que fa que ens hi aboquem molt i que n'esperem molt és pel que de tant en tant ens sentim decebuts o molestos perquè no hem obtingut d'ells el que n'esperàvem. Tenim unes expectatives tan altes que a vegades aquestes persones no poden estar a l'alçada de tot el que esperem d'elles. I llavors som capaços de passar de l'amor a l'odi.
Segurament amb un company de feina no ens hi enfadarem tant perquè tampoc no n'esperem res, més enllà de tenir-hi una relació cordial de companyerisme i compartir-hi bromes i converses més o menys trivials.
En canvi, els qui estimem, aquells amb qui volem compartir-hi els sentiments, les penes i les alegries, i volem tenir-los sempre al nostre costat... potser alguna vegada no faran el que esperàvem que fessin i nosaltres crèiem que havien de fer. I allò ens decebrà i ens en distanciarà i potser acabarem defugint-los perquè considerem que no es van portar bé amb nosaltres... i això que eren els que estimàvem...

Per això em sembla tan interessant i encertada aquesta frase, perquè constata com de complicades som les persones i les relacions interpersonals.
Penseu-hi i llegiu el conte. Crec que a la majoria us agradarà.