Fil musical

Aquesta notícia acabarà amb uns vídeos de l'Ona tocant el piano i la melòdica, però quan vaig decidir penjar-los vaig pensar en una mena de fil invisible que ha unit les diverses generacions de la família i per això la vaig titular "Fil musical".

El meu avi, Emili Codorniu Aran, era músic. No un músic professional, perquè havia treballat en diverses botigues manresanes (Cal Fontordera, Can Jorba...), però si un gran músic aficionat i melòman. Havia tocat en diverses orquestres (trombó de vares i bombardino, com a mínim) amb les quals tocava a festes majors (ball de nit i sardanes) i durant el fosc període de la guerra civil i la postguerra també va formar part de bandes militars que li van permetre viure la guerra des d'una posició més privilegiada i menys arriscada.
De sempre li va encantar la música, especialment la música jazz i va ser una de les coses que em va transmetre: l'amor per la música.

La meva mare, Ana Codorniu Reguant, va heretar el gust per la música i, tot i no tocar cap instrument, va anar fent una col·lecció de discos de 33 i 45 r.p.m. (els singles i els LP) de la que vaig poder gaudir des de ben jove. Especialment recordo els discos singles dels Beatles que em van encantar i encara ara escolto i admiro.

Fruit d'aquesta doble herència, jo, Eladi Martínez Codorniu, vaig heretar la meva passió per la música, en primer lloc com a consumidor voraç de discos i més discos (primer els singles i LP i més endavant els CD) i vaig acabar aprenent a tocar la guitarra.

A partir d'aquest mínim domini de l'instrument vaig formar un grup amb el Josep Vacas, els Nàufrags, amb el qual vam fer un grapat de cançons de composició pròpia que vam interpretar per fires i alguns locals de la comarca.

 

La música em segueix encantant i sempre que puc assisteixo a concerts de música en directe. 

 

I potser (només potser) tot aquest bagatge musical familiar ha fet que la nostra filla, Ona Martínez Alarcón, hagi mostrat gust i interès per la música. Li encanta cantar, afina molt bé i fa uns anys que va a l'escola de música Ad Libitum on ha après a tocar la melòdica i el piano. I la veritat és que no ho fa gens malament, com podreu jutjar en aquests vídeos de les recents actuacions de final de curs.

De moment ella és l'extrem d'aquest fil musical que va començar l'avi Emili... coses de la vida...