"El final del desert" (poema)

Ahir vaig fer un poema...
Feia tres mesos i mig que no en feia cap...tota una travessa pel desert...
I ahir, tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa, de nit, al balcó, amb el silenci per company...
I va sortir això...
Ja sé que no és per tirar coets, però feia tants dies que no en feia cap que em fa il·lusió publicar-lo aquí...

EL FINAL DEL DESERT (16-7-2018)

El final del desert serà maco…
Deixaré de marcar les petjades
al sòl tou i calent on m’enfonso...
Trobaré de nou límits i obstacles
i altres ombres i sons que m’envoltin…

El final del desert serà maco...
Trauré els peus poc a poc, seuré a terra,
em trauré les sabates i, amb compte,
tornaré tots els grans de la sorra
al seu lloc. No voldré endur-me’n mostres...

El final del desert serà maco...
Obriré aquella porta amb les ganes
que em resulti millor. Serà fàcil
que m’hi trobi més còmode. Fàcil
que m’hi pugui sentir més a mida...

El final del desert serà maco...
Tanco els ulls i somric, però, si els obro,
maleeixo la vasta distància
que em separa del somni volàtil.
Sóc encara al bell mig del Sahara...