Què hem de fer?

21 de desembre.Consell de ministres del regne d'España a Barcelona. 4 presos polítics en vaga de fam. Un total de 9 presos polítics a les presons catalanes i un grapat d'exiliats escampats per Europa (Bèlgica, Suïssa i Escòcia)...

Què hem de fer?

Durant anys ho hem fet bonic. Manifestacions multitudinàries, festives, pacífiques i cíviques... la revolta dels somriures... Milions de persones concentrades i ni un paper a terra... Llaços grocs, creus grogues, cantades a Lledoners... Oooh! Orgullosos de ser com som, però... què en traiem?

L'extrema dreta es va fent forta a Espanya i amenaça amb un nou 155 per intervenir Catalunya. El judici als presos polítics a punt de començar. La justícia que s'entesta a exhibir impúdicament que no és justa ni igual per a tothom. El periodisme exhibint impúdicament que s'ha prostituït i està disposat a desinformar barroerament...

La constatació que res no es mou a España. I seguim com estàvem fa un any i mig. Igual però pitjor. Sense haver fet efectiva la República. Amb els polítics democràticament escollits empresonats o exiliats...

Què hem de fer?

El dia 21 tenim una d'aquelles "finestres d'oportunitat", una ocasió de demostrar al món que les nostres aspiracions legítimes segueixen fermes i que no volem resignar-nos només a cantar i posar llacets... Si de la manera que ho hem fet fins ara no ho han entès potser ens toca fer un pas més...

...però tenim un problema! Ens han tatuat el relat de la violència, han repetit tants cops les mentides que han aconseguit que tinguem la sensació que si aixequem una mica la veu, que si molestem una mica, que si embrutem una mica el carrer, que si fem res més que cantar en un descampat sense molestar ningú estarem exercint una violència que ens pot portar a la presó.
I NO ÉS VERITAT!

Els "armilles grogues" a França fan manifestacions contínues i dures, els taxistes a Barcelona van col·lapsar la ciutat durant uns quants dies, hi van acampar permanentment! I no va passar res! Però si els independentistes catalans tallem l'autopista o fem una pintada... és intolerable, anticonstitucional... delicte d'odi, rebel·lió, terrorisme... I els catalans som tan educats que no volem utilitzar aquestes formes...

Però em sembla que ha arribat el moment de canviar d'estratègia...

I NO PARLO DE VIOLÈNCIA! NI D'ENCAPUTXAR-SE!

Però parlo de demostrar que som molts, que ho tenim clar, que som tossuts i que, tot i que no volíem molestar, si cal molestarem per demostrar que no volem seguir sent injustament tractats. I que volem que ens deixin triar el nostre futur.

No sé què passarà el dia 21, surten moltes propostes i falta lideratge i unitat, però sento el rum-rum que no podem deixar passar aquesta oportunitat i cal fer-nos sentir. No sé si tallarem carreteres, si farem un marxa lenta de vehicles, si farem un consell de ministres populars als carrers de Barcelona, però tant de bo tot acabi quallant en un nou moment d'empoderament popular massiu com van ser els dies 1 i 3 d'octubre del 2017. I que Europa vegi que segueix tenint un problema a Catalunya, un problema que pot perjudicar-lo econòmicament...

Tenim una setmana per acabar de donar-li forma i fer que sigui un èxit, però penso que no és el moment de fer "un Tortosa" i quedar-nos a casa per mostrar el menyspreu al govern espanyol... cal actuar... cal molestar... I ho sento molt si col·lapsem el trànsit i molestem als que volen treballar... A mi també em molesta que em menyspreïn, m'insultin i em tractin injustament amb impunitat.

Anem-hi pensant...