No tornaré a explicar l'argumentari que ja vaig desenvolupar aquell dia. Només vull afegir, amb molta alegria, que sembla que el Roc s'està apuntant a la moda...
Quan va veure que estàvem tan contents que l'Ona llegís cada nit, va començar a mirar-s'ho amb uns altres ulls i al cap d'uns dies ens va dir que ell no podia llegir perquè no tenia cap llum per fer-ho.
Això va coincidir amb el regal recent del llibre adequat, que en el seu cas ha estat el "Diari de Greg".
Vam fer un "apanyo" provisional i si es posava capiculat al llit podia llegir amb el llum de l'escriptori (quan acabava de llegir, tornava a posar-se "del dret" i a dormir). Una nit van voler dormir junts a l'habitació del Roc i van llegir sota l'escriptori (que era on van dormir). Finalment vam treure el llum de l'escriptori i li vam posar al capçal del llit i, des d'aquell dia, va llegir cada nit fins que va acabar-se el llibre del Greg.
I de seguida ens va demanar que li compréssim el segon (és una col.lecció que arriba fins el 7 o el 8). Vam dir-li que podíem demanar a algun company si el tenia i que li deixessin o anar a la biblioteca a demanar-lo i, mentrestant, vam aconseguir que es posés a llegir-ne un altre de futbol que tenia de feia temps i no havia ni començat.
Avui, li hem comprat la segona part del "Diari del Greg" i ha estat molt content o sigui que esperem anar mantenint aquest recent gust per la lectura que ha despertat en ell.
I, per cert, l'Ona no l'ha pas perdut. Fa pocs dies vam adonar-nos que tenia el llumet obert a... dos quarts de dotze de la nit (!!!). Vam anar a dir-li que era molt tard i que havia de dormir i ens va dir:
- Dues pàgines més, que acabo el capítol...
Que guai, no? ;-)
Us deixo amb unes fotos d'aquella nit que van dormir i llegir junts:
Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Molt bé pels nostres petits lectors. En aquest cas el gran ha imitat al petit....Genial!!! Com devoren els llibres...
ResponEliminaJo vaig llegir el Diari d’en Gregg i no em va agradar. Es clar que jo tampoc tinc l’edat d’en Roc.
ResponEliminaAnna, semblava que no arribaria mai i fa il.lusió.
ResponEliminapons007, a cadascú li arribava "el seu" llibre en "el seu moment"... la sort és que arribi sigui quin sigui el llibre. Només és una porta d'entrada i si segueix oberta ja en vindran d'altres de millors...
ResponEliminaEladi
Salut a tothom!
ResponElimina...no sé si tenia l'edat del Roc i l'Ona quant vaig llegir"El zoo d'en Pitus"...i"Festival al barri d'en Pitus"...però recordo aquests dos llibres fins avui i diria que encara els tinc guardats en alguna caixa a les golfes de casa els pares.
Bona lectura i si volguéssin buscar-los...bona recerca a les golfes dels tresors!
Abração!
Txetxu
Germanet!!!
ResponElimina"El zoo d'en Pitus" se'l van llegir tots dos (amb mi) l'estiu passat. I ara mateix l'Ona està llegint "Festival al barri d'en Pitus"... Ja veus que els clàssics mai no fallen... jejeje
Petons de colors, guapo!
Eladi
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltes felicitats als quatre per aquest èxit rotund, i per començar "oficialment" les vacances de la millor manera!!!
ResponEliminaRoger, gràcies per les felicitacions dobles... ja falta menys perquè ens retrobem... Petons de colors!
ResponEliminaEladi