Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

23 de des. 2016

Flaixos

Avui fa dues setmanes que va morir el Xep i en aquests dies sovint m'han vingut al cap flaixos de les situacions i emocions tan intenses viscudes en aquest interval...

Dijous 8-12-16
  • Després del dinar familiar a casa de la Rat, el Xep, l'Anna i jo ens anem passant una piloteta per sobre de la taula mentre ens van avisant que parem. Però nosaltres somriem i no fem cas de les advertències. Fent el "gamberro" i gaudint de la vida fins el darrer moment...
  • La Rat i el Guiu li pregunten al Xep si un dia els portarà a buscar bolets i ell contesta "Per què no?". Una resposta típica en ell que m'encanta i dies després recordaré més d'una vegada...
Divendres 9-12-16
  • Sortim seriosos de Barcelona sabent que el Xep ha anat d'urgències i sembla que està greu. Jo condueixo i l'Anna està de copilot pendent del mòbil. Rebem la trucada fatal. Poso els 4 intermitents i aturo el cotxe al carril bus. Baixem tots quatre i a la vorera ens abracem i plorem: l'avi ha mort...
  • Arribem a l'Hospital General. Em quedo amb els nens a la sala d'espera. Al cap d'una estona l'Anna em diu si vull entrar a saludar sa mare. Entro en un box individual on hi ha el cos sense vida del Xep tapat per un llençol. La Dolors seu en una cadira. Estic allà una estona fent-li companyia i quan ja marxo m'acomiado del Xep tocant-li el peu...
  • Quan arribo a casa amb els nens, l'Ona escriu al calendari de la seva habitació "Avui s'ha mort l'avi" i una emoticona trista plorant...
  • De matinada, quan els nens ja dormen, jo escric a l'ordinador un text parlant del Xep. Mentre busco fotos seves per il.lustrar-lo, xatejo amb l'Anna que s'ha quedat a dormir amb sa mare i les llàgrimes em rodolen galtes avall...
Dissabte 10-12-16
  • El Roc ha volgut anar a jugar a futbol a Navàs. Abans de començar el partit, sec a la grada, sol amb l'Ona, i vaig fent trucades per donar la mala notícia a família i amics. Sovint em poso a plorar sense poder acabar de parlar i l'Ona m'abraça i em fa petonets per consolar-me...
  • A la  nit li ensenyo a l'Anna el text que he escrit sobre el seu pare i que voldria publicar al picalapica, si li sembla bé. El va llegint en silenci i jo pateixo per si no li agrada. Però quan l'acaba em diu "Moltes gràcies" i es posa a plorar...
Diumenge 11-12-16
  • De bon matí, quan arribo al tanatori la Mª Dolors em rep amb llàgrimes i dient-me "Moltes gràcies. Em sembla que el coneixies millor que jo i tot..."
  • Dinem tots junts a casa de la Mª Dolors. Li demano pa al Roc i ell diu "Espera, que ho faré com ho feia l'avi" i me'l llança de punta a punta per sobre de la taula... M'encanta...
  • Més d'un tenim el mateix pensament i en un moment o altre passegem per tota la casa comptant els quadres del Xep que hi ha penjats per les parets... Més de 30...
Dilluns 12-12-16
  • Durant la cerimònia del funeral, descobreixo el Roc (que fins llavors s'ha mantingut seriós però contingut) amb els ulls vermells i plorant... Fa mal...
  • Al final de la cerimònia, llegeixo el text que vaig publicar al picalapica. He assajat molts cops per poder-ho fer bé, sense desmuntar-me. Començo molt bé, però quan s'acosta el final se'm comença a accelerar el cor. A l'última frase se'm trenca la veu però... aconsegueixo acabar...
Els dies següents...
  • Missatges, trucades, mirades, abraçades, respecte... Molta gent està al nostre costat i... s'agraeix...
Diumenge 18-12-16
  • El Roc juga amb el seu equip de futbol a Sant Joan. Fan un minut de silenci en homenatge al seu avi. El partit és molt emocionant, va empatat molta estona, però al final guanya el nostre equip. Quan el Salva fa l'últim gol (l'1-4) ve corrent cap on som nosaltres i li demana a l'Anna: "Ets la mare del Roc?" i li fa un petó dedicant-li el gol... Plorem tots, emocionats i agraïts...

3 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Son molts records Eladi, i els has plasmat tan bé que m'has fet caure les llàgrimes a mi també. Sou una família molt gran! Molts ànims i una abraçada immensa a tots! Passeu el millor dels Nadals possibles!
P. d C.

Miles ha dit...

Roger... ja son dos els que tenen ells ulls entel.l ats.
Eladi, Anna, Roc, Ona, Ma. Dolors,... intenteu gaudir d'aquest Nadal amb el seu record.
Petons de colors.
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Roger, Miles...

GRÀCIES!

Petons de colors!

Eladi