Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

16 de març 2017

Què diu l'agenda?

Fa dies que no tinc temps d'escriure a aquest bloc... Normalment quan passa això és que vaig de bòlit, sovint per pics de feina (final de trimestre escolar, edició i muntatge de LA CALDERINA...) o d'altres vegades perquè estic ocupat VIVINT noves experiències que m'absorbeixen (per bé o per mal). Aquestes experiències acaben ocupant un lloc a la meva agenda on s'hi reflecteixen coses importants que m'han anat passant a la vida.
I aquestes setmanes de març tenen unes quantes dates marcades de la meva història i, avui, en comptes de fer un article llarg i profund, em limito a exposar-les i recordar-les en veu alta:

2 de març (1969): vaig néixer jo... que no és poc...
 
6 de març (1998): em vaig comprar la guitarra Washburn, posant-hi molts més calers dels que era raonable i gràcies a l'ajuda d'uns quants mecenes que m'hi van ajudar. Però amb aquella guitarra vaig passr uns anys fantàstics amb els Nàufrags, composant i tocant en públic, sentint-me realitzat i reconegut i sent molt feliç. Indiscutiblement va ser una bona inversió!

7 de març (2005): va néixer el Roc i ja mai res va tornar a ser igual... Podria dir moltes coses i no m'acostaria a la realitat... Moments inimaginables, sensacions noves, alegries, llàgrimes d'emoció, pors, estrès, preocupacions, somriures, rialles, abraçades, pell, batecs, mirades i sospirs... Una aventura sempre oberta i sempre imprevisible...

8 de març (2017): Barça 6-1 PSG. Això acaba de passar però sortirà durant anys a la meva agenda...

10 de març (2016): l'any passat érem amb el Pablo gaudint del millor concert de les nostres vides, a la sala Apolo de Barcelona a la presentació del darrer disc del Ramon Mirabet... Brutal!

13 de març (1997): amb el Josep Vacas vam decidir formar un grup de música i dir-li Nàufrags i passar uns dels millors anys de les nostres vides...

16 de març (1995): va morir el meu avi Emili, una de les persones a qui més he admirat, respectat i estimat i la primera de les morts sentides que hauré d'anar vivint i encaixant mentre duri la meva partida...

I ja que avui és dia 16 em sembla bé aturar-me aquí.
Recordar. Respirar.
I continuar vivint i acumular experiències que pugui anar deixant apuntades a la meva agenda...

6 comentaris:

Pablo N ha dit...

Aviat inclouràs la de Razzmatazz però serà a l'Abril.

Roger Berenguer Roca ha dit...

Moltes felicitats per totes aquestes experiències positives i enriquidores, i molta força per anar superant les més dures Eladi!

Eladi Martínez ha dit...

Sí, Pablo... aviat... ja en tinc ganes!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger. Entomar, aprendre, créixer, gaudir i tirar endavant.
P.d.C.
Eladi

pons007 ha dit...

vols dir que no exageres una mica amb lo del barça?

Eladi Martínez ha dit...

pons007, estic 'dacord que cal relativitzar-ho perquè només és esport, però... va ser una fita històrica que mai ningú no havia aconseguit abans...
Eladi