Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 d’abr. 2015

Fa 16 anys que sóc de Calders

L'1 d'abril de 1999 va ser la primera nit que vam dormir a Calders.
Fa 16 anys que visc a Calders i, des de molt al principi, m'hi vaig trobar tan bé que de seguida vaig sentir-me calderí.
Amb l'Anna buscàvem un lloc on el preu del sòl fos més econòmic que a Manresa i on poguéssim fer-nos una casa amb una mica de terreny on els nostres fills poguessin córrer i jugar a l'aire lliure. Havíem vist cases i terrenys a Santpedor, a Sant Salvador de Guardiola, a Sant Mateu de Bages, a Rocafort, al Pont de Vilomara, a Sant Vicenç de Castellet, a Castellnou de Bages, a Navarcles... podíem haver anat a parar a qualsevol lloc de la comarca, però el destí ens va portar a Calders i n'estic molt content.
Quan vam començar a viure-hi vam adonar-nos que era molt fàcil viure a Calders i no saber-ne res, treballant tot el dia a Manresa, tenint la família a Manresa i comprant a Manresa. I per això vam decidir integrar-nos-hi al màxim. Vam entrar a formar part de la Comissió de Festes, a l'Associació de Veïns de La Guàrdia, a l'AMPA de la Llar d'Infants, al grup de Caramelles... mica a mica vam anar coneixent la gent del poble i vam sentir-nos-hi cada vegada millor.
I encara que hi ha les seves coses, com a tot arreu, i no tothom és bo ni tot és perfecte, si que ens sembla un lloc fantàstic per viure-hi.

Rememorant aquells inicis he recuperat unes fotos dels darrers dies de trasllat, on vam aprofitar els cotxes d'uns quants amics i familiars per carregar-los de paquets. S'hi veu la casa a punt d'estrenar-la, sense canaleres, sense la part enjardinada i l'olivera de la part esquerra de l'entrada, sense el mur i l'escala que permet pujar al nivell superior per la part esquerra, sense els estenedors, amb la mida inicial del garatge (que després vam doblar per fer un accés interior del garatge a la planta vivenda) i, per descomptat sense l'estudi que vam fer a la planta superior fa un parell d'anys.
També hi ha una foto del menjador (on jo surto tocant la guitarra davant uns petitíssims Cèlia i Cesc) sense sofà, sense cortines i sense pràcticament res.
Finalment dues fotos de la part del darrera de la casa que originàriament no era res més que un tros de bosc ple de pins. Mica a mica els pins van anar "caient" i vam acabar pavimentant un gran tros, posant-hi una barbacoa i un tendal que ens protegeix del sol. Aquí és on fem vida a l'estiu.

Algú va dir-nos que fer-nos una casa era com tenir una guardiola que mai no s'arribava a omplir i ho corroborem. Ara amb la perspectiva de 16 anys veiem que hem aconseguit canviar i millorar molt la nostra casa. I segur que continuarà evolucionant amb el pas del temps. Però fins i tot si es quedés com està ara seguiria sent un lloc privilegiat on viure i gaudir de la natura ben a prop.
Les postes de sol, el cant dels ocells, els jocs dels esquirols, les nits d'estiu plenes d'estrelles, les vetllades a la llum de la lluna... el destí ens va fer l'ullet i hem d'estar-li agraïts.
M'agrada viure a Calders!
I, si els calderins m'ho permeten, m'agrada ser calderí!






6 comentaris:

Xep i Loli ha dit...

Que per molts anys pugueu gaudir de la vostra casa i saborejar AQUEST PLAER, de CALDERINS, si aquesta és la vostra il.lusió

Roger Berenguer Roca ha dit...

Encara recordo aquella mudança, i "lo" bé que ens ho vem passar! Moltes felicitats per haver creat una LLAR, en majúscules.
I moltes felicitats a Calders per haver guanyat algú com vosaltres!
Petons de Colors!!!

Marina Casacuberta ha dit...

Molt contents de tenir-vos com a "vecinos"

Eladi Martínez ha dit...

Xep i Loli, gràcies pel vostre comentari i, en certa manera, darrere nostre, vosaltres també heu acabat sent una miiiica calderins.
a reveure.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
que bé que encara ho recordis i que encara compartim l'amistat i els bons records conjunts. Per molts anys!!
Petons de colors!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Marina, "vecina",
en això també vam estar de sort nosaltres, de trobar just davant nostre una família amb qui sempre ens hem avingut molt i hem compartit complicitats.
Ens veiem poquet, però sabem que hi som.
Records al Paco i petons de colors!
Eladi