Emoció a Lledoners

Diumenge 29 de juliol.
Presó de Lledoners.
És el tercer diumenge que un munt de gent s'aplega al turó que hi ha darrere la presó per cantar "El cant dels ocells" i "Els segadors" i fer arribar el suport popular als presos polítics que tenim allà dins.
Aquest cop és més multitudinari perquè hi ha "Músics per la Llibertat" i els "Castellers de Vilafranca" que aixecaran pilars de suport.
Nosaltres és el primer diumenge que hi anem.
A l'entrada del polígon dels Vinyals ja trobem una llarga cua de cotxes que ens confirma que serem una gentada.
Arribem justets, justets. Hi ha una esplanada immensa plena de cotxes.
Munto l'estelada i ens afegim a la gentada que ja ha començat a cantar. La veritat és que les cançons són una mica un orgue de gats perquè els músics van més  poc a poc i la gent canta més de pressa... però quan acaben les cançons els crits de "Llibertat! Llibertat" i "No esteu sols!" fan posar la pell de gallina...
Cantem la versió adaptada del Cant dels Ocells, Els Segadors, l'Estaca i una altra vegada el Cant dels Ocells, perquè s'hi pugui afegir la gent que ha arribat més tard.
I quan s'han acabat les cançons i els castellers han aixecat els pilars castellers, algunes persones comencen a marxar cap als cotxes, però la majoria ens quedem...
Trobem molts coneguts i xerrem amb uns i altres i de cop veig que un bon nombre de gent està mirant cap a la presó, buscant les finestres de les cel·les dels nostres presos. La majoria han vingut altres dies i saben que podran veure'ls de lluny.
I de cop i volta ho veig!
Veig que de les finestres uns mocadors grocs es balancegen amunt i avall amb energia...
I em fa un salt el cor!
Ens estan saludant! Ens estan donant les gràcies! Ens podem comunicar amb ells!!
Començo a sacsejar l'estelada amunt i avall descrivint una àmplia el·lipsi al cel... sense parar... Crec que des de la seva finestra ho veuran clarament i sento una emoció molt gran de poder-me estar comunicant simbòlicament amb ells!
Quina injustícia més gran! Quina ràbia! Quin dolor!
Però quin orgull de ser un poble que estem al costat dels nostres presos i no deixem de mostrar-los el nostre suport! Orgull i fe i esperança que tindrem un futur feliç no gaire llunyà que ens rescabalarà d'aquests durs moments.
No defallirem!
Ho aconseguirem!

La Reciclària i el bosc elàstic

Ara fa un any recordo que vaig recomanar 2 restaurants aquí al bloc: "La Bufa" i "Ca la Bòrnia", dos llocs que em van sorprendre i que vaig pensar que poca gent devia conèixer i em va venir molt de gust promocionar.
I ara em trobo igual...
Avui l'Anna ens ha convidat a dos llocs que ens han agradat molt i us els vull donar a conèixer:

1.- LA RECICLÀRIA (Vic)

Es tracta d'un restaurant ubicat en un antic taller mecànic de sostres alts i bigues de fusta, visualment preciós.
El nom del local ja ens dóna pistes de la seva filosofia: reciclar, reutilitzar, no malbaratar. La decoració és preciosa i eleva a la màxima potència aquesta filosofia però amb gust estètic.
Només entrar al restaurant  hi ha un taller ple d'eines amb uns rètols que expliquen que estan a disposició de tothom qui vulgui fer alguna petita reparació i no disposi de les eines adequades. A més a més fan tallers i conferències sobre aquests temes de bricolatge i conscienciació mediambental.
El local disposa de diversos espais de lleure incorporats: una cabana de fusta per als menuts, espais de lectura amb llibres i sofàs, espai de jocs... I als vespres hi ha un escenari on es pot gaudir de música en directe...
Fantàstic!
I la cuina?
És un restaurant flexivegetarià (és a dir bàsicament vegetarià, però no estricte: es poden trobar algunes carns dintre d'alguns plats). Nosaltres no estem acostumats a aquest tipus de cuina però ho hem trobat tot boníssim i segur que és molt saludable i amb productes de proximitat (cremes de verdures, ramen (sopa de fideus japonesos), amanides i quiches.
Als migdies només hi ha menú i als vespres carta.
Els seus lemes:

• un espai = diferents usos 
• pròxim, ètic, sostenible

Acabo amb la web i unes fotos:

2.- El bosc elàstic (La Selva d'Aventura)
Ja havíem estat a la Selva d'Aventura, a Coll de Ravell, Arbúcies. un d'aquells llocs amb un circuit acrobàtic entre els arbres, tirolines, etc.
Però ara fa relativament han obert un espai nou: el bosc elàstic!
Durant 2 hores pots anar per unes xarxes gegants esteses entre els arbres que et serveixen per desplaçar-te, baixar tobogans, saltar, jugar i deixar volar la teva imaginació, siguis gran o petit. Sense estar lligat a cap mena d'arnès però amb una seguretat total i absoluta.
Molt divertit i una mica esgotador... abans de les hores ja hem acabat les forces, però ens ho hem passat molt bé!
L'Anna (convalescent de l'operació de menisc) i la seva mare s'han decantat per una activitat menys exigent i han fet "Camina descalç": un passeig d'una hora i mitja amb els peus descalços per sobre de diferents textures

 Mireu la web i unes fotos:

 

 

Els quadres d'Edward Hooper

Avui he tornat a anar a parar a una pàgina on hi havia quadres d'Edward Hopper i he recordat que altres vegades ja n'havia vist i sempre m'havien agradat...
...i que mai no havia tractat aquest tema aquí al bloc...
Doncs avui és el dia!

Edward Hopper (Nova York, 1882-1967). Pintor nordamericà considerat com l'artista més representatiu de la pintura realista americana del segle XX.
Se l'anomena el pintor de la llum i del silenci.
Els seus quadres recreen escenes quotidianes d'atmosferes solitàries i transmeten unes imatges poètiques i alhora inquietants que semblen captar l'aïllament, la soledat, la malenconia i la deshumanització del món.
Per aconseguir-ho utilitza diversos recursos:
- el tractament de la llum,
- la simplicitat geomètrica (fredes línies rectes i formes geomètriques)
- la presència de personatges paralitzats i aïllats (de rostres difusos o inexpressius)
- l'ús de paisatges urbans amb grans espais buits entre les figures humanes

I, el més important, els seus quadres:

A Woman in the Sun

Coffee Dinner Night Hawks

Early Sunday Morning

New York Room

Light at two lights

Lighthouse Hill

Railroad Sunset

Second Story Sunlight

Seven A.M.

"El final del desert" (poema)

Ahir vaig fer un poema...
Feia tres mesos i mig que no en feia cap...tota una travessa pel desert...
I ahir, tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa, de nit, al balcó, amb el silenci per company...
I va sortir això...
Ja sé que no és per tirar coets, però feia tants dies que no en feia cap que em fa il·lusió publicar-lo aquí...

EL FINAL DEL DESERT (16-7-2018)

El final del desert serà maco…
Deixaré de marcar les petjades
al sòl tou i calent on m’enfonso...
Trobaré de nou límits i obstacles
i altres ombres i sons que m’envoltin…

El final del desert serà maco...
Trauré els peus poc a poc, seuré a terra,
em trauré les sabates i, amb compte,
tornaré tots els grans de la sorra
al seu lloc. No voldré endur-me’n mostres...

El final del desert serà maco...
Obriré aquella porta amb les ganes
que em resulti millor. Serà fàcil
que m’hi trobi més còmode. Fàcil
que m’hi pugui sentir més a mida...

El final del desert serà maco...
Tanco els ulls i somric, però, si els obro,
maleeixo la vasta distància
que em separa del somni volàtil.
Sóc encara al bell mig del Sahara...

20-S, el documental

El 20-S (20-9-2017) es va produir una mobilització general i pacífica a Catalunya per defensar les nostres institucions davant de l'atac de les forces policials espanyoles que van entrar a la Conselleria d'Economia (entre altres).
Jo vaig ser un dels milers de catalans a qui va bullir la sang i després d'una jornada de treball vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a Barcelona, a "defensar" simbòlicament les nostres institucions. En vaig deixar constància en aquest bloc amb el profètic títol d'una de les cançons que vam cantar aquelles hores "Aquí comença, la nostra independència".
De resultes d'aquells fets van posar injustament a la presó al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez i fa uns dies va sortir a la llum un documental que demostra la injustícia d'aquesta decisió.
Aquí us deixo el documental i els enllaços al mateix documental en altres idiomes perquè en pugueu fer la màxima difusió. També els enllaços al documental sobre el referèndum de l'1 d'octubre en els diversos idiomes disponibles.

"20-S" (versió en castellà)

"20-S" (versió en anglès)

"1-O" (versió en català)

"1-O" (versió en castellà) 

"1-O" (versió en anglès)

"1-O" (versió en francès)

"1-O" (versió en alemany)

Les millors coses que he fet com a mestre

Aquest any he fet coses, com a mestre, que mai no havia fet abans. I han estat les millors experiències professionals de la meva vida com a docent. Experiències que han estat molt motivadores, en que els alumnes s'hi han implicat a fons i que la majoria de vegades han tingut una visibilitat fora de l'àmbit estricte de les 4 parets de l'aula.
Jo n'he quedat contentíssim, els alumnes i les famílies també. I penso que tots hem après molt i ens poden donar idees i eines per al futur.
No publico aquest post amb la intenció que algú em digui "Oh, que bé, que bon mestre que ets...". No tinc pas gens clar que sigui un bon mestre, però si que sé que fent això m'ho he passat molt bé i els alumnes també i que hem après. Llavors ho deixo aquí per si a algú li dóna una idea per fer una altra cosa.

1.- Les entrevistes del càncer
Al quadern de català sortia "L'entrevista" i després de veure'n una de mostra, analitzar-ne l'estructura i els passos per fer-les, ens proposava un exercici d'entrevistar el comte Dràcula. En aquells dies estàvem fent un projecte sobre el càncer i els nens estaven molt motivats i interessats pel tema. Els vaig proposar si volien, en comptes d'entrevistar el comte Dràcula (entrevista fantàstica), entrevistar persones relacionades amb el càncer...
De seguida van dir que sí i vam decidir entrevistar oncòlogues, malalts de càncer, investigadors i ex-malalts (ja curats). Vam elaborar les preguntes de les entrevistes, vam contactar amb els entrevistats, vam realitzar físicament les entrevistes (algunes a l'Hospital General, algunes a l'escola i algunes a cases particulars) i finalment les vam transcriure en un procés col·laboratiu (document compartit de Google, escoltant l'àudio i transcrivint-les entre tots els del grup).
Vam acabar fent uns murals preciosos al passadís i fins i tot vam acabar explicant l'experiència al Congrés de Petits Científics del Museu Blau.
Després de les entrevistes vam muntar una paradeta solidària per recaptar fons pel nou Hospital de Dia d'Oncologia i vam recollir més de 400'00 euros.
Tot plegat va ser molt emotiu, motivador, enriquidor...una experiència fantàstica!

Entrevistes sobre el càncer-1

Entrevistes sobre el càncer-2

Última entrevista sobre el càncer

Paradeta solidària-1

Paradeta solidària-2

Exposició de les entrevistes sobre el càncer

Entrega de diners a l'Hospital General

2.- Vídeo "El milagro de la vida"

 A l'àrea de medi estàvem estudiant la reproducció humana que sempre és un tema apassionant que suscita molt interès i curiositat per part dels alumnes de cicle superior. Per valorar si havien après com funcionava tot plegat, amb la Rosa, la meva paral·lela vam pensar que un bon treball final seria que fossin capaços de posar veu a un magnífic vídeo que explicava el procés només amb una recreació d'imatges i una música de fons.

Els alumnes van haver d'organitzar-se i decidir què explicarien a cada moment de la pel·lícula a partir de les imatges que se succeïen i tot el que havien après. Va ser un procés molt competencial i ho van fer molt bé de seguida. Després anar enregistrant les veus va ser un procés molt laboriós, però el resultat final és d'una gran qualitat.

3.-Creació i elaboració de jocs de taula
Enguany em vaig apuntar amb les dues classes de 6è al concurs Tísner de creació de jocs en català. I durant més de 20 sessions a cada classe vam anar evolucionant de no tenir res a acabar tenint un joc ("Parkour de paraules" a 6A i "Monoparaules" a 6B) de gran qualitat.
Vam decidir les normes, el funcionament, el tauler, les fitxes, tots els elements del joc... Vam haver de consensuar, provar, canviar, decidir, dibuixar, escriure, retallar, pintar, plastificar... però vam aconseguir inventar i construir dos jocs dels quals sentir-nos molt orgullosos.



4.- Els vídeopoemes
Ja em vaig fer ressò en vàries notícies d'aquest bloc d'aquesta experiència i per tant us remeto als enllaços i només us poso un exemple:

Videopoemes (3-6-2018)

5.- Crear i enregistrar un monòleg
Amb els alumnes de 6è havíem llegit el llibre "Me parto" (de James Patterson) que tracta d'un noi que va amb cadira de rodes i es vol dedicar a fer monòlegs i explicar acudits. Uns mesos després vam rebre la visita del Marc Buxaderas, que semblava el viu exemple real del llibre que havíem llegit: un noi d'un poblet a prop de Manresa amb paràlisi cerebral que ha d'anar amb cadira de rodes i es vol dedicar a l'humor professionalment.
Després d'aquesta doble experiència els vaig llençar el repte: "Us atreviríeu a inventar-vos un monòleg i que fos la sorpresa de final de curs per als pares?". i com que van dir que sí, ens hi vam posar.
Molt treball de petits grups en que semblava que no passava res per anar trobant idees que fessin riure i un fil conductor que les unís totes. Al cap d'un temps vam decidir que el "monólogo" (perquè el vam fer en l'àrea de castellà) de 6A compararia l'escola amb una presó i el de 6B amb un zoo. A partir d'aquí ja vam poder anar disparant idees amb més intenció i finalment vam decidir un "esquelet" del "monólogo", el que vindrien a ser els diferents capítols de què parlaria la història. Llavors per grups de 3, cada grup va anar desenvolupant el seu fragment.
El dèiem (primer només el llegíem) davant dels companys i mica a mica vam anar-lo perfeccionant: coses que fessin més gràcia, compartint idees, connectant els diferents fragments per donar-li unitat... i mica a mica aprendre a dir-ho SENSE LLEGIR...Era un gran repte i se'n van sortir amb nota.
Després el vam enregistrar en vídeo i el dia de les reunions finals, els vaig passar els vídeos als pares i mares que no en sabien res i van quedar al·lucinats i gratament sorpresos.



Ha estat un any professionalment fantàstic i inspirador!
Tan de bo sigui capaç de trobar idees similars en els propers cursos!

Viatge a Madrid

Mai no havia visitat Madrid i als meus 49 anys ho vaig fer per primera vegada convidat, amb tota la família, per la meva sogra (en nom seu i del difunt Xep). Un cap de setmana amb totes les despeses pagades: viatge en AVE, nits d'hotel, tots els àpats i les entrades per veure el musical de "El Rey León". O sigui que he de començar donant-li MOLTES GRÀCIES a la Mª Dolors.
Va ser un viatge fantàstic per molts motius:

1.- Anar amb l'AVE (que tampoc no hi havia anat mai) a 300 km/h sense ni adonar-te'n i plantar-te a Madrid en 2 hores.
2.- Ensopegar un hotel fantàstic en un barri cèntric (Lavapiés) unes instal·lacions cuidades i confortables i un personal exquisit que ens va tractar de manera fantàstica: Hotel Artrip.
3.- Els 3 dies vaig anar amb el llaç groc i el cartell de "Llibertat presos polítics" i en cap moment no vaig tenir cap mena de problema ni tensió. La immensa majoria de la gent de Madrid van ser molt amables (ells llueixen les seves banderes per tot arreu -fins i tot als Donuts- i jo les meves i tots tan amics).
4.- A pocs dies del dia de l'Orgull Gay, vam trobar una ciutat que dóna recolzament total al col·lectiu LGTB i estava plena de banderes de l'arc de Sant Martí.
5.- Vam passejar una mica per alguns carrers i vam agafar els busos turístics per fer una pinzellada dels monuments i llocs emblemàtics: Plaza del Sol, Santiago Bernabeu, Congreso de los Diputados, Gran Vía, Cibeles, Puerta de Alcalá, Palacio Real, Catedral de la Almudena, Plaza Mayor, Faro de Moncloa, Rastro, Parque del Retiro... Ens va faltar entrar a algun museu però anant amb nens ens va semblar que no donava per a tant... Queda pendent...
6.- Vam gaudir del musical "El Rey León" al teatro Lope de Vega. Un musical d'una producció extraordinària i gran qualitat que no haguéssim anat a veure mai (pel preu i la llunyania) si no ens hi haguessin convidat.

En definitiva, un viatge fantàstic a un lloc molt interessant i agradable on fàcilment podríem tornar-hi amb l'Anna per aprofundir les pinzellades que hem vist i per visitar algun museu...

P.S. I vaig descobrir el que significava un fragment d'una cançó del Joaquín Sabina. A "Caballo de cartón" deia: "Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal...": són 4 estacions que venen seguides a la línia blava L1 del Metro de Madrid...

Acabo amb aquest vídeo de record:

Videoregal per a la jubilació del Miles

Si seguiu aquest bloc ja sabeu que quan el Miles es va jubilar li vaig dedicar un bonic poema de Gabriel Celaya que es diu "Educar" (veure notícia).
Com que vaig veure que li havia agradat molt vaig tenir una idea per regalar-li el dia que tots els companys del claustre li féssim la petita festa de comiat que fem a tots els que es jubilen: fer-ne un videopoema amb la participació d'alumnes que haguessin tingut el Miles de tutor.
Vaig pensar-hi una mica i vaig fer un petit guió de les imatges que podien il·lustrar el poema i ho vaig compartir amb les dues Pilars de l'escola. Vam decidir que els protagonistes de les imatges podien ser els alumnes que han fet segon de primària, que són els darrers que el Miles va tenir com a tutor.
També vaig pensar que seria maco que la veu la posessin alumnes de diverses generacions que l'havien tingut de tutor i vaig buscar-ne uns quants de 2n, de 4t, de 6è i de 3r d'ESO.
Val a dir que tots els alumnes van estar encantats de participar en aquest regal per al seu estimat Miles i que van saber guardar el secret fins al final.
Un cop  enregistrades les veus, vam coordinar amb les Pilars, l'Olga i la Tània (les tutores de 2n) com distribuiríem els alumnes i com aconseguiríem tot el material que necessitàvem per enregistrar les escenes.
I finalment un tarda d'un dijous vam fer un enregistrament de totes les escenes, de pressa i corrent, gairebé sense repetir cap presa. Si haguéssim tingut més temps potser ho podríem haver fet una mica millor, però tot i així estic molt orgullós del resultat final i sé que al Miles li ha agradat molt que és el que realment importa.
De fet, m'ha agradat tant que no puc evitar compartir-ho aquí al meu bloc i aprofito per donar les gràcies a tots els alumnes i companys que m'han ajudat a fer realitat aquesta idea.
I l'enhorabona al Miles per la merescuda jubilació i la bona feina i immillorable record que ha deixat entre totes les persones amb qui ha compartit el seu bon fer com a mestre i persona.

9 anys i un dia de picalapica

El dia 1 de juliol de fa 9 anys vaig iniciar aquest bloc i cada 1 de juliol ho celebro. Ahir, 1 de juliol, estava a Madrid i no vaig poder penjar la notícia de l'aniversari, doncs avui, que fa 9 anys i un dia (com les condemnes, jejeje) en deixo constància: aquest bloc ja té 9 anys!!!

I, com sempre, aquesta mirada enrere per recordar les "millors" notícies del darrer any em permeten emocionar-me de nou i recordar tot el que he viscut...que no és poc...
Des de les pel·lícules de "El comitè", fins els videopoemes... tota l'actualitat política: el 20S, el 1O, els presoso polítics, el viatge a Brussel·les...l'adolescència del Roc, el record del Xep, les Noces d'Or dels meus pares, l'arribada del meu germà del Brasil, la mort de l'Andrés...
Us deixo amb els "Greatest Hits" dels darrers 12 mesos i, com sempre, agraeixo la paciència i la fidelitat dels lectors d'aquest bloc.

"El comitè" (2a part): 3-7-2017
"Ras i curt" (Poema després de l'atemptat de BCN): 18-8-2017
"El primer Calafell sense el Xep": 31-8-2017
"20-S: Aquí comença... la nostra independència!": 21-9-2017
"Adolescència de manual": 26-9-2017
"1-O: No em robeu la il·lusió": 1-10-2017
"Presos polítics": 18-10-2017
"Resposta a l'anònim de Castilla": 1-11-2017
"Un dia qualsevol (passos)": 4-11-2017
"Brussel·les: ha valgut la pena!": 9-12-2017
"El pallasso de la peça rodona": 10-2-2018
"El cas Careta a Víctimas del misterio": 15-2-2018
"La gran nevada" (Poema gràfic): 1-3-2018
"Glòria i honor als que tant han lluitat": 4-4-2018
"Some days are diamonds" (Damià Olivella): 7-4-2018
"Meu irmao": 22-4-2018
"Un poema per al Miles": 24-4-2018
"Noces d'or": 6-5-2018
"Videopoemes": 3-6-2018