Adéu 2018!

S'acaba l'any 2018... Un altre any on han passat moltes coses i de tot tipus...

• El cas Careta (el de la mort de la bibliotecària Helena Jubany) s'ha remogut i ha tingut presència als mitjans de comunicació. El 14 de febrer va ocupar un capítol del programa "Víctimas del misterio" de TV1. Del 8 de setembre al 17 de novembre va ocupar 6 capítols del programa "Crims" de CAtalunya Ràdio. El 4 de desembre va ocupar una hora de programa a Ràdio Sabadell.
• A nivell polític es va acabar superant el bloqueig de l'article 155, però hem conviscut amb la falta d'unitat per les discrepàncies públiques entre els diversos partits independentistes i un cert impàs mentre arriba el judici als presos polítics. Des que els van portar a la presó de Lledoners hi hem anat diverses vegades a fer-los costat, hem patit amb la seva vaga de fam i hi hem passat jornades molt emotives com la de Nadal o el Messies Participatiu.
• Hem fet algunes excursions familiars com la de Toulouse-Carcassonne-Narbonne, el muixing amb Caudellops al Port del Comte o el cap de setmana a Madrid per veure "El Rey León".
• A nivell laboral vaig acabar segurament el millor dels meus cursos com a mestre amb experiències memorables com les entrevistes sobre el càncer, la creació de 2 jocs per participar al concurs Tísner o la creació dels videopoemes. En l'actual curs he canviat el meu rol i he deixat de ser tutor per passar a impartir uns tallers d'expressió escrita i audiovisual.
• A nivell familiar, vam celebrar les Noces d'Or dels meus pares i, després de 9 anys, vam rebre la visita del meu germà "Brasiler" Sergi i vam conèixer la seva parella Andrea.
• A nivell energètic hem posat plaques solars i hem canviat d'Endesa a Somenergia.
• Va morir només amb 18 anys l'Andrés Blanco, un ex-alumne de l'Oms i de Prat que havia lluitat molts anys contra la malaltia del càncer.
• Es va jubilar el Miles, company a l'escola i bon amic a qui trobo molt a faltar.
• El Bàsquet Manresa va tornar a pujar a l'ACB després d'uns emocionants playoffs.
• Vaig publicar un nou curtmetratge: "L'illa deserta" que va tenir molt bones crítiques.

I donem pas al 2019 al que li demano molta salut per a mi i els que m'envolten, harmonia i bona convivència familiar, mantenir la il·lusió a la feina i en els projectes creatius, llibertat per als presos polítics i passes decidides que ens acostin a la República independent de Catalunya.

Feliç 2019 a tothom!

Somriures treballant l'expressió escrita

Aquest any imparteixo l'assignatura de llengua castellana a cinquè de primària. I he pogut tornar a portar a la pràctica una cosa que havia fet anys enrere i que penso que fa millorar molt l'expressió escrita dels alumnes.
Es tracta d'una metodologia REGULAR (aquesta és la clau de l'èxit) és a dir que intentem fer-ho un cop a la setmana, aproximadament.

1.- En una primera sessió els proposo un tema i han de fer un text sobre aquell tema amb un mínim de 10 línies. Abans de començar els recalco que l'expressió escrita té 3 moments:

• planificació
• redacció
• revisió

També els recordo que evitin els errors ortogràfics per influència del català ("ss", "ç", "l·l", apòstrof, conjunció "i"...) i que revisin la coherència, l'ordre, la puntuació i connexió de les frases amb connectors, etc.
Al final de la sessió m'emporto tots els escrits i els llegeixo a casa, prenent notes per a mi.

2.- A la setmana següent, quan torna a tocar la sessió d'expressió escrita, faig un comentari general dels escrits i llegeixo en veu alta aquells que m'han agradat més per un aspecte o altre, dient el nom dels seus autors. Després en projecto a la pantalla algun dels que tenien més coses a millorar i en fem la correcció col·lectiva. És a dir, tothom s'hi fixa i van aixecant la mà quan detecten alguna cosa a millorar: faltes d'ortografia, signes de puntuació, repeticions, faltes de concordança, fragments desordenats... fins que el deixem ben millorat i llavors comparem com era i com l'hem acabat deixant.

Aquí teniu un exemple:

Yo os voy a explicar el PAPA NOEL. A mi me gusta PAPA NOEL porque el siempre nos trae un monton de regalos y xuxes.
Papa Noel viene a noche buena tambien es un poco gordo, tiene un sombrero rojo, tiene la barba blanca, gafas, etc...
El Papa Noel si alguien no se porta bien no le trae nada o trae un palo, el siempre deja los regalos a l’arbol de NAVIDAD. Pero si no le cabe, lo pone al lado o a bajo del arbol.

Yo os voy a explicar la tradición de Papa Noel. A mí me gusta porque él siempre nos trae un montón de regalos y chuches.
Papa Noel viene por Nochebuena. Él es un poco gordo, tiene un sombrero rojo, la barba blanca y lleva gafas.
Si alguien no se porta bien, Papa Noel no le trae nada. Él siempre deja los regalos en el árbol de Navidad, pero si no le caben, los pone al lado.

I ara ve la part dels somriures...
El més habitual és que llegeixi en veu alta els escrits dels alumnes a qui se'ls dóna millor l'expressió escrita i projecti a la pissarra els d'aquells que presenten més dificultats. Però sempre que és possible, intento que el màxim de gent possible passi per aquests llocs d'exposició pública.
I l'últim dia que vaig fer el retorn dels escrits que havien fet vaig dir que n'hi havia molts que m'havien agradat perquè s'havien esforçat molt a separar els paràgrafs amb punts i a part i havien exposat ordenadament les idees. I vaig començar a llegir-ne uns quants.
M'hagués agradat enregistrar la cara que va fer una nena que normalment no destaca quan vaig dir EN VEU ALTA que m'havia agradat molt el seu escrit. Se li va dibuixar un somriure d'incredulitat i satisfacció tan bonic! Vaig dir que hi havia faltes d'ortografia però que m'havia agradat molt l'estructura, l'ordre i la separació en diferents paràgrafs.
I després de llegir-ne uns quants dels alumnes que habitualment ja ho fan bé i ho saben, vaig dir el nom de la Miranda. La Miranda normalment no destaca en l'expressió escrita i seu a la mateixa taula que la Neus. Les dues es van mirar contentíssimes i van xocar les mans en senyal de complicitat i alegria compartida i jo vaig somriure dissimuladament, pensant que el proper escrit que facin, el faran amb l'autoestima molt més alta i amb ganes de repetir el seu "èxit". I potser a partir d'ara els agradarà una mica més escriure...

Us havia dit mai que m'encanta la feina de mestre? ;-)

Nadala 2018

Com cada any, deixo constància aquí de la felicitació nadalenca familiar.

Enguany vam començar per la imatge... L'Anna tenia la idea que el Roc i l'Ona sortissin vestits amb els seus uniformes esportius amb els que s'ho passen tan bé competint cadascú amb el seu esport.
Després a la plaça de Calders van posar-hi un bonic arbre il·luminat amb targetes de desitjos penjats que quedava molt fotogènic just davant la façana de l'església.
Un vespre fredíssim vam fer les imprudents fotos abrigant el Roc i l'Ona amb anoracs entre foto i foto i deixant-los mig despullats quan fèiem les fotos... Sort que ho vam enllestir ben de pressa.

Després jo vaig intentar fer un poema que parlés de les virtuts de l'esport que també són aplicables a la vida diària i que em permetessin desitjar bones festes.
I així va sortir "Som del mateix equip".

Molt bones festes a tothom!

Som del mateix equip...
Hem compartit els dies
que tot sortia bé
i aquells en que les coses
anaven del revés...
I sempre ens hem tingut...

Ens hem tingut confiança,
respecte... ens estimem...
Somric si estàs alegre...
Pateixo si estàs trist...
Si no et van bé les coses
tampoc no em sento bé...
Som del mateix equip...

Per això en aquestes dates
-també en aquestes dates-
vull que siguis feliç...
Si tu ho ets jo també...
No caldria ni dir-t’ho,
però és maco recordar-ho...

Som del mateix equip...
Que passis bones festes...
la resta ja la saps...
Som del mateix equip!

Nadal a Lledoners

25 de desembre de 2018. Nadal.
Hi havia una convocatòria per anar al pla de Lledoners a compartir el Nadal amb els presos polítics. A les 20:00 hi havia prevista una cantada col·lectiva d'una versió del "Bon dia" de Els Pets que el Joan Bonanit i alguns músics han reconvertit en una emotiva nadala...
A les 7'15 vam sortir de Manresa i poc abans d'arribar a la benzinera de la Petrocat ja vam veure que hi havia un col·lapse circulatori i els cotxes quedaven aturats. Des de l'Eix la cua arribava al parc de l'Agulla i semblava difícil aconseguir arribar-hi, tot i que estàvem satisfets que la convocatòria hagués estat un èxit.
Finalment vam aconseguir arribar poc abans de les 20:30 i vam comprovar que hi havia milers de persones, probablement més que mai.
Va ser molt emocionant comprovar que hi havia tanta gent disposada a deixar l'escalfor i el caliu de les respectives llars en un dia tan assenyalat i tan familiar per estar al costat dels que se la van jugar per nosaltres... Molt emocionant!

Ens vam perdre la primera part en que per megafonia es va poder sentir la veu de Jordi Turull aprofitant la trucada amb la seva germana per saludar la multitud congregada.
Però vam ser a temps de sentir com la veu de la Sílvia Montell i la guitarra del Joan Antonell interpretaven la bonica cançó (una idea del Joan Bonanit amb l'adaptació de la lletra a càrrec de l'Ariadna P.). Un primer cop ells sols i, a continuació, corejada per tot el públic assistent... Molt emocionant!

BONA NIT 

(versió nadala per als presos polítics) 

És Nadal, i el món ho celebra
Tothom té el seu regal
desitjos i abraçades
persones estimades
I aquesta nit,
com cada dia, som aquí

Des del pla, veiem llums llunyanes.
Vosaltres sou allà
els murs no ens separen
ni ens allunyen, ni ens espanten
Persistim
la llibertat és a tocar

Com cada nit us diem bona nit
No us rendiu mai perquè som aquí
La gent està forta
Tossudament alçada
no defallim i us desitgem molt bona nit

Lledoners, és la nostra estaca,
però ens en sortirem
El poble mai falla
ni es rendeix ni calla.
Persistim
La llibertat és a tocar

Com cada nit us diem bona nit
No us rendiu mai perquè som aquí
La gent està forta
Tossudament alçada
no defallim i us desitgem molt bona nit
MOLT BONA NIT!

Després el Joan Bonanit amb el seu megàfon va desitjar la bona nit als presos, tal i com fa cada dia a les 20:45 i... TOTS! van contestar i vam poder sentir les seves veus!!
Va ser molt emocionant!

I encara després el Pep Poblet va tocar amb el seu saxo un parell de nadales per fer sentir als presos el caliu nadalenc, nadales corejades per la munió que ens aplegàvem allà...
I hi havia un estel lluminós que la gent de Tona posava cada any al castell d'aquesta població i enguany han traslladat a Lledoners i l'han enfilat dalt d'una grua perquè els presos també tinguin il·luminació nadalenca. I també un avet d'Espinelves, un tió i un pessebre.

Tot va ser molt emotiu i jo em vaig sentir molt orgullós d'un poble tan gran i tan digne que sap mantenir-se al costat d'aquells que se la van jugar defensant el que els vam demanar.

Davant de coses així només puc pensar que... ens en sortirem!

Us deixo el vídeo de la cançó enregistrat en directe:

Crònica del meu 21D

El 21 de desembre de 2018 hi havia prevista una nova aturada de país com a reacció de rebuig a la celebració del Consell de Ministres del govern español a Barcelona, amb lemes com "Desbordem-los", "Tombem el règim", "No passaran", "Serem ingovernables"...
A mesura que s'acostava el dia el xup-xup creixent em va animar a voler participar-hi pensant que podia tornar a ser un dia històric en què Barcelona quedés totalment col·lapsada.
Dimecres vaig anar a una reunió a Calders on se'ns van informar de 3 possibilitats de participar-hi:
- Talls de carreteres amb els CDR de 5'30 a 8'30 del matí a diferents indrets de Catalunya i, principalment a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 4:00 h.
- Marxes lentes amb cotxes de l'ANC a les entrades i sortides de Barcelona. Sortida de Calders a les 5:30 h.
- Participació a la manifestació unitària de la tarda a les 18:00 h. als Jardinets de Gràcia.

Amb el Jordi vam decidir participar de les marxes lentes amb vehicles. Vaig anar a omplir el dipòsit de benzina i vaig comunicar a la Direcció de la meva escola que el divendres no hi aniria (acceptant les possibles repercussions disciplinàries)

El 21D em vaig llevar a les 4:45 i després d'una dutxa, preparar la bossa i prendre un cafè i unes magdalenes, vaig anar cap a la plaça de Calders.
A les 5:30 h érem 7 persones (el més jove era jo) que ens vam distribuir en 3 cotxes i vam enfilar el camí cap a Barcelona. Teníem la sensació que hi havia més trànsit de l'habitual per l'hora que era i l'esperança que fos un allau de cotxes que tenien les nostres mateixes intencions...
A les 6:15 vam quedar aturats a Vacarisses per un tall dels CDR i semblava que el pla començava a funcionar. Però al cap d'un quart d'hora es va restablir la circulació i vam arribar als túnels de Vallvidrera sense cap contratemps. A les 7:30 ja érem a Barcelona, aturats a un lateral mirant el GPS per trobar la plaça Borràs, el punt que teníem assignat. Al cap de 15 minuts ja érem en aquella plaça que estava atapeïda de cotxes embussats i unes patrulles de la Guàrdia Urbana intentaven redirigir el trànsit. Quan ens feien marxar de la plaça, anàvem un o dos carrers més amunt, canviàvem de sentit i tornàvem a adreçar-nos a la plaça. Hi havia un bon cacau!
Potser vam estar una hora i mitja però mica a mica el trànsit es va anar aclarint i al final fins i tot la Guàrdia Urbana es va retirar perquè ja no hi havia cap problema.
A les 9:45 h vam aturar-nos a esmorzar i fer un riu, constatant la ineficàcia de la nostra missió.

Després vam decidir anar a l'Estació de França a veure l'ambient del Consell Popular de Ministres organitzat per Òmnium Cultural. Allà hi havia molta gent i un escenari amb concerts i parlaments, a la vora dels cordons policials que blindaven l'accés a l'espai on es celebrava el Consell de Ministres real. Vaig trobar alguns coneguts i anàvem rebent les notícies de les càrregues policials a la Rambla, Drassanes, Via Laietana...on els CDR feien una resistència més activa i conflictiva.

Quan algú em va demanar per Whatsapp com estava la cosa li vaig dir:

"Em sembla que hem fet llufa.
Hem deixat la marxa lenta perquè ja no molestàvem ningú... érem pocs i el 53% dels de BCN s'ha quedat a casa per evitar un col·lapse que no s'ha produït.
A l'estació de França hi ha molta gent, però amb discursos i concerts que no ens porten enlloc.
I al Paral·lel i a la Rambla garrotades que ens perjudiquen.
Espero que no m'obrin un expedient disciplinari per haver aconseguit  tan poca cosa."

Vaig arribar a casa a les 16:00, més d'11 hores més tard d'haver-me llevat.
La primera sensació és que vam fer llufa perquè no vam aconseguir col·lapsar Barcelona i que potser la gent ja està cansada i desorientada i no ho té prou clar com per mobilitzar-se massivament com vam fer l'1 d'octubre.
També la de falta d'unitat quan hi ha diferents propostes a diferents hores i en diferents formats i estils d'acció entre el que proposen CDR, ANC, Òmnium, els partits polítics...
Després es poden buscar lectures més positives com el debat sobre la no violència de les manifestacions independentistes i la manera com s'han evitat provocacions i s'han desemmascarat accions violentes d'infiltrats.
I també el raig d'esperança que es pot treure si s'analitzen els matisos de la declaració conjunta de la cimera de governs (español i català). O almenys així ho veuen alguns analistes com el Bernat Deltell o el Joan Canadell...

Però no acabem de fer el cop de cap i el que semblava que podia ser una bona oportunitat (aquest Consell de Ministres del 21D) ha passat amb més pena que glòria. Caldrà esperar la següent i veure si tots els actors polítics de l'independentisme són capaços de posar-se d'acord i donar un missatge d'unitat que generi confiança i participació massiva en la següent proposta de mobilització.
Us deixo unes fotos de record d'aquell dia:

Unitat estratègica

Em faig ressó d'un interessant article publicar al portal canalrepublica.cat i signat conjuntament per Joan Canadell, Bernat Deltell, Albert Macià, Ramir De Porrata-Doria i Rafael Pous, persones inequívocament independentistes, centrades i ben informades que comparteixo plenament.
(Els subratllats són meus)

Unitat estratègica, la clau que ens obre la porta de la República

Després d’un llarg procés de més de 8 anys, la situació política a la que hem arribat conté per fi tots els ingredients per a que, en un futur no gaire llunyà, Catalunya esdevingui una República plenament sobirana. Tanmateix, també es donen els ingredients que ens acosten al risc de perdre aquesta oportunitat per molt de temps. Quina és doncs la clau de l’èxit? La clau de l’èxit és la unitat estratègica, totalment interioritzada i acceptada per la societat civil però que, malauradament, ara mateix no sembla prioritària per a les diferents formacions polítiques que tenen com a objectiu, precisament, la independència del nostre país.

No és a nosaltres a qui ens correspon dir si els nostres representants polítics han d’anar en una llista única o en diverses llistes, però sí que ens sentim cridats a posicionar-nos a favor de la unitat estratègica. És a dir, a favor d’un projecte de futur compartit per al nostre país.

Ni les diferents visions, ni les estratègies partidistes, ni les lluites internes no poden impedir canalitzar la voluntat d’una majoria social a favor de la República. És lícit, de fet necessari, que els partits polítics i les entitats socials sobiranistes defensin models de país diferents, però sempre mantenint una unitat estratègica que, recordem, és la clau de l’èxit. En contrast, hem vist com els partits unionistes (PP, PSOE i C’s) trigaven poques hores en posar-se d’acord per aplicar el 155 a les nostres institucions. Els models de país d’aquestes tres formacions espanyoles són ben diferents, però en canvi tenen molt clara la unitat estratègica quant es tracta de defensar la integritat territorial de l’Estat Espanyol.

La societat catalana ha de ser conscient que des del 2015 i, per primera vegada a la història, (repetim: per primera vegada a la història!) disposa d’un govern independentista, i això és un tresor que cal preservar a qualsevol preu. La gran majoria social catalana a favor de la República es fa ja del tot visible a partir de l’1 d’octubre de 2017 quan, contra la violència de l’Estat Espanyol, defensem i guanyem per àmplia majoria un referèndum d’autodeterminació, proclamem la República en un Parlament que en té el mandat popular, i a les eleccions imposades del 21 de desembre de 2017, amb una participació del 80%, 2.079.340 vots i 70 escons revaliden aquest mandat popular per fer efectiva la República ja proclamada.

Però més enllà dels vots i els escons, també els exiliats i els presos polítics -quatre d’ells en vaga de fam- interpel·len la nostra classe política exigint de nou unitat estratègica.

Però ni aquesta majoria social, una majoria que és el que més incomoda l’Estat, ni els exiliats, ni els presos polítics, no troben ara per ara resposta. La unitat estratègica que s’ha anat afeblint des dels dia després de la proclamació de la República, es trenca del tot el 30 de gener, quan una part de la classe política decideix no investir Carles Puigdemont President de la Generalitat en contra de la opinió de la resta de la classe política i de la majoria social. Des d’aleshores la unitat no s’ha recuperat i, ara per ara, no sembla pas que la situació hagi de canviar aviat.

És per això que els signants d’aquest article demanem obertament a la classe política del nostre país que recuperi de forma immediata la unitat estratègica per fer efectiu el mandat que la majoria social a favor de la República Catalana fa explícit l’1 d’Octubre i ratifica el 21 de desembre. Demanem també a tots els votants independentistes que actuïn en conseqüència donant suport només als partits que prioritzin aquesta unitat estratègica i que la converteixin en l’eix central de la seva actuació política en els propers mesos, que poden ser decisius i definitius. Entenem també que si aquesta unitat estratègica no es recupera aviat, caldrà que la societat civil actuï en consciència deixant de donar suport, militància i vot als partits que no l’hagin fet possible.
Unitat de programa

Considerem que el mandat de l’1 d’Octubre exigeix, també, unitat d’acció que resulti en decisions i accions polítiques clares i que tinguin com a objectiu fer efectiva la República en un temps reduït, en cap cas superior a la present legislatura. Per tant, proposem que es concorri a les properes eleccions municipals i europees amb, com a mínim, programes que tinguin un nucli comú d’acció i d’estratègia, conscients que aquests acords només hauran de ser vigents el temps necessari per a fer efectiva la República i per a la negociació d’actius amb el Regne d’Espanya.

Insistim: som en un moment clau de la nostra història i tenim tots els ingredients per guanyar. Si es consolida una estratègia unitària, tindrem moltes oportunitats per esdevenir plenament sobirans en els propers mesos o anys.

És el moment de la veritat, només la unitat estratègica ens farà guanyar. La resta, la divisió, ja sabem on ens ha portat.

(enllaç a l'article original)

Què hem de fer?

21 de desembre.Consell de ministres del regne d'España a Barcelona. 4 presos polítics en vaga de fam. Un total de 9 presos polítics a les presons catalanes i un grapat d'exiliats escampats per Europa (Bèlgica, Suïssa i Escòcia)...

Què hem de fer?

Durant anys ho hem fet bonic. Manifestacions multitudinàries, festives, pacífiques i cíviques... la revolta dels somriures... Milions de persones concentrades i ni un paper a terra... Llaços grocs, creus grogues, cantades a Lledoners... Oooh! Orgullosos de ser com som, però... què en traiem?

L'extrema dreta es va fent forta a Espanya i amenaça amb un nou 155 per intervenir Catalunya. El judici als presos polítics a punt de començar. La justícia que s'entesta a exhibir impúdicament que no és justa ni igual per a tothom. El periodisme exhibint impúdicament que s'ha prostituït i està disposat a desinformar barroerament...

La constatació que res no es mou a España. I seguim com estàvem fa un any i mig. Igual però pitjor. Sense haver fet efectiva la República. Amb els polítics democràticament escollits empresonats o exiliats...

Què hem de fer?

El dia 21 tenim una d'aquelles "finestres d'oportunitat", una ocasió de demostrar al món que les nostres aspiracions legítimes segueixen fermes i que no volem resignar-nos només a cantar i posar llacets... Si de la manera que ho hem fet fins ara no ho han entès potser ens toca fer un pas més...

...però tenim un problema! Ens han tatuat el relat de la violència, han repetit tants cops les mentides que han aconseguit que tinguem la sensació que si aixequem una mica la veu, que si molestem una mica, que si embrutem una mica el carrer, que si fem res més que cantar en un descampat sense molestar ningú estarem exercint una violència que ens pot portar a la presó.
I NO ÉS VERITAT!

Els "armilles grogues" a França fan manifestacions contínues i dures, els taxistes a Barcelona van col·lapsar la ciutat durant uns quants dies, hi van acampar permanentment! I no va passar res! Però si els independentistes catalans tallem l'autopista o fem una pintada... és intolerable, anticonstitucional... delicte d'odi, rebel·lió, terrorisme... I els catalans som tan educats que no volem utilitzar aquestes formes...

Però em sembla que ha arribat el moment de canviar d'estratègia...

I NO PARLO DE VIOLÈNCIA! NI D'ENCAPUTXAR-SE!

Però parlo de demostrar que som molts, que ho tenim clar, que som tossuts i que, tot i que no volíem molestar, si cal molestarem per demostrar que no volem seguir sent injustament tractats. I que volem que ens deixin triar el nostre futur.

No sé què passarà el dia 21, surten moltes propostes i falta lideratge i unitat, però sento el rum-rum que no podem deixar passar aquesta oportunitat i cal fer-nos sentir. No sé si tallarem carreteres, si farem un marxa lenta de vehicles, si farem un consell de ministres populars als carrers de Barcelona, però tant de bo tot acabi quallant en un nou moment d'empoderament popular massiu com van ser els dies 1 i 3 d'octubre del 2017. I que Europa vegi que segueix tenint un problema a Catalunya, un problema que pot perjudicar-lo econòmicament...

Tenim una setmana per acabar de donar-li forma i fer que sigui un èxit, però penso que no és el moment de fer "un Tortosa" i quedar-nos a casa per mostrar el menyspreu al govern espanyol... cal actuar... cal molestar... I ho sento molt si col·lapsem el trànsit i molestem als que volen treballar... A mi també em molesta que em menyspreïn, m'insultin i em tractin injustament amb impunitat.

Anem-hi pensant...

L'SJD Pediatric Cancer Center es fa realitat

Em faig ressò d'un vídeo que m'ha arribat anunciant-me que el SJD Pediatric Cancer Center (centre oncològic infantil de Sant Joan de Déu) ja és una realitat. Aquell projecte apadrinat per Leo Messi i l'eslógan "Per als valents" ha recaptat fons suficients per fer-se una realitat i es començarà a construir al costat de l'Hospital d'Esplugues i tenen previst que entri en funcionament el segon semestre del 2020.
I ho comuniquen amb un bonic vídeo protagonitzat per un nen malalt i la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú.
Al final del vídeo us ofereixo el text d'agraïment que l'acompanya...

Me n'alegro molt!


Gràcies a tots els que ens heu ajudat a fer realitat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d'Europa. Entre tots, ho hem aconseguit. A partir d'ara totes les donacions #ParaLosValientes es destinen a finançar tractaments per a infants sense recursos de països menys afavorits, seguir avançant amb nous assaigs clínics i facilitar l'allotjament, la manutenció i tot el suport emocional necessari per als nens i nenes amb càncer i les seves famílies.

El "cas Careta" a Radio Sabadell

El 4 de desembre a Ràdio Sabadell van dedicar una hora de programa a parlar del cas Careta o si ho preferiu de l'assassinat de l'Helena Jubany.
Hi van participar, familiars de l'Helena Jubany, familiars de la Montse Careta, periodistes, criminòlegs i lingüistes forenses i curiosament hi va haver coincidències en la majoria de les conclusions: la investigació es va fer de manera molt millorable, jutges i investigadors s'anaven culpant de no poder anar més enllà i efectivament no es va anar més enllà, la Montse no va escriure els anònims i és més que dubtosa la seva participació en l'assassinat, com a mínim una persona tenia pràcticament els mateixos motius que ella per haver estat investigat i fins i tot empresonat, els assassins de l'Helena segueixen campant lliures per Sabadell...
Els lingüistes forenses van fer una crida a rebre escrits dels possibles sospitosos per fer-ne estudis comparatius i es reclama qualsevol pista que permeti reobrir el cas, ara que falten un parell d'anys perquè prescrigui.

Us deixo l'enllaç al podcast perquè pugueu escoltar l'interessant programa:

"Al matí" 4-12-2018, Ràdio Sabadell

Vaga de fam

1 de desembre de 2018.
Jordi Sánchez i Jordi Turull anuncien des de la presó de Lledoners l'inici d'una vaga de fam.

Per què?
Per protestar i denunciar el fet que el Tribunal Constitucional impedeix el seu dret a accedir a la justícia internacional.
Des del 22 de novembre de 2017 els presos polítics catalans han presentat 8 recursos d'empara contra la seva presó provisional a aquest Tribunal. El Tribunal pot no admetre'ls, però si els admet, ha de resoldre'ls en el termini màxim de 30 dies (segons la Llei d'Enjudiciament Criminal i la doctrina de propi Tribunal). En canvi els admet, però els deixa encallats durant més d'un any. I d'aquesta manera els presos polítics catalans no poden accedir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, perquè aquest pas només es pot donar quan s'ha esgotat el recorregut en les instàncies judicials del propi país on es jutja el cas.

Immediatament s'ha activat una pàgina web:

http://vagadefam.cat

Des d'aquí portaran el recompte dels dies de vaga de fam i tothom que vulgui es pot adherir simbòlicament a la seva denúncia. Jo ho he fet aquest matí quan no s'arribava al centenar i ara ja són...

Tot el meu suport i reconeixement a una decisió valenta i coherent d'aquestes dues persones i l'esperança que aquest gest sigui una nova espurna que provoqui reaccions en un moment en que tot l'entrellat d'aquest procés sembla estranyament enrocat.
Reaccions entre els independentistes de carrer, entre els partits polítics independentistes, entre els estaments polítics i judicials espanyols, entre les instàncies internacionals... que passin coses que accelerin el que no pot acabar de cap altra manera que amb els presos polítics lliures perquè el seu empresonament és una flagrant injustícia.

És difícil que tots sortim al carrer ara en ple hivern o que ens sumem a la vaga de fam, malgrat que hi ha alguna iniciativa que ja s'ha posat en marxa (https://www.vilaweb.cat/noticies/convoquen-una-acampada-de-24-hores-als-lledoners-en-suport-a-la-vaga-de-fam/) però sí que hem de sumar-nos massivament a aquestes adhesions de denúncia i ens hem de registrar al consell de la República perquè si estem junts i som molts és quan podrem aconseguir més coses.

Ara mateix al Consell de la República hi ha registrades 37.176 persones.
Ara mateix ja s'han adherit a la denúncia de la vaga de fam 79767... i no para de créixer (mentre escrivia aquesta notícia s'hi han afegit unes 7000 persones)!

Som-hi! Continuem!

Anunci bonic

Els vídeos bonics no necessiten gaires explicacions. Només gaudir-los.
Aquest és de la companyia francesa Bouygues Telecom i la cançó que hi sona és "Come And Get Your Love", de Redbone.
A partir d'aquí, busqueu un minut i mig i deixeu-vos portar.

Black Friday

Avui és Black Friday i jo em quedo igual...
No hi ha cap part del meu cos ni del meu intel·lecte que s'activi en sentir aquestes paraules angleses i al·lucino amb tot el ressò mediàtic i comercial que se li intenta donar i en com d'aborregadament hi va caient més i més gent.
Com el Halloween... com el Thanksgiving day... i com tantes d'altres coses que adoptem sense qüestionar-nos res i acabem pensant que estan la mar de bé...

En fi, jo les castigo amb la meva indiferència i reblo el clau amb dues imatges per reflexionar:

Imatge de Bansky

Vinyeta de Luis Davila

Entrevista d'Albert Pla a "La Resistencia"

No havia vist mai aquest programa de "La Resistencia" a #0 de Movistar+. És un late night, programa d'entreteniment del tipus que poden fer l'Andreu Buenafuente, Berto Romero o Pablo Motos i, en aquest cas el presentador-humorista és un tal David Broncano, al que no tenia el gust de conèixer.
Albert Pla és un cantautor al que respecto molt perquè li he escoltat cançons potentíssimes i profundíssimes, però que vesteix tota la seva obra d'una capa de senzillesa, despreocupació i provocació. És un personatge que va a la contra, fuig de la fama i dels convencionalismes, va a la seva bola i fa el que li dóna la gana sense importar-li les conseqüències. Ara mateix forma part d'un elenc de gran categoria (juntament amb el Peyu i el Quimi Portet) que facturen "Natura sàvia" els dilluns a la nit a TV3, un programa molt interessant i divertidíssim, que arriba a uns nivells d'humor, enginy i surrealisme que a mi m'encanten.
Doncs bé, l'altre dia em va arribar el vídeo d'aquesta entrevista que li van fer a "La Resistencia" i de la que s'ha parlat molt perquè l'Albert Pla va descol·locar totalment el presentador i el va fer patir durant 20 minuts perquè no va entrar en cap moment al joc al que ell està acostumat i va anr sortint contínuament per la tangent. Hi ha moments delirants...
No us vull dir més... Si teniu 20 minuts i ho voleu provar... ja em direu què us ha semblat.

Dolors intermitents: el nou triangle de les Bermudes

Tothom ha sentit parlar del triangle de les Bermudes, oi? Una zona entre la península de Florida, Puerto Rico i les illes Bermudes, a l'oest de l'Atlàntic, famosa per les llegendes de desaparicions i aparicions de vaixells i avions en les seves aigües...
Doncs, mica a mica, el meu cos comença a assemblar-se a aquest lloc tan misteriós.
Un dia em llevo amb un dolor insuportable a l'espatlla esquerra. Suposo que és de dormir en mala posició, però el dolor s'aguditza cada cop més i gairebé m'incapacita per alguna de les tasques quotidianes (entrar i sortir del cotxe, portar la maleta penjada...). Al cap d'uns dies de sobte me n'adono que ja no em fa mal.
Però potser llavors al cap d'uns dies em desperto amb unes molèsties al genoll que em fan anar coix, sense que hi hagi hagut cap patacada que ho hagi provocat...Passa el dia i al vespre me n'adono que ja no em fa mal.

I així us podria explicar diferents episodis amb diferents part del cos (dits de la mà, clavícula, pelvis, cervicals, lumbàlgies, erupcions cutànies, descomposicions intestinals, mal de caps sobrevinguts, còlics nefrítics...).
En alguns casos puc trobar-hi una explicació perquè es tracta de conseqüències de cirurgies, sensibles als canvis de temps... Però la majoria, per a mi són fenòmens inexplicables que només puc intentar atribuir a somatitzacions que fa el meu cos (jo que sóc tan tranquil, segons diuen...) a estats nerviosos o d'estrès.
O això o que em falta poc per fer 50 anys i, en aquest cas, l'explicació a tota aquesta tragicomèdia seria la que acostumo a resumir amb la frase "Puto DNI!"

Els collages de Diego Cusano

Diego Cusano és un músic i dissenyador italià que fa uns anys que es dedica a fer composicions visuals a base de dibuixos que combina amb objectes reals (bàsicament aliments, flors o fotos d'animals). Es defineix com a fantasy researcher...
Els he trobat molt enginyosos, suggerents i divertits.
Què us semblen?
Més informació a la seva plana web: https://www.diegocusano.com/

"Malamente": un vídeo de Rosalía

Feia temps que sentia parlar d'aquesta tal ROSALÍA, com la nova promesa de la música espanyola que barrejant flamenc i ritmes moderns i amb una estètica molt cuidada estava escalant posicions en totes les llistes d'èxits.
Feia temps que en sentia a parlar per la ràdio, però no havia escoltat cap cançó seva i aquest cap de setmana van fer referències a un vídeo seu de tal manera que em van despertar la curiositat i vaig buscar-lo a les xarxes... el vídeo de la cançó "MALAMENTE".
La cançó no em va desagradar i el vídeo em va... fascinar, hipnotitzar... vaig veure tantes imatges sorprenents, suggerents i estimulants que no vull fer gaires anuncis que us condicionin quan vosaltres ho feu. El vaig trobar de gran bellesa estètica i simbòlica i d'una gran força.
I aquí us el deixo per si algú també vol mirar-se'l i donar-me la seva opinió.

U-NI-TAT!

2 de novembre de 2018.
El dia que fa un any que Oriol Junqueras i Joaquim Forn estan empresonats, es fan públiques les peticions de penes que fan la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici contra els polítics catalans empresonats arrels dels fets d'octubre de 2017. Unes penes que sumen un total de 214 anys de presó! Una burrada i, sobretot, una injustícia!

Al llarg del dia rebo diferents inputs que em porten a escriure aquesta notícia amb un títol inequívoc: U-NI-TAT!

1.- D'una banda aquest és un crit que cada cop surt més en les concentracions a Lledoners, un clam popular que demana als polítics que es deixin de diferències i tanquin files cap a un objectiu comú com fem el poble. Estem tips que no es posin d'acord ERC, la CUP, el PDCat... Estem tips que malbaratin el capital humà que entre tots vam atresorar el dia 1 d'octubre de 2017, lluitant TOTS JUNTS per un objectiu comú...

2.- Al llarg del dia em crida l'atenció una escenificació que veig repetides vegades en les connexions televisives que van fent als diferents actes organitzats al territori: Quim Torra i Roger Torrent fan una declaració conjunta de valoració de les peticions de penes... Pere Aragonès i Elsa Artadi surten junts a l'exterior de la presó de El Catllar... Lluís Llach demana explícitament la unitat d'acció política en un abrandat parlament a Lledoners... Quim Torra diu solemnement que Catalunya no votarà els pressupostos del PSOE i que dóna per tancat el marge que va donar a Pedro Sánchez... Tot plegat em dóna la sensació que potser estem arribant a un altre moment en que ens deixarem de tonteries i tornarem a fer un front comú independentista contra les agressions que estem rebent.

3.- Llegeixo un parell d'articles del Vicent Partal (article 1, article 2) on explica que sembla que es reprèn el contacte entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. No aconsegueixo entendre què pot haver arribat a passar entre 2 persones intel·ligents i patriotes que els hagi fet trencar ponts de diàleg... No puc entendre que diferències personals entre 2 persones que comparteixen els objectius finals de país puguin fer encallar el destí de tot un país... Entenc que el fet que un sigui a la presó i l'altre a l'exili dificulti la comunicació, però no entenc que hagin arribat a aquest extrem... Però sigui com sigui, celebro que hagin arribat a un punt en que aparquin les diferències personals i es comencin a plantejar estratègies comunes... És un bon senyal més que se suma als anteriors...

4.- Vaig a la ferreteria i a l'hora de pagar l'amo, que em veu el llaç groc i la placa de "Llibertat presos polítics", em diu si em pot fer un comentari personal...

- I tant...
- No creus que ja n'hi ha prou de llaços grocs i cançonetes? No creus que hauríem de fer alguna cosa més? He sentit les penes que demanen i m'he quedat fet pols... Se'ns estan follant per tot arreu i nosaltres anem amb els llaços grocs...

I li dic que l'entenc però que les coses s'han de fer bé, que si Europa, que si la situació econòmica, que els judicis... però en el fons l'entenc... portem un any fent "bé" les coses i els nostres presos polítics porten un any a la presó i estan preparats per passar-se'n uns quants tot i que saben que al final sortiran amb la raó, com va sortir Mandela al cap de ... 27 anys!!
I penso que l'única manera d'accelerar aquests tempos és recuperant la força que ens va fer invencibles el dia 1 d'octubre: la unitat... aquesta unitat que avui sento que es va tornant a a despertar...

5.- I avui al matí trobo una història deliciosa pel facebook... La resumeixo.
Durant la guerra civil espanyola, avions alemanys bombardegen un poble basc. Una de les bombes queda clavada a la plaça però no esclata. Ningú no gosa tocar-la per por que acabi esclatant. Al cap del temps un noi decideix desmuntar-la per treure-la d'allà. A la punta de la bomba, on hi ha el detonador, troben un paper escrit en alemany. Busquen a una noia que havia viscut a Alemanya perquè els ho tradueixi. El paper diu: "Salut! De part d'un obrer alemany que no mata treballadors." Després de valorar-ho, decideixen deixar la bomba al lloc on sempre havia estat com a símbol de la resistència, la fi de la por i el poder del poble amb consciència de classe.

M'ha semblat que era una imatge que representava el poder de la unitat.

Segurament aquesta anècdota és llegendària perquè no es diu el nom del poble (i si fos certa segur que estaria tot més documentat) però remenant per internet he vist que hi havia molts exemples reals i documentats de bombes que no van esclatar i que duien missatges dels obrers que les fabricaven:

"...en la retaguardia del sector de Pozuelo hallaron varios proyectiles sin explotar y que uno le llamó la atención porque tenía un cartón blanco en el sitio de la espoleta. En él pudieron leer por un lado 'Sorpresa', y por el otro 'Compañeros, de los proyectiles que saldrán de este cañón, no temáis que no explotará ninguno. Soy de los vuestros. U.H.P'. (Uníos Hermanos Proletarios)."

"...En uno de los telegramas encontrados se informa desde Alicante que "los técnicos rojos" hallaron en el interior de unos proyectiles estas palabras: 'Españoles, somos hermanos vuestros y no queremos haceros ningún daño'. Según refleja el informe, esta misma frase se había encontrado también en la espoleta de un obús tras un bombardeo en Madrid..."

"Otro escrito, éste desde Barcelona, recogía que en el último ataque entre las bombas que no estallaron hubo una "que se clavó doce metros bajo tierra, y una vez sacada, se encontró esta inscripción en un trozo de hierro en la espoleta: 'Los obreros antifascistas de Palma de Mallorca saludan a sus hermanos'."

"Otra de las comunicaciones del S.I.P.M. (Servicio de Información y Policía Militar), al servicio de Franco, alarmaba de este suceso: "Algunas de las bombas arrojadas por la Aviación Nacional en Sagunto, en alguna parte de Extremadura y en Jaén, al ser examinadas por técnicos rojos, resultó que contenían un papelito con la inscripción. 'La que pase por mi mano no explotará'". 

Desconeixia aquests fets històrics i m'han recordat el que va passar amb les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. 
Tots units vam burlar la intensa vigilància de l'Estat Espanyol.
Tots units vam enfrontar-nos a la violència de les forces policials. 
Tots units vam desafiar els guió històric plantejat per Espanya.

Durant aquest any hem perdut aquesta unitat. La violenta repressió de l'Estat Espanyol (presons, exilis, 155...) ha fet que els polítics dubtessin, tinguessin por, es miressin de reüll, no tinguessin clara quina era la millor opció...

Però ahir vaig tenir una revelació. 

La millor opció es diu "unitat". 

I ho dic en veu ben alta i marcant bé les síl·labes: 

U-NI-TAT!

 

Consell per la República

S'ha posat en marxa el Consell per la República, un entelèquia organitzada pel govern a l'exili de Waterloo que funcionarà amb la participació de la gent i ens permetrà prendre decisions col·lectivament i estar informats.
Per formar-ne part cal fer un registre de 5 passos a la web http://consell.republicat.cat/

Donar un correu electrònic, generar una contrasenya, donar les dades (DNI, adreça, telèfon...) i fer una aportació mínima de 10'00 €.
Us presento la informació bàsica que podeu trobar a la pàgina:

Us animo a tots a registrar-vos i fer l'acte de fe de pagar aquest 10'00 € per donar força a aquest organisme que penso que podrà fer molta feina si el formem molts catalans independentistes i, en canvi, podrà fer molt menys, si no té un gra nombre de gent al darrera.
En el moment de fer la captura de pantalla de l'inici de la notícia ja som 21.376 i hem de ser molts més!
Vinga, va, animeu-vos a fer créixer el Consell per la República!

I per donar-vos arguments us transcric fragments de l'editorial de Vicent Partal el 31 d'octubre a Vilaweb:

L’èxit o el fracàs del Consell per la República dependrà en bona part de si la gent es decideix a fer-lo servir com a eina de construcció de poder o si, ben altrament, no entén per a què el volen fer servir.

... diria que molts no han entès, per exemple, que el Consell tindrà un parlament propi, l’Assemblea de Representants. Un parlament que serà elegit per tothom qui s’haja registrat al cens ja operatiu a consell.republicat.cat. Al seu torn, serà qui triarà el Consell, un govern radicat en l’espai lliure europeu que serà el dipositari del mandat democràtic del primer d’octubre i amb les mans lliures per actuar si torna a haver-hi cap altra agressió contra l’autogovern com la del 155.

(...)El Consell per la República, doncs, pot tenir un paper semblant al de l’Administració Central Tibetana a l’Índia o al de governs i parlaments a l’exili que durant anys han servit per a marcar internacionalment una legalitat confrontada a la de l’estat que administra per la força el seu territori.

...les eines informàtiques activades per al registre són les mateixes emprades per estats i organitzacions polítiques dels més avançats del món per tal d’avançar models de democràcia, de participació, de debat, de votació electrònica.

I, per això, de les coses que n’hem sabut, n’hi ha una que ja és molt significativa: qui pot formar part del cens republicà. Perquè la proposta sobrepassa el marc autonòmic per diverses vies simultànies. En primer lloc perquè no hi ha cap límit geogràfic: s’hi poden inscriure els ciutadans de tots els Països Catalans, els catalans a l’estranger o directament qualsevol ciutadà estranger que compartisca els principis expressats en la declaració de ciutadania.

D’entrada, això ha generat una confusió relativa perquè el concepte costa d’assimilar. A la pregunta de qui és ciutadà de Catalunya, el Consell per la República respon dient que qui accepta de ser-ho. I ho fa arrenglerant-se amb models tan innovadors i emblemàtics com els projectes e-ciutadans d’Estònia o Singapur, que a qualsevol de nosaltres ens permeten de ser-ne també ciutadans virtuals, i remarque ‘el també’. El fet que puguen adherir-s’hi gent amb qualsevol ciutadania prèvia remarca, a més, i això és políticament molt rellevant, que els catalans no som només els qui tenim DNI o NIE espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho som els qui volem ser-ho, tinguem DNI espanyol o no.

Ja d’entrada, doncs, ens proposen un model que va molt més enllà dels conceptes tradicionals de què és una nació, un model que prefigura i alimenta què hauria de ser una república moderna del segle XXI, amb arrels però oberta al món i pensada per a fer còmoda la vida dels seus habitants. Per començar, i tot i la confusió encara existent per la poca informació aportada, la música del projecte sona nova i potent. Perquè és clarament rupturista i perquè no proposa de recrear el model de l’estat nació, vell i caduc, sinó que prefereix una nació connectada, més d’acord amb els temps que corren. Així i tot, ara caldrà veure si, com a país, serem capaços d’entendre aquest envit i d’encarar-lo."

La llibertat guiant el poble

"La Llibertat guiant el poble" és un quadre d'Eugène Delacroix pintat l'any 1830. Representa l'esclat revolucionari que es va viure a França aquell any quan el poble es va revoltar contra el rei Carles X, protestant per la supressió del Parlament i les restriccions de la llibertat de premsa.
L'autor pinta una figura al·legòrica que és la Llibertat i guia el poble (representat per diversos personatges que es corresponen a les diferents classes socials que van lluitar com la burgesia o el proletariat).
Davant del quadre sembla que l'espectador només tingui dues opcions: unir-se al clam de llibertat o ser arrossegat per la massa que el reclama.
El pintor va dir:

"He començat un tema modern, una barricada, 

i si no he lluitat per la pàtria, si més no pintaré per a ella..."

Aquest és un quadre icònic i he descobert algunes fotos de fenòmens molt més moderns que intencionadament o inconscientment recorden molt la mateixa composició...

Turquia, 2013

Barcelona, 2014

Gaza, 2018

D'una banda m'entristeix que encara calgui lluitar per aconseguir quotes suficients de llibertat en ple segle XXI, però de l'altra m'enorgulleix formar part d'una societat que no es resigna a conformar-se amb escurrialles i lluita per les plenes llibertats individuals i col·lectives!

Fer temps

Avui al migdia tenia hora a un lloc i, just abans d'arribar-hi, m'han avisat que anaven amb retard i que no podria entrar-hi fins al cap d'una estona.
Aparcat just a sota, he dubtat si quedar-me al cotxe esperant o anar a fer temps a l'Abacus i, finalment, he optat per la segona opció: fer temps...
I mentre caminava cap a l'Abacus pensava en aquesta bonica expressió catalana: "fer temps"...
El seu significat és "Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc", però la construcció -i mai hi havia parat atenció- és preciosa: fer temps... Com si fos jo qui construeix el temps de l'espera...
Efectivament, passejar per la llibreria sense un objectiu concret ni una urgència manifesta ha estat un plaer. He anat resseguint els prestatges de les novetats, "badant" (quin altre gran verb de la llengua catalana) d'aquella manera que només pots fer quan et sents amo del teu temps i tu decideixes "on", "com" i "fins quan".
He "fet" uns 30 minuts del meu temps, en el qual he resseguit les novetats de literatura infantil i juvenil (buscant un possible llibre per a l'Ona), els discos (buscant el darrer Cd de Els Pets) i de tot una mica, fins que un missatge m'ha comunicat que ja podia entrar allà on havia d'anar.
Llavors he deixat de "fer" el meu temps i he tornat a l'estat habitual en que tothom menys jo em fa el meu temps, me l'omple, me'l planifica i ho fa de tal manera que m'és molt difícil arribar a tot.
Ja espero la propera ocasió en que tingui el privilegi de "fer temps" una estona.

P.S. M'imagino que la traducció equivalent al castellà deu ser alguna cosa com "pasar el rato" amb una connotació molt menys poètica que la catalana "fer temps". Les llengües ens marquen el caràcter propi i la manera particular de veure el món...

Fira de Consum Republicà

El passat dissabte 21 d'octubre de 2018 es va produir a Manresa la 1a Fira de Consum Republicà, organitzada pel CDR-Manresa i l'ANC-Manresa.
L'objectiu era informar de les propostes de diverses companyies de comunicacions i energia que tenien uns trets en comú: arrelades al territori, respectuoses amb el medi ambient i socialment responsables, per potenciar l´economia del país i així lluitar contra les empreses de l´IBEX35.

Arrel de l'1 d'octubre i la declaració d'independència, quan l'Estat Espanyol va pressionar les grans empreses de l'IBEX35 perquè canviessin de seu social i marxessin de Catalunya, es va veure que aquestes grans empreses estaven totalment vinculades i sotmeses a les ordres del Govern espanyol. 
Per això, des de les entitats sobiranistes s'ha anat insistint que una bona forma de fer República és migrar d'aquestes companyies de l'IBEX35 (que sovint treballen en condicions pràcticament de monopoli i ofereixen un servei personal molt deficient i fins i tot unes condicions econòmiques força millorables) cap a empreses catalanes que hagin mostrat la seva fidelitat al nou projecte de país i no estiguin sota les ordres de l'Estat Espanyol.

La 1a Fira de Consum Republicà va ser tot un èxit, amb grans cues al llarg de tot el dia davant les parades de Catgas, Factorenergia, Somenergia, Aspwifi, Fibracat i Goufone. Els organitzadors van valorar que gairebé 600 persones van fer efectiu el canvi de companyia i ja es plantegen noves fires dedicades al sector financer i l'alimentari.

Aplaudeixo aquesta iniciativa i animo tothom a fer efectius aquests canvis que són bons per a la butxaca, per a l'ecologia i per al país. Nosaltres ho vam aprofitar per dir adéu a Endesa i acollir-nos a Somenergia i, sentint el que diuen tots els que ja han canviat anteriorment a aquesta companyia, estem molt il·lusionats amb el canvi efectuat.

"Deures" (un poema)

Aquests dies que a l'escola estic treballant la poesia a totes hores amb alumnes d'edats diferents (rodolins a 3r, haikus a 4t, quartetes de l'auca a 5è i poemes lliures a 6è) em rondaven les ganes de plasmar per a mi la sensibilitat i les paraules que intento posar a disposició dels meus alumnes.
I això d'escriure sempre és diferent...
En aquest cas va aparèixer una frase:

"Torno a la platja a buscar les paraules..."

Després (o potser en paral·lel) la idea de parlar de com la suposada inspiració de què gaudeixo a l'estiu a Calafell per escriure poemes hagués pogut quedar amagada a la platja i anés a buscar-la...
I a partir d'aquí el desenllaç entre oníric, enigmàtic i fins i tot un punt divertit...
Al final de tot el títol... "Deures"

DEURES (13-10-18)
Torno a la platja a buscar les paraules
que vaig deixar entre la sorra a l’estiu.
Tot fent memòria d’allà on vaig deixar-les,
sec relaxat i contemplo la mar.

Ones amigues em gronxen la vista
i caic a un punt entre el son i el repòs.
Veig les imatges en càmera lenta
i amb un somriure contemplo el conjunt.

Al cap de poc ja no sé què buscava,
embadalit admirant l’horitzó,
i lentament se m’acosten paraules
com les onades que arriben del mar.

Prenc les paraules i amb tinta les fixo
sobre el primer full en blanc que he trobat.
No és reflexiu, és només automàtic:
escric a raig com si algú m’ho dictés.

I finalment recupero consciència:
vaig recordant el que estava buscant.
Miro el paper com si fossin els deures...
veig que estan fets i somric altre cop.

1 any de vergonya, 1 any de dignitat

Avui fa un any que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van ingressar a la presó i em sembla encertadíssim l’eslògan amb el que avui s’anuncien tots els actes commemoratius que es fan arreu de Catalunya:
1 any de vergonya, 1 any de dignitat.

1 any de vergonya, d’injustícia, de tristesa, de ràbia, de dolor, d’incomprensió, d’impotència...
Un any que crec que pesa més sobre les espatlles dels que van decidir empresonar-los i dels que aplaudeixen aquesta injusta decisió, que no pas dels empresonats.
De fet avui, quan fa un any que són injustament empresonats, han adreçat unes paraules a la societat en les que diuen:

I aquesta és l’actitud que m’admira d’ells i em referma en els meus ideals... Perquè jo vull assemblar-me a aquestes dues immenses persones que han defensat els seus ideals fins les darreres conseqüències, amb un exemple de coherència que m’impressiona i m’emociona... Sabien a què s’arriscaven i sabien que era injust, però han assumit aquest sacrifici en nom de tots. I tant ells com les seves famílies porten 365 dies pagant-ne les conseqüències perquè saben que tenen la raó i que aquest sacrifici no serà en va.
I el mínim que puc fer és dur a la solapa l’etiqueta de “Llibertat presos polítics” (que vaig fer-me la mateixa nit que els van empresonar i no he deixat mai de dur), i tenir el balcó i l’olivera plena de llaços grocs i mobilitzar-me tantes vegades com puc i anar a cantar a Lledoners tantes vegades com puc i deixar-ne constància en aquest bloc... Perquè jo després torno a casa i segueixo amb la meva vida, la meva feina, les meves rutines... mentre ells continuen el seu sacrifici. Un sacrifici que mai no els agrairé prou.

Però davant de totes les sensacions negatives que he enumerat abans, em sento un privilegiat per haver pogut viure en primera persona aquest any de dignitat, d’orgull, de solidaritat, de coherència, de valentia, de constància, de perseverança, d’empatia, d’il·lusió, de sentiment de pertinença a un projecte compartit, de refermament d’ideals, de fe, de defensa de la democràcia i la llibertat...
Cada cop que m’he creuat amb un desconegut que duia un llaç groc i ens hem intercanviat somriures còmplices; cada cop que he cantat envoltat d’altres persones “Els segadors” a les portes de la presó de Lledoners i se m’ha trencat la veu, orgullós d’un poble que es manté al costat dels seus representants represaliats setmana rere setmana sense defallir; cada cop que una mala notícia m’ha fet veure que encara quedaven més pujades abans d’assolir el cim; cada cop que una notícia esperançadora semblava que ens mostrava el cim més a prop...
En cap moment no hem defallit, perquè no ens ho podem permetre, perquè tenim a la presó unes persones valentes, coherents i exemplars que estan aguantant molt més que nosaltres i no perden l’esperança ni el somriure ni la convicció en els seus ideals.
Són com els nostres Mandeles, que estan patint un càstig injust i innecessari, però que ho han acceptat sabent que al final el seu gest serà una part importantíssima en la consecució de l’objectiu.
I el dia que sortiran, amb el cap ben alt i la satisfacció de la victòria justa i merescuda, trobaran el nostre agraïment etern. Tan de bo tots puguem fer-los l’abraçada que es mereixen i mirar-los als ulls i donar-los les gràcies pel seu exemple.
Avui fa un any d’un empresonament injust i miserable que no servirà de res als que el van ordenar. Només ens ha fet més forts a tots i més convençuts del que volem. I sento que som molt més a prop de la victòria final que no pas ara fa un any.

Moltes gràcies, Jordi Cuixart!
Moltes gràcies, Jordi Sánchez!

Canvis

Aquest curs estic vivint una nova situació dins de l’escola. Ha estat un canvi volgut i demanat i estic molt content que s’hagi pogut fer realitat.
Després de molts anys, he deixat de ser tutor d’un grup-classe i, a canvi, estic desenvolupant uns tallers d’expressió escrita i audiovisual des de 3r fins a 6è de primària, a part d’algunes altres àrees per acabar d’omplir l’horari (castellà de 5è, desdoblaments de mates a CS i desdoblaments a P4).
D’una banda necessitava canviar perquè els dos darrers cursos havia acabat molt esgotat per la molta feina i responsabilitat de dur una tutoria (no vull avorrir-vos amb els detalls). En algun moment m’havia arribat a plantejar el meu futur professional perquè no em veia amb forces de mantenir aquell ritme gaire més temps.
D’altra banda el darrer curs vaig impulsar algunes activitats d’expressió escrita i audiovisual que em van motivar molt i van tenir molt bona rebuda entre alumnes i famílies. Vaig plantejar a la Direcció de l’escola la possibilitat d’impulsar aquestes activitats en forma de tallers que s’anessin impartint de manera vertical des de 3r a 6è i poguessin anar donant continuïtat al treball d’unes habilitats expressives en els alumnes.
Sortosament es va poder donar sortida a les dues propostes i això fa que enguany estigui realitzant aquests tallers (poesia, periodisme i vídeo), m’ho estigui passant molt bé i vagi molt menys estressat del que anava els altres anys.
Dono les gràcies que això hagi pogut esdevenir una realitat i us ofereixo algunes de les primeres produccions que hem dut a terme amb els alumnes (poemes fets de manera col·lectiva per alumnes de 4t i 6è).

ELS MALSONS (4A-g1)
Quan estàs tremolant al llit
sents un soroll:
el mal que se t’emporta
cap al fons del sofà.

El sofà obre la boca,
jo tremolo, no pot ser!
Caic, caic, caic i no m’aturo,
cap avall, cap al malson.

Però, per sort, a última hora,
surt un àngel salvador
que em desperta de la trampa
quan sona el despertador.


ELS AMICS (4B-g2)
Els amics sempre t’ajuden
en els moments complicats.
Els amics sempre t’animen
quan estàs desanimat.
Els amics juguen amb tu
quan no hi vol jugar ningú.
Els amics sempre et perdonen
i et donen felicitat.


LA NIT (6A-g1)
Acaba la posta, comença la nit,
la lluna ens observa i tot és tranquil.
La son ara em crida, el llit ja m’espera,
em poso el pijama i me’n vaig a dormir.

I caic en un somni molt extraordinari
on hi ha molts planetes i molts éssers vius:
mussols que m’observen amb ulls com a llunes,
i unicorns que salten igual que conills.

I quan em desperto res no té sentit:
la mare ja em crida, segueixo dormint.
Idees confuses, llençols arrugats,
Ja m’he despertat i el somni ha acabat.


STOP BUYLLING (6B-g1)
Aquí davant em trobo amb el cor bategant,
mentre uns nois em maltracten, tothom m’està mirant.
No m’ho feu si us plau, aconseguim la pau,
mentre vosaltres disfruteu a mi el cor em trenqueu.

Aquí estic aguantant mentre m’esteu picant
No importa si m’ho feu, jo em posaré de peu.
No sé per què rieu si res (a)conseguireu.
Jo m’estic fent més fort i em canviarà la sort.