Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

10 de des. 2016

Xep



Que estrany escriure aquesta noticia i pensar que no la podràs llegir mai…
Ens has deixat. T’has mort.
I ara que ja no hi ets, tinc la necessitat de posar per escrit algunes coses que vaig aprendre de tu per assegurar-me que no les oblidaré mai i perquè, dient-les en veu alta, pugui sentir-les més gent i fer-se-les seves.
Perquè... penso que eres d’aquelles persones que tenies un punt de saviesa... digues-li “popular”, digues-li “comunitària”... gent de la vostra generació que no vau tenir tants estudis com nosaltres, però en canvi teníeu molt més clars que nosaltres tota una sèrie de valors.
Tu tenies claríssim què era el que era realment important: la família, la noblesa, passar-s’ho bé i somriure i riure.
Que era millor estar tots junts, menjant-nos una truita amb patates rient a casa, que no fer un bon tiberi en un restaurant de luxe vestits de vint-i-un botó... Que era millor tenir un cotxe modest que no pas tenir un cotxe caríssim i deutes al banc... Que era millor passar 3 setmanes a Calafell amb banyador i bermudes, de la terrassa al mar i del mar a la terrassa, que gastar-se un dineral per veure coses de l’altra punta del món... Que era millor passar un matí relaxat al costat del riu o buscant bolets, que passar-se hores davant de la tele o de l’ordinador o dels mòbils...
Semblen ensenyaments senzills i obvis però, creure-se’ls i tenir-los tan clars com tu els tenies, penso que és d’una saviesa molt transcendental.
Te’n foties de les nostres presses amunt i avall, sempre amb el cotxe i sempre fent tard a tot arreu, sempre pendents del mòbil... Tu no volies saber res de tot això...
Tu eres feliç amb coses senzilles: arreglant les canyes de pescar amb una cerveseta i unes olives... fent-te la ratafia o les conserves de bolets o confitant les nostres olives o fent codony... arreglant alguna cosa de casa que s’havia espatllat amb una solució imaginativa però efectiva (encara que tots diguéssim que eren “txapusses”)... veient una pel.lícula "de l’oeste" que ja havies vist trenta vegades (o, encara millor, una del Cantinflas)... o pintant algun dels teus quadres que tan bé et sortien (si primer l'Anna et feia el dibuix...)...

I estimaves els teus. D’aquella manera poc expressiva per culpa de l’educació de la teva generació, però jo t’havia vist més d’una vegada emocionar-te dissimuladament patint pels teus: una vegada que la Mª Dolors es va perdre buscant bolets o ara més recentment amb la seva malaltia, quan veies patir les teves filles, quan recordaves els teus pares... I, és clar, et queia la bava amb els teus néts, (em feia molta gràcia quan li deies a  l’Ona: “Qui és la més guapa del barri?” i com ella demanava per parlar amb tu quan trucava la iaia).
I els que veies que no t’estimaven... lluny! No els hi volies cap mal i sempre deies que els respectaves, però tampoc no volies fer l’hipòcrita ni tenir atencions amb aquells que no volien tenir-ne cap a tu.

En fi, Xep, que moltes gràcies per tot el que ens has donat en vida, que és un regal tan generós que es mantindrà al llarg del temps si no som tan burros d’oblidar-nos-en. I jo, per part meva, espero recordar-ho tota la vida.

Bon viatge i fins a sempre!











8 comentaris:

Ona ;) ha dit...

Quin escrit tant bonic, Eladi. Una abraçada forta per a tota la família

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt bon record Eladi, el Xep era una gran persona! E. P. R.
Ànims i a seguir endavant!

Judit Martínez Codorniu ha dit...

tant debó quan jo no hi sigui algú pogués dir de mi coses i valors tant positius i tant entrenyables.De ben segur que cap de vosaltres ho oblidarà Eladi i per aixó sou una bona colla...per recordar-vos-ho entre vosaltres quan convingui.Molta sort i ànims en aquest nou viatge que heu emprés com a familia....un repte dur però motivador al mateix temps!!
bon viatge Xep....

Eladi Martínez ha dit...

Ona, Roger, Judit i tots els més de 400 que heu visitat i llegit aquesta notícia...
1.- Gràcies pels vostres comentaris amb paraules elogioses sobre el text i d'ànims per a la família.
2.- No puc evitar una part de satisfacció vanitosa pel reconeixement que feu a l'encert del text, però sobretot...
3.- ...estic satisfet i orgullós que tanta gent hagi pogut llegir aquestes línies i fer-se una idea millor de com era el Xep: una gran persona!

Petons de colors!

Eladi

Miles ha dit...

Tens raó Eladi.
Ens hem fet una idea millor de com era el Xep.

Aquesta vegada els petons de colors van adreçats a ell...

Molts petons de colors.

Miles

Mª Dolors Salvador ha dit...

Eladi: Em falten moltes forces i ànims per fer-te arribar aquestes línies, però em crec en l'obligació que les he de fer encara que ja t'ho he dit personalment, doncs has d'haver-hi constància aquí al Picalapica. Has fet un gran perfil del Xep, sembla que el coneguessis més que jo després d'haver passat 50 anys al seu costat. Moltes gràcies i petons de colors.

Toni ha dit...

Ara veig la notícia del teu sogre i llegeixo els posts que tens publicats.
Aquests tràngols amargs que ens guarda la vida costa de superar i de seguir mirant endavant, però no ens queda cap més remei de fer-ho, mai torna a ser com ahir, tot va agafant formes i ens hem d'anar adaptant al que se'ns presenta.
Tens la facilitat, el tarannà, l'ADN,... (o no sé com dir-ho) d'expressar el que sents en cada moment i jo també et felicito per aquesta naturalitat de com ho fas.
A mi no se m'ha trencat la veu, perquè ho he llegit per a mi, però està clar tot el que significava i el que heu perdut.
Una abraçada a tots.

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies per les teves paraules, Toni
Eladi