Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

9 de març 2017

Nit històrica

Ahir vam viure una nit històrica...
El Barça va guanyar el PSG per 6-1 i es va classificar per als quarts de final de la Champions remuntant un 4-0 advers del partit d'anada, cosa que no havia aconseguit mai ningú. I això és el que ho fa històric: mai ningú no havia estat capaç de remuntar un 4-0 advers...
I el Roc ho va viure en primera persona i potser és la primera nit històrica que viu, d'aquelles que recordarà tota la vida...
D'aquí a molts anys, quan jo ja no hi sigui i algú en parli, ell somriurà i explicarà que ho recorda perfectament...

"A la primera part estàvem sopant a casa de la iaia Dolors i l'anàvem escoltant per la ràdio. A la mitja part el Barça ja guanyava 2-0 i hi havia esperances, tot i que era dificilíssim. Llavors vam marxar cap a casa a Calders.
Quan vam arribar-hi jo vaig pujar com un llamp a dalt i vaig anar directe a engegar la ràdio de la cuina sense obrir cap llum. Començava la segona part i de seguida vam fer un altre gol. 3-0 i quedava tota la segona part per fer-ne un altre o un parell i aconseguir el miracle!! El que s'havia d'aconseguir és que no ens en fessin cap!!
La meva germana va anar a dormir i jo em vaig quedar al menjador on el meu pare havia posat la tele i l'estava seguint. Normalment només em deixaven veure les primeres parts dels partits per no anar a dormir tard, però aquell cop ni jo no vaig demanar si em podia quedar ni ningú em va fer marxar a l'habitació... tothom tenia clar que allò podia ser una nit històrica.
Però llavors va fer un gol el PSG, el Cavani, i va semblar que ja no hi hauria res a fer.
El meu pare va començar a dir:
- Ves a dormir que és impossible que en 20 minuts facin 3 gols! 

(i aquí somriurà recordant-me com li deia)

Però jo em vaig quedar allà dret. No em movia. Anava guanyant temps. Ell ja no estava pendent del partit i anava amunt i avall. Cada cop que passava per allà em tornava a dir el mateix:
- Ves a dormir, que no remuntaran i demà no t'aguantaràs.

I llavors va arribar el minut 88 i el Neymar va fer un golàs de falta directa: 4-1. 
Per remuntar calien 2 gols més i el partit estava pràcticament acabat... però en un tres i no res, van xiular un penal a favor del Barça i el va xutar el Neymar (vaig haver d'aguantar el comentari de rigor de la meva mare: "Ara encara el fallarà" que, com sempre, em va posar histèric...)

(i aquí tornarà a somriure recordant quan li dèiem aquestes coses i ell explotava de manera irracional)

Però no el va fallar. Va tornar a marcar: 5-1!!
Però era pràcticament el minut 90...
Llavors van donar 5 minuts de temps afegit i de cop tothom va pensar "T'imagines si..." i van anar passant els minuts mica a mica i tot el camp estava embogit i pujava el porter, el Ter Stegen, a rematar les faltes i el temps s'anava exhaurint i llavors...al minut 95... el Neymar va fer una centrada i el Sergi Roberto va estirar la cama i amb la bota va desviar la pilota i...va...fer...el...gol!!! 
Goooooooooooooooooooooooooooooooool!!
6-1!!!
El Barça classificat!!!

I jo em vaig tirar a terra i em vaig posar a cridar i em vaig abraçar a la meva mare i em vaig tornar a posar a cridar (i em van dir que callés que la meva germana dormia)...
I llavors vaig anar cap al meu pare que jeia al sofà i li vaig dir:
- Què? Que era impossible, eh?
I ell somreia i em va voler abraçar i hi havia una mena d'alegria incrèdula que gairebé mai més l'he tornada a veure.
I me'n vaig anar a dormir al llit, molt tard i molt feliç pel que acabava de veure i viure: la meva primera nit històrica!"

Us deixo amb l'àudio de RAC1 que era el que vam escoltar aquella nit històrica:

2 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Nit que recordarem tots durant anys!! Molt bona la narració en primera persona del Roc! Força Barça!
P. d C.

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger! Jo crec que ell ho recordarà tota la vida...
Eladi