Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 de nov. 2016

"La sort que et mirin amb bons ulls" (Carles Capdevila)

El dissabte 12 de novembre de 2016 en Carles Capdevila ens ha regalat un article fantàstic a la seva secció d'opinió del diari ARA. Com tantes vegades aconsegueix el Carles, llegint el seu article t'emociones per la seva bellesa, sensibilitat, sinceritat i tendresa.
Però més enllà de la seva conjuntura personal en que emmarca l'article jo hi he trobat una gran veritat pel que fa a la bellesa:

Un no és bell pel que és, sinó per com el percep la mirada de l'altre. I la mirada de l'altre està influïda per la relació que tenim amb ell, per l'estimació que ens tenim.

Per això per a tots els pares els seus fills són els més macos del món i per això la nostra parella és la més guapa del món.

Per tant, més que restaurar-nos, maquillar-nos i mudar-nos, per a que ens trobin macos els altres hem de ser bones persones i aconseguir que ens estimin pel que som.. I si ens estimen, ens trobaran guapíssims.
Com tots trobem guapíssim el Carles Capdevila!!

Us deixo amb el seu deliciós article:

La sort que et mirin amb bons ulls 
(Carles Capdevila)

DESPRÉS DE MESOS de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial, anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control. Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat.

Vaig tornar de la perruqueria preocupat per les meves orelles, que aprofiten l’ocasió per exhibir sense manies la seva grandària i separació. I vaig tenir la sort impagable que el primer de rebre’m a casa va ser el meu fill petit, de 8 anys. “Però que guapo que quedes amb la gorra, pare, quina enveja!”, va exclamar amb uns ulls brillants i una sinceritat entranyable. Em va caure la llagrimeta, i era d’alegria. Els adults em fan compliments amables, ell expressava la seva veritat íntima. Després va dir a la seva mare: “Quin morro que té el pare: des d’això del càncer es compra roba xulíssima que li queda superbé”. Vol dir les samarretes apelfades per no passar fred amb les químios d’hivern, les camises blanques de màniga llarga quan a l’estiu no em podia tocar el sol, pantalons amb goma per la colostomia: roba que compro per prescripció mèdica, no estètica, i que a ell l’enamora perquè la porta son pare.

Ja ho he entès, i espero que per sempre, i desitjo amb l’ànima que sempre sigui molt de temps. La bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i la joia de viure, com fa aquesta criatura dolcíssima, que és al meu cor i als meus ulls la bellesa amb be alta.

Invertim en perruqueria, cremes, roba i gimnàs, i fem bé, perquè cal cuidar el cos, i necessitem agradar-nos per agradar. Però no hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del que dicti el mirall. Perquè ens miren sempre amb bons ulls.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estàs enamorat del Capdevila, eh?

PS: M’haig de preocupar si no trobo la meva parella com la més guapa del món?

Eladi Martínez ha dit...

pons007... tant se'm nota? ;-)

PS. Jo no em preocuparia massa... no pots trobar la teva parella la més guapa del món perquè ho és la meva... ;-)

Eladi

Anna SS ha dit...

Eladi, compartim amor pel Capdevila!
Sens dubte, la meva percepció de fanfarroneria ponsera007, em fa veure'l el més "V"ell del món :)
Pons007, ets tan desagradable...

Eladi Martínez ha dit...

Anna SS, crec que ja has participat alguna altra vegada tot i que no ens coneixem, oi?
En fi, celebro que compartim amor pel Capdevila (segur que no serem gelosos per això, oi?)
I el pons007...doncs...ell és fidel al seu estil...i en aquest bloc hi ha llibertat d'expressió o sigui que...agradi més o agradi menys, les seves opinions continuaran sent benvingudes...com les de tothom...
A reveure!
Eladi