A Manresa hi ha almenys un refugi antiaeri dels que es van utilitzar a la Guerra Civil espanyola. Es troba al carrer Canonge Montanyà, just a sota del col·legi Renaixença. Fa uns quants anys vaig poder visitar-lo per primera vegada durant una d'aquelles visites a la Manresa Desconeguda que es fan per la Festa Major de Manresa. I és una visita molt recomanable.
Poder-se imaginar aquell espai fosc i humit on la gent s'apinyava quan sonaven les sirenes que avisaven de bombardejos. Pensar que aquelles sales devien estar plenes de gent assegudes, espatlla amb espatlla, espantats, en silenci, sentint els sorolls dels bombardejos...tothom hauria de poder visitar un lloc així amb el silenci i el respecte adequats per imaginar-se aquestes angoixants situacions i així poder contribuir a que mai més no es tornin a produir...
Però ara hi ha una oportunitat encara més interessant. Ara hi han fet una exposició fantàstica que recorda els bombardejos franquistes a Manresa.
Perquè resulta que després de moltes falses alarmes, a Manresa va haver 2 dies en que les bombes hi van caure de veritat: el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939. I aquelles bombes van segar la vida d'almenys 35 persones civils d'entre 3 i 75 anys. Aquells bombardejos sobre població civil en ciutats de rereguarda, lluny de la línia de front van constituir una novetat esgarrifosa que els exèrcits feixistes de l'España de Franco, l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini van assajar i, en vista de l'èxit, van repetir en conflictes bèl·lics posteriors.
I ara l'associació "Memòria i Història de Manresa", en col·laboració amb "L'Arada" i amb la imprescindible col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, han preparat una exposició dins del refugi que ens permet imaginar-nos encara més aquells esgarrifosos bombardejos.
A les sales hi ha diversos objectes dels que podrien trobar-s'hi en aquelles ocasions, plafons informatius que expliquen els fets històrics, enregistraments que recreen les possibles converses que es podien donar en aquell espai, un magnífic audiovisual on s'entrevisten diversos testimonis d'aquells bombardejos que recorden els fets viscuts en primera persona i un emotiu espai d'homenatge a les 35 víctimes reconegudes (que segurament devien ser més).
No us ho perdeu!
El dia de la inauguració més de 200 persones vam desafiar el fred d'un vespre de gener i em vaig sentir orgullós de ser una d'aquestes persones que honràvem la memòria dels qui ens van precedir en la lluita contra el feixisme i ara contribuïm a que la memòria no es perdi i ens permeti evitar futurs errors.
No us ho perdeu!
L'exposició estarà oberta fins el dia 3 de març i l'horari de visites és:
divendres: de 18 a 20 h
dissabtes: de 12 a 14 h i de 18 a 20 h
diumenges: de 12 a 14 h.
Visites guiades els dissabtes i diumenges a les 13 h.
Us deixo amb unes fotos que vaig fer el dia de la inauguració:
2 comentaris:
Ja volia anar-hi aquest cap de setmana però vaig ser fora, el què ve fitxo segur! Gràcies per recordar-ho i per aquest reportatge tan xulo.
Roger, quan hi vagi ja em diràs què t'ha semblat.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada