Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

18 d’abr. 2014

Com Lennon i McCartney

Aquests dies hem escoltat molt el darrer disc d' Els Amics de les Arts "Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure". I ens agrada molt.  A mi m'agrada molt i crec que en parlaré en més d'una notícia, però aquests dies m'han vingut al cap algunes coincidències que m'han recordat els Beatles.

Diuen que quan composaven les seves cançons, en John Lennon i en Paul McCartney s'ajudaven. S'ensenyaven els seus fragments de futures cançons (melodies i lletres) i l'altre hi posava cullerada. Tots dos eren bons compositors i d'aquesta relació en va sortir una mena de competència que va contribuir a anar pujant el nivell de les cançons del grup.
Cadascú intentava fer la millor cançó i, si podien, milloraven les de l'altre per demostrar que tenien més talent com a compositors.

I aquests dies pensava que, conscient o inconscientment, Els Amics de les Arts i els Manel, fan una cosa semblant. Tots dos grups fan discos rodons, plens de cançons interessants, originals i boniques i penso que, quan s'hi posen, de cua d'ull tenen present l'altre grup i intenten fer cançons que, com a mínim, estiguin a l'alçada de les que va fer l'altre grup.

I sabeu què he trobat en aquest nou disc d' Els Amics de les Arts?
  • Una cançó "rodona" com "Ja no ens passa" que he trobat a l'alçada d'una cançó "rodona" dels Manel com era "Benvolgut"
  • Un vídeo original i interessant (el de la mateixa cançó "Ja no ens passa") com en el seu dia va ser el fabulós (i no superat) vídeo de "Aniversari".
  • Una referència a un vers de Shakespeare en la cançó "Apunto Shakespeare" com en el seu dia va haver-hi al títol del disc dels Manel "10 milles per veure una bona armadura"
  • A la cançó "L'hivern (que la van abduir)" hi surt el fragment de cançó tradicional i/o infantil "... i dins la fosca tot d'una, prop del tronc d'un vell pi..." que em va recordar a un recurs semblant utilitzat pels Manel a la cançó "Desapareixíem lentament" quan deien "...les branques eren guerxes i del pes se'm van tombí, tombar..."
  • Fins i tot el protagonista de "M'he aficionat al ball" em fa pensar en aquell d' "Els guapos són els raros" que organitza trobades d'amics dels 600...
Coincidències? Segurament sí, però segurament també tinc una mica de raó quan penso que aquesta competència (sana competència) contribueix a que els dos grups donin el milor de si mateixos en cada nou disc que fan.
I que per molts anys segueixi així.

2 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Eladi, veig que estàs molt posat en la competència Manel/Amics de les Arts.
En aquesta trobada pendent que tenim, i que no podem dilatar gaire més, n'haurem de fer una escolta, ja que són dos grups que no m'han enganxat mai i que desconec profundament...

Eladi Martínez ha dit...

Roger, crec que és una competència positiva que fa que tots dos s'esforcin per fer sempre les millors cançons possibles.
A mi m'agraden tots dos. M'agraden més ELS AMICS DE LES ARTS, però trobo que els MANEL també han fet cançons i discos impressionants.
I crec que segurament tant els uns com els altres no estan pendents d'aquesta competència en el sentit de qui ven més discos o fa més concerts o té més seguidors... però inconscientment segur que no volen fer un disc amb cançons de menys qualitat que el que hagin pogut fer "els altres".
I en aquesta sana competència hi sortim guanyant tots!
Eladi