"Deures" (un poema)

Aquests dies que a l'escola estic treballant la poesia a totes hores amb alumnes d'edats diferents (rodolins a 3r, haikus a 4t, quartetes de l'auca a 5è i poemes lliures a 6è) em rondaven les ganes de plasmar per a mi la sensibilitat i les paraules que intento posar a disposició dels meus alumnes.
I això d'escriure sempre és diferent...
En aquest cas va aparèixer una frase:

"Torno a la platja a buscar les paraules..."

Després (o potser en paral·lel) la idea de parlar de com la suposada inspiració de què gaudeixo a l'estiu a Calafell per escriure poemes hagués pogut quedar amagada a la platja i anés a buscar-la...
I a partir d'aquí el desenllaç entre oníric, enigmàtic i fins i tot un punt divertit...
Al final de tot el títol... "Deures"

DEURES (13-10-18)
Torno a la platja a buscar les paraules
que vaig deixar entre la sorra a l’estiu.
Tot fent memòria d’allà on vaig deixar-les,
sec relaxat i contemplo la mar.

Ones amigues em gronxen la vista
i caic a un punt entre el son i el repòs.
Veig les imatges en càmera lenta
i amb un somriure contemplo el conjunt.

Al cap de poc ja no sé què buscava,
embadalit admirant l’horitzó,
i lentament se m’acosten paraules
com les onades que arriben del mar.

Prenc les paraules i amb tinta les fixo
sobre el primer full en blanc que he trobat.
No és reflexiu, és només automàtic:
escric a raig com si algú m’ho dictés.

I finalment recupero consciència:
vaig recordant el que estava buscant.
Miro el paper com si fossin els deures...
veig que estan fets i somric altre cop.