Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

17 d’abr. 2017

La gent del Delta

Poble Nou del Delta.
Un migdia dels primers dies de Setmana Santa. Al poble no hi ha botigues i entro en un bar per si em volen vendre unes cerveses i llimonades per endur-me on dinem.
El cambrer em demana si estic hostatjat per allà. Li dic que sí, a Can Gassó, al mateix carrer. Em diu que m’emporti les ampolles i que no pateixi per tornar-les (“No tinguis reparo”), que ho faci quan em vagi bé.
Havent dinat anem a fer-hi el cafè I li retorno els envasos. Mentre sóc a la barra, un senyor m’avisa que em poden robar el mòbil que duc a la butxaca. Ho comenta amb el cambrer i parlem tots tres com si ens coneguéssim de tota la vida.

Franquesa. Simpatia. Bon rotllo. 
M’hi trobo bé allà.

Els nens volen gelats i jo també. Anem a la barra a demanar-los i ens diu que nosaltres mateixos anem a la nevera dels gelats i agafem els que vulguem.
A la taula del costat de la nevera hi ha un avi que ha demanat algun licoret que li serveixen amb un got petit ple de gel. Aviat arriba un altre company i el cambrer li serveix el mateix sense que ho demani. I després deixa un altre got igual a la mateixa taula. Al cap d’un moment arriba un tercer avi que s’asseu a la taula i ja troba la beguda preparada. Deuen venir cada dia i prenen sempre el mateix. Parlen i fan bromes entre ells.
Els avis porten mòbils i demanen ajuda al cambrer amb alguna cosa d’alguna aplicació que no acaben de dominar.
Somriuen i parlen. 
M’encanta l’atmosfera d’aquest local.

Quan anem a pagar el cambrer es torna a oferir. “Si necessiteu sucre o qualsevol cosa no tingueu reparo en venir a demanar”. Li ho agraeixo. Avui fan el futbol per la tele i a Can Gassó no n’hi ha, però allà tampoc no n’hi veig. Li dic: “Només faltaria que tinguessis una tele per venir a veure el futbol aquesta nit”.
Em diu que no “Això, no”. Em comenta que ell és “dels meus” fent referència a la samarreta que jo porto (“In, inde, independència”), però que el futbol no li agrada, que genera massa soroll i discussions i per això no ha volgut posar mai tele.

Me’n vaig amb un somriure d’aquell local on no m’importaria passar-hi totes les tardes en aquell ambient familiar i agradable, escoltant aquelles converses amb “lo” parlar del Delta, sense presses, ni secrets, ni maldats.
M’agrada aquesta gent.
M’agrada aquest país.


P.S. El local es diu “Lo tast. Pati de menjars” i en un anunci proclama: “Un lloc ideal per gaudir del bon menjar, la tranquil·litat i un servei immillorable”.
No és publicitat enganyosa. És veritat.
(C/Ronda del Mar, 23. Poble Nou del Delta)


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Comentaris com aquest hem fan caure les llagrimes.... infinitament agraits per fer-te sentir lo q volem transmetre....mil gracies per vindre a casa nostra

Eladi Martínez ha dit...

He intentat transmetre el que vaig sentir a casa vostra i celebro que la meva descripció s'assembli al que és el vostre propòsit. Les gràcies a vosaltres per ser capaços d'acollir amb la naturalitat i simpatia que ho feu. No ha estat el primer cop que veníem al Poble Nou del Delta, però si hi tornem us vindrem a visitar un altre cop perquè ens vam sentir com a casa.
Fins a la pròxima!
Eladi

Anònim ha dit...

igualet que un McDonalds

Roger Berenguer ha dit...

Son gent ferma, la gent de lo Delta! Prenc nota per si hi torno!

Eladi Martínez ha dit...

pons007, m'ha agradat la ironia... igualet que el McDonalds... i tant!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Sí, Roger, sí, gent agradable i ferma...
Ganes de tornar-hi...
Eladi

Roger Berenguer ha dit...

I tant!