De política

Només una petita notícia política -que demà és un dia important per al bloc i hi haurà una altra notícia que desbancarà aquesta-

1.- Ahir al Telenotícies vaig escoltar com la nova presidenta del govern Balear (la socialista Francina Armengol) va anunciar que derogaria el polèmic decret TIL que va mantenir en lluita la comunitat educativa de les Balears, una lluita exemplar que em va commoure prou com per decidir-me a secundar-la i fins i tot col.laborar-hi econòmicament (Suport als docents de Balears, setembre 2013)
I em vaig alegrar molt que tota aquella lluita, encara que sigui gairebé 2 anys després, hagi servit per alguna cosa!

2.- Aquesta cap de setmana l'ANC proposa una votació entre els seus associats per definir el seu paper en els decisius propers mesos. Hi ha 2 opcions:

NO = L'ANC s'ha de limitar a  fer la campanya d’estiu i organitzar la diada del proper 11 de setembre per obtenir una majoria de vots a favor de la independència el 27S.

SÍ = L'ANC ha de fer tots els possibles per buscar les complicitats necessàries per a impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, que garanteixi el caràcter plebiscitari del 27S que ens portarà a la independència de Catalunya. Aquest llarg enunciat es desglossa en propostes més concretes:

• el menor nombre de llistes possibles que representin la transversalitat de l’independentisme, potenciant les seves fortaleses electorals sense interferir entre elles, i formades i liderades si convé també per persones de la societat civil,
• que aquestes llistes s’identifiquin amb una marca comuna i inequívoca que permeti sumar-les com un sí a la independència,
• un programa electoral compartit, amb punts comuns que reflecteixin l’acord de les diverses candidatures al voltant del seu compromís amb la independència i el sentit plebiscitari de les eleccions,
• una campanya amb actes conjunts i compartida en alguns aspectes per tal de reforçar els aspectes que uneixen per damunt dels que separen en el cas de diverses llistes independentistes concurrents,
• i un compromís clar envers la governabilitat de Catalunya i la continuació del procés constituent cap a la Independència després del 27S.

Jo aposto pel "SÍ" i espero que l'ANC i Omnium i l'AMI tornin a donar l'empenta a les forces polítiques per aconseguir la màxima unitat que acabi desembocant en una participació massiva el 27S i un resultat favorable als interessos de les opcions independentistes.

Ara llegeixen tots dos

Dies enrere us vaig explicar amb goig com l'Ona s'estava aficionant a la lectura i ho feia cada dia una estona abans d'anar a dormir (Descobrir el plaer de llegir).
No tornaré a explicar l'argumentari que ja vaig desenvolupar aquell dia. Només vull afegir, amb molta alegria, que sembla que el Roc s'està apuntant a la moda...
Quan va veure que estàvem tan contents que l'Ona llegís cada nit, va començar a mirar-s'ho amb uns altres ulls i al cap d'uns dies ens va dir que ell no podia llegir perquè no tenia cap llum per fer-ho.
Això va coincidir amb el regal recent del llibre adequat, que en el seu cas ha estat el "Diari de Greg".

Vam fer un "apanyo" provisional i si es posava capiculat al llit podia llegir amb el llum de l'escriptori (quan acabava de llegir, tornava a posar-se "del dret" i a dormir). Una nit van voler dormir junts a l'habitació del Roc i van llegir sota l'escriptori (que era on van dormir). Finalment vam treure el llum de l'escriptori i li vam posar al capçal del llit i, des d'aquell dia, va llegir cada nit fins que va acabar-se el llibre del Greg.
I de seguida ens va demanar que li compréssim el segon (és una col.lecció que arriba fins el 7 o el 8). Vam dir-li que podíem demanar a algun company si el tenia i que li deixessin o anar a la biblioteca a demanar-lo i, mentrestant, vam aconseguir que es posés a llegir-ne un altre de futbol que tenia de feia temps i no havia ni començat.

Avui, li hem comprat la segona part del "Diari del Greg" i ha estat molt content o sigui que esperem anar mantenint aquest recent gust per la lectura que ha despertat en ell.

I, per cert, l'Ona no l'ha pas perdut. Fa pocs dies vam adonar-nos que tenia el llumet obert a... dos quarts de dotze de la nit (!!!). Vam anar a dir-li que era molt tard i que havia de dormir i ens va dir:
- Dues pàgines més, que acabo el capítol...

Que guai, no? ;-)

Us deixo amb unes fotos d'aquella nit que van dormir i llegir junts:

Voluntaris

No crec pas que en tinguem l'exclusiva, però sí que crec que és una característica que defineix els catalans.
Fa molt temps que vaig pensar aquest tema per fer una notícia a partir de 3 fets:

• Jocs Olímpics Barcelona'92
• La Marató de TV3
• Els actes organitzats per l'ANC i, concretament, la consulta del 9N

En tots 3 casos parlem d'actes que s'han organitzat a Catalunya, que han suposat un èxit total i un reconeixement internacional i que, en bona mesura, han estat possibles gràcies a la col.laboració desinteressada de milers i milers de persones que hi han posat la seva energia, temps i creativitat de manera impecable (pràcticament professional).

I potser el més sorprenent és l'alegria i la satisfacció amb què exercim el voluntariat.

A Barcelona'92 els voluntaris es multiplicaven i arribaven a tot arreu amb un somriure d'orella a orella, orgullosos del paper que estaven duent a terme, conscients de la importància del seu petit paper dins de l'èxit global.

Cada any, a la Marató de TV3, aboquem diners de la nostra butxaca sense tenir-ne cap obligació i l'endemà ens sentim orgullosos d'haver assolit una xifra astronòmica que servirà per avançar en la investigació mèdica. Ens sentim partícips dels progressos científics en comptes de queixar-nos que les administracions estiguin retallant-hi els recursos econòmics.

I, què dir del 9N? D'aquella emoció i aquell agraïment que es respirava entre tots els que vam participar d'aquella gloriosa jornada. El mateix sentiment que ja vam viure quan vam fer la Via Catalana o la "V", la simpatia i l'emoció que intercanviàvem amb els responsables dels trams que estaven suant la gota per tots nosaltres sense perdre el somriure...

Som responsables, som treballadors, som constants... Tenim la capacitat d'aconseguir les coses amb el nostre esforç i, com que ho sabem, tenim fe en les nostres possibilitats, sabent que podem garantir la nostra part...

També en tot això penso quan penso en el proper 27S... per nosaltres no quedarà pas!

De vacances (gairebé)

Tècnicament encara no estem de vacances i hem d'anar a treballar fins el 30 de juny, però el divendres ja vam acomiadar-nos dels alumnes i això fa que de cop i volta el ritme (sobretot mental) ja hagi fet una ralentització molt gran.

Aquest diumenge ens hem llevat a les 10 tocades, hem esmorzat amb tota la calma, hem donat unes quantes voltes per casa (els nens jugant i nosaltres enllestint algunes cosetes) fins que hem decidit anar a la piscina. Allà ens hem estirat al sol com sargantanes i ens hem anat capbussant sense mirar el rellotge. De cop i volta han arribat uns amics i, com que feia temps que no ens veiem, ens hem posat a petar la xerrada amb aquella magnífica sensació quan pots fer això sense cap mena de pressa. De cop i volta hem mirat el rellotge i eren... 3/4 de 3!! 

Era tard, però... ben mirat... no era pas tard perquè no teníem cap hora estipulada per res. 

O sigui que hem tornat a banyar-nos i a prendre el sol (ja érem els únics que quedàvem) i al final un amic del Roc (el fill d'aquests amics amb qui parlàvem) ha vingut a dinar a casa nostra... improvisant sobre la marxa... quin goig!

Hem començat a dinar a quarts de 4!!

Havent dinat, he rentat plats mentre els nens miraven la tele i després hem anat a casa d'uns altres amics a passar la tarda. Els nens han jugat amb els nens de la casa i nosaltres hem mantingut una agradable i relaxada conversa amb els adults. Han anat passant les hores com la mel que rellisca de l'espàtula fins que s'ha fet l'hora d'anar a casa.

Tècnicament encara no són vacances, però... falta tan poc... i és una època tan fantàstica... que ja començo a somriure pensant en els llibres que llegiré a la fresca, en les estones que tornaré a passar tocant la guitarra al balcó, en els sopars que farem a la terrassa i que s'allargaran entrada la nit en animades converses o que acabaran amb observacions del cel nocturn, en els mojitos i els jimbeams que compartirem entre somriures, en els mil i un plans que farem dels quals només en complirem una petita part...

Estiu... vacances... viure... gaudir... ja ho ensumo...

Nova cançó de Ramon Mirabet

Es diu "Home Is Where The Heart Is" (La llar és on tens el cor) i és el primer avançament del nou disc que el Ramon Mirabet estrenarà a l'octubre i que tinc moltes ganes de sentir.
Aquest primer single ha acomplert les expectatives i és que, qualsevol cosa cantada per la bonica i sensible veu del Ramon m'encanta.
Havia de compartir-la amb tots vosaltres i espero que us agradi... si és així us la podeu descarregar gratuïtament de la seva web.

Trencaclosques

Aquest cap de setmana m'ha vingut per vàries bandes la idea del trencaclosques aplicada a les persones i a la felicitat.
Em sembla que tot va començar cantussejant "Completo/incompleto" de Jarabe de Palo, que no parla ben bé d'això però el títol si que em va fer reflexionar sobre la nostra condició de persones completes, però que probablement sempre tenim alguna parcel.la incompleta...
Estem formats de tantes peces que deu ser pràcticament impossible que totes funcionin bé alhora: la nostra part sentimental, la nostra part amorosa, la nostra part sexual, la nostra part intel.lectual, la nostra part familiar (i encara aquí la de parella, la de pares, la de fills...), la nostra part social, la nostra part professional... Segurament moltes coses ens van bé, però al mateix n'hi ha alguna que no ens acaba d'anar a l'hora i llavors és fàcil que ens enteli la totalitat si no tenim el cap molt clar...

Llavors vaig recordar un dels primers poemes que vaig fer del qual em vaig sentir orgullós. Era l'any 1990, concretament el 19 d'octubre.
Abans ja n'havia fet molts, però eren més matussers o explicatius de la meva relació amb l'Anna... Aquest el recordo com un moment en que vaig sentir que la meva "poesia" havia transcendit una mica més, havia tractat un tema més universal, més global, més existencial, on més gent s'hi podria sentir emmirallada...
Perdoneu la vanitat quan parlo de la "meva poesia" com si pogués considerar-me "poeta", relativitzeu els termes i entengueu que parlo d'un ciutadà anònim que intenta plasmar els seus pensaments en forma poètica, amb totes les seves limitacions, és clar.

El poema té un títol llarguíssim:
QUE ALGÚ ACABI AQUEST BRUT TRENCACLOSQUES QUE ÉS EL MEU COR

i juga amb dues imatges per a mi molt potents i recurrents: la del rellotge de sorra com a imatge del pas del temps i la del trencaclosques com a imatge de cosa inacabada, incompleta, en construcció...

Aquí us el deixo. Té 25 anys però encara m'agrada. Potser a algú de vosaltres també...

QUE ALGÚ ACABI AQUEST BRUT TRENCACLOSQUES QUE ÉS EL MEU COR
19-10-1990

Falte peces encara.
                               Inacabat.
Vell trencaclosques empolsinat.

La sorra del rellotge
escampada per terra.
Peces desordenades,
ningú mai les va ordenar.
Les que ja estan col.locades
tan cansades d’esperar...

I la sorra del rellotge
balla, melosa, amb el vent.

Cap tic-tac regna a la casa,
falla alguna dimensió,
vola un full de diccionari
i el mot “temps” està encerclat.

Passo el dit sobre les peces
i un camí queda marcat
entre el tènue gruix de pols,
la disfressa de l’oblit.

I ara la sorra, al rellotge,
s’escapa per no tornar,
però les peces no es belluguen
alienes al pas del temps,
condemnades a conèixer
el pes de l’eternitat,
a romandre inacabades,
sols peces per col.locar.

Una altra ració de "serveis mínims"

Aquests dies vaig molt de bòlit amb les mil i una coses de final de curs, tant de la meva feina, com de l'escola dels nens que, per acabar-ho d'arrodonir, fan jornada intensiva i nosaltres no, o sigui que la infraestructura diària encara ha de donar una volta de més per quadrar-ho tot.
Vaig molt cansat...
Queda poc!
Aquesta és l'esperança, però , mentrestant, he recordat un escrit que vaig fer un any en època i circumstàncies similars i m'ha vingut de gust reenllaçar-lo com a "serveis mínims".

Es titula "Relació de baixes" i n'estic particularment orgullós o sigui que us convido a llegir-lo.
Si ho feu per primera vegada, m'agradarà saber-ne la vostra opinió i, si ja ho vau fer el seu dia (22-5-2012)... també.

Amb tots vosaltres...

RELACIÓ DE BAIXES

"Serveis mínims" per final de curs

Ja sabeu la fórmula...

MOLTA FEINA + POC TEMPS = SERVEIS MÍNIMS AL PICALAPICA.

Us deixo amb:

1.- Una il.lustració trobada per Facebook (i de qui desconec l'autoria) que m'ha agradat molt i tenia un subtítol que deia "Podran matar les persones, però no les seves idees" (o alguna cosa així).

2.- Un vídeo del Joan Rovira en que interpreta una versió de "Englishman in New York" (Sting) i amb una maquineta va enregistrant loops de la seva veu, guitarra, bombo i saxo per anar fent evolucionar la cançó durant més de 8 minuts. Vaig presenciar aquest espectacle en directe i és molt "guapo".

Enhorabona, Miles

El primer record que tinc de tu és d'un dia de setembre. D'aquells primers dies que treballem encara sense els nens. Tu havies vingut recol.locat d'una escola de Sant Joan i tots dos ens vam apuntar, amb d'altres companys, a una jornada de formació a la Casa de la Culla (el "Punt i coma" en deien...). Quan es va acabar, al migdia, tu ens vas convidar a fer un got i unes olives. Gairebé no ens coneixíem però de seguida ens vam caure bé.
No compartíem generació, ni origen, ni segurament moltes coses, però moltíssimes més són les que hem compartit. Sobretot l'amor per la nostra professió, el gust per la lectura, gustos musicals, interessos culturals i històrics, inquietuds polítiques, sentit de l'humor, positivisme, respecte mutu... Va ser inevitable que entre nosaltres anés creixent una bona amistat que va esclatar definitivament quan em vas sentir tocant amb els Nàufrags a la Fira de Sant Miquel. Des d'aquell dia et vas fer el nostre "mànager", vam compartir la nostra amistat també amb el Josep i no va parar de créixer.
I quan vaig crear el picalapica des del primer moment vaig tenir en tu un lector fidel i entusiasta que sé que de les primeres coses que fas al matí és entrar-hi per si hi ha res de nou

A l'escola sempre ens hem buscat i hem gaudit de les experiències compartides (padrins i fillols, les hores que venia a cantar a Parvulari, quan he vingut a la teva classe a fer-te informàtica...) i hem creat una certa teranyina de "mala gent" ("...las malas compañías son las mejores..." que diria en Sabina).
Amb Nàufrags sempre eres entre el públic escampant elogis exagerats i demanant la "36" ("Aprenent").
Recordo barbacoes a casa teva, recordo estones compartides al càmping de Sitges, a Torredembarra, recordo un gintonic a casa teva quan vam tenir la primera decepció immobiliària (i un altre gintonic quan vaig venir a visitar-te estant tu de baixa i jo tenia una estona abans d'una reunió de pares), els "petons de colors" sempre presents i que fins i tot van acabar en una placa de cava, el període que vas estar de baixa i vas ser protagonista d'una entrada d'aquest bloc...
No sé quants, però ja fa una colla d'anys que som AMICS i n'estic molt orgullós.
Potser els qui et coneixen poc et poden trobar massa cridaner, exagerat, "sobón"... però jo sé que tot això només són manifestacions de la teva alegria de viure i de la teva simpatia i que ets tot cor i, com diria el Dani Flaco, "...yo me lo quiero..."

Aquest curs vam saber que teníem la possibilitat que 4 companys s'acollissin a una prejubilació d'aquestes que ara ja han deixat d'existir. I tu eres un d'ells. Venir a treballar només unes horetes cada setmana (dilluns i una part del dimarts) i la resta de la setmana començar a gaudir de la jubilació.
Has hagut d'esperar unes quantes setmanes per problemes administratius però avui m'has confirmat que per fi t'ho han concedit i que demà, dimarts 2 de juny de 2015, ja només vindràs unes horetes i després ens diràs "bon cap de setmana!".

I me n'alegro moltíssim per tu, Miles. 

Moltíssim!!!

 Desitjo de tot cor que tinguis molta salut per gaudir d'aquest merescut premi, fent d'avi amb el teu Jordi, passejant per Collbaix, llegint, rellegint, bevent -amb moderació- copetes de cava, anant "por ahi" amb la Montse... VIVINT!!!

Enhorabona, Miles!!

I acabo amb una selecció de fotos d'aquests anys que hem compartit fins ara, a la que espero seguir-ne afegint més en els anys a venir.
Mira bé la notícia fins al final... espero que valdrà la pena... ;-)

Què et pensaves? Que me n'oblidaria?

APRENENT

He après massa poc
de rimes i d’acords
per ara endinsar-me dins de mi
i sortir amb la cançó feta.
I tanmateix he après
que algunes coses cal
dir-les sense paraules, sense veu,
dir-les sols amb la mirada
o en el contacte enèrgic d’encaixades
o en l’escalfor sincera d’abraçades
sense un comiat pel mig.

He après massa poc
de la vida i de la gent
per poder donar-te algun consell
i estalviar-te a tu el passar-hi.
I potser sols he après,
petits descobriments,
que la vida es descobreix tot sol
i ningú per tu pot fer-ho,
que els amics sempre els trobes quan fan falta,
que la sort la fas tu i que sempre queda
un motiu per despertar.

Aprèn tant com jo
per poder dir-li a un amic
quan faci falta
que has après massa poc.