17 de jul. 2018

"El final del desert" (poema)

Ahir vaig fer un poema...
Feia tres mesos i mig que no en feia cap...tota una travessa pel desert...
I ahir, tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa, de nit, al balcó, amb el silenci per company...
I va sortir això...
Ja sé que no és per tirar coets, però feia tants dies que no en feia cap que em fa il·lusió publicar-lo aquí...

EL FINAL DEL DESERT (16-7-2018)

El final del desert serà maco…
Deixaré de marcar les petjades
al sòl tou i calent on m’enfonso...
Trobaré de nou límits i obstacles
i altres ombres i sons que m’envoltin…

El final del desert serà maco...
Trauré els peus poc a poc, seuré a terra,
em trauré les sabates i, amb compte,
tornaré tots els grans de la sorra
al seu lloc. No voldré endur-me’n mostres...

El final del desert serà maco...
Obriré aquella porta amb les ganes
que em resulti millor. Serà fàcil
que m’hi trobi més còmode. Fàcil
que m’hi pugui sentir més a mida...

El final del desert serà maco...
Tanco els ulls i somric, però, si els obro,
maleeixo la vasta distància
que em separa del somni volàtil.
Sóc encara al bell mig del Sahara...

3 comentaris:

  1. Molt maco, Eladi.
    Tot i que encara estiguis al ben mig del Sahara...
    Tot i que encara hagis de trepitjar milions i milions de granets de sorra...
    Gaudeix d'aquesta segona part que encara et falta!!
    Perquè..
    El final del desert... serà maco!
    Petons de colors
    Miles

    ResponElimina
  2. Doncs,mira, Roger, jo penso el mateix: sou molt macos tots dos! Vosaltres dos!
    Jejeje...
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR