No compartíem generació, ni origen, ni segurament moltes coses, però moltíssimes més són les que hem compartit. Sobretot l'amor per la nostra professió, el gust per la lectura, gustos musicals, interessos culturals i històrics, inquietuds polítiques, sentit de l'humor, positivisme, respecte mutu... Va ser inevitable que entre nosaltres anés creixent una bona amistat que va esclatar definitivament quan em vas sentir tocant amb els Nàufrags a la Fira de Sant Miquel. Des d'aquell dia et vas fer el nostre "mànager", vam compartir la nostra amistat també amb el Josep i no va parar de créixer.
I quan vaig crear el picalapica des del primer moment vaig tenir en tu un lector fidel i entusiasta que sé que de les primeres coses que fas al matí és entrar-hi per si hi ha res de nou
A l'escola sempre ens hem buscat i hem gaudit de les experiències compartides (padrins i fillols, les hores que venia a cantar a Parvulari, quan he vingut a la teva classe a fer-te informàtica...) i hem creat una certa teranyina de "mala gent" ("...las malas compañías son las mejores..." que diria en Sabina).
Amb Nàufrags sempre eres entre el públic escampant elogis exagerats i demanant la "36" ("Aprenent").
Recordo barbacoes a casa teva, recordo estones compartides al càmping de Sitges, a Torredembarra, recordo un gintonic a casa teva quan vam tenir la primera decepció immobiliària (i un altre gintonic quan vaig venir a visitar-te estant tu de baixa i jo tenia una estona abans d'una reunió de pares), els "petons de colors" sempre presents i que fins i tot van acabar en una placa de cava, el període que vas estar de baixa i vas ser protagonista d'una entrada d'aquest bloc...
No sé quants, però ja fa una colla d'anys que som AMICS i n'estic molt orgullós.
Potser els qui et coneixen poc et poden trobar massa cridaner, exagerat, "sobón"... però jo sé que tot això només són manifestacions de la teva alegria de viure i de la teva simpatia i que ets tot cor i, com diria el Dani Flaco, "...yo me lo quiero..."
Has hagut d'esperar unes quantes setmanes per problemes administratius però avui m'has confirmat que per fi t'ho han concedit i que demà, dimarts 2 de juny de 2015, ja només vindràs unes horetes i després ens diràs "bon cap de setmana!".
I me n'alegro moltíssim per tu, Miles.
Moltíssim!!!
Desitjo de tot cor que tinguis molta salut per gaudir d'aquest merescut premi, fent d'avi amb el teu Jordi, passejant per Collbaix, llegint, rellegint, bevent -amb moderació- copetes de cava, anant "por ahi" amb la Montse... VIVINT!!!
Enhorabona, Miles!!
I acabo amb una selecció de fotos d'aquests anys que hem compartit fins ara, a la que espero seguir-ne afegint més en els anys a venir.
Mira bé la notícia fins al final... espero que valdrà la pena... ;-)
APRENENT
He après massa poc
de rimes i d’acords
per ara endinsar-me dins de mi
i sortir amb la cançó feta.
I tanmateix he après
que algunes coses cal
dir-les sense paraules, sense veu,
dir-les sols amb la mirada
o en el contacte enèrgic d’encaixades
o en l’escalfor sincera d’abraçades
sense un comiat pel mig.
He après massa poc
de la vida i de la gent
per poder donar-te algun consell
i estalviar-te a tu el passar-hi.
I potser sols he après,
petits descobriments,
que la vida es descobreix tot sol
i ningú per tu pot fer-ho,
que els amics sempre els trobes quan fan falta,
que la sort la fas tu i que sempre queda
un motiu per despertar.
Aprèn tant com jo
per poder dir-li a un amic
quan faci falta
que has après massa poc.
de rimes i d’acords
per ara endinsar-me dins de mi
i sortir amb la cançó feta.
I tanmateix he après
que algunes coses cal
dir-les sense paraules, sense veu,
dir-les sols amb la mirada
o en el contacte enèrgic d’encaixades
o en l’escalfor sincera d’abraçades
sense un comiat pel mig.
He après massa poc
de la vida i de la gent
per poder donar-te algun consell
i estalviar-te a tu el passar-hi.
I potser sols he après,
petits descobriments,
que la vida es descobreix tot sol
i ningú per tu pot fer-ho,
que els amics sempre els trobes quan fan falta,
que la sort la fas tu i que sempre queda
un motiu per despertar.
Aprèn tant com jo
per poder dir-li a un amic
quan faci falta
que has après massa poc.
Moltes felicitats Miles!!! Ha estat un plaer gaudir també dels petits grans moments amb tu, sobretot de l'època dels Nàufrags i saber que has estat el primer MESTRE, així en majúscules, dels meus nebots.
ResponEliminaGaudeix del merescut descans gaudint dels plaers de la vida!
Petons de Colors!!!
Sense paraules... això si que és una amistat sincera i verdadera! Després de llegir la mort del company de Nàufrags....i ara aquest article.... entenc aquella abraçada que us vau fer tu, Eladi i el Miles un dia tornant de dinar del menjador, al pati de l'escola... i els petons de colors també.... és molt de cor tot això.... no hi sol haver persones que expressin amb tant detall els seus sentiments....però està molt bé que els vulguis compartir igual que les teves experiencies. La canço un 10! La lletra i la melodia i les veus!😍 i el Miles... present arreu..... molta sort en aquesta nova etapa! Per cert.... m'encantaria aconseguir la placa dels petons de colors! seria tot un honor per mi😉 com sempre...un plaer visitar el teu bloc, Eladi.
ResponEliminaUfff...quants records...i tots bons o boníssim...me n'alegro molt per tu, Miles, t ho mereixes...desprès de tants anys de dedicació als altres ara podras gaudir d´una mica més de temps de lleure i una micona de contacte amb els nens...(això que no es perdi mai)...
ResponElimina..i passant els anys aquí estem gaudint de l´amistat de la mala gent. Un petonàs!!!
Enhorabona Miles!!
ResponEliminaEnterats pel Picalapica de la teva nova etapa de la vida de mes relax, et desitgem que en puguis "GAUDIR MOLT",
Una abraçada
Eladi “eso no se hace” com diria el Joan Manuel Serrat.
ResponEliminaVint anys treballant junts, i amb tantes vivències, han fet que tots aquests records que acabes d’exposar hagin passat pel meu cap amb un somriure d’orella a orella i amb una satisfacció plena.
Has dit mil coses maques de mi... què puc dir jo de tu?
Simplement dir-te que estic orgullós de la teva amistat, de la vostra amistat.
En aquests temps que corren, on la rancúnia, l’enveja, el “písalo fuerte”, ... formen part, malauradament, d’una bona part de la societat, la sort de tenir un amic és poder gaudir del més preuat dels tresors.
Moltes gràcies Eladi i molts, molts petons de colors!
(i ara...m’he de preparar perquè he de portat el meu nét a la guarderia...)
Això no es fa Eladi!!! De bon matí i llegir això. Jo què he de dir. Aquest any treballant els oficis vaig voler que vingués a explicar el nostre ofici. Els nens molt contents. Estic orgullosa de com és com a pare, com mestre, com a avi i com a persona. Perquè és molt gran. Selim, disfruta mucho de esta nueva etapa que empiezas, y gracias por lo que eres. yo soy maestra por ti, y soy del Betis porque tú lo eres. No cambies nunca, porque vales muchísimo. Te quiero Miles!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els que heu volgut participar en aquest modest homenatge. I a tu, Miles... "...a ti que te voy a decir, si ya lo sabes..."
ResponEliminaGràcies per ser-hi i per ser com ets.
Petons de colors!
Eladi