És tard i vull anar a dormir, però abans vull deixar constància de l'última descoberta -o confirmació- musical.Ahir vaig anar a escoltar un concert de la Maria Coma. Em va agradar molt i al final del concert em vaig comprar el disc "Linòleum". Ahir i avui l'he estat escoltant al cotxe i m'agrada i algun tros de cançó ja se m'està quedant enganxat...
...Nosaltres som bones persones...
La Maria té una veu clara, dolça i delicada que posa al servei d'unes lletres originals, suggerents i oníriques. Unes lletres d'aquelles que potser no acabes d'entendre què et volen dir, però que et quedes amb la sensació que t'agraden i que t'acosten a la poesia.
Defensa aquestes lletres amb un domini important del piano. Hi ha fragments de les seves cançons en que sembla que estiguis assistint a un concert de música clàssica i de cap manera ho dic com a sinònim d'avorriment sinó de qualitat i bellesa.
Però llavors arriba el contrast i el contrapunt. A vegades és ella mateixa qui dóna un gir a les melodies amb la seva veu o el piano. Però tot sovint és l'espectacular bateria del Pau Vallvé qui imposa uns ritmes a vegades frenètics i contundents, a vegades suaus i delicats. Vaig quedar ben impressiont pel domini i l'energia que va demostrar a la bateria. I sovint dins de la mateixa cançó el ritme de la bateria va canviant i li dóna riquesa.
I per arrodonir l'espectacle, el baix del Jordi Lanuza anava dibuixant línies que tots plegats resseguien.
En fi, un molt bon concert perquè hi ha unes molt bones cançons per defensar.
Us deixo amb el vídeo de la cançó "Gat" perquè us feu una idea del que us acabo d'explicar i jutgeu vosaltres mateixos.
I mentrestant jo seguiré cantussejant:
...Nosaltres som bones persones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada