Aquests dies vaig molt de bòlit amb les mil i una coses de final de curs, tant de la meva feina, com de l'escola dels nens que, per acabar-ho d'arrodonir, fan jornada intensiva i nosaltres no, o sigui que la infraestructura diària encara ha de donar una volta de més per quadrar-ho tot.
Vaig molt cansat...
Queda poc!
Aquesta és l'esperança, però , mentrestant, he recordat un escrit que vaig fer un any en època i circumstàncies similars i m'ha vingut de gust reenllaçar-lo com a "serveis mínims".
Es titula "Relació de baixes" i n'estic particularment orgullós o sigui que us convido a llegir-lo.
Si ho feu per primera vegada, m'agradarà saber-ne la vostra opinió i, si ja ho vau fer el seu dia (22-5-2012)... també.
Amb tots vosaltres...
Bon dia meu irmão!
ResponElimina...no recordava aquest escrit{i mira que procuro no perdreme´n cap!)i t´he de dir que m´ha semblat BRILLANT!!
A vegades em passa com amb algunes cançons del mestre Sabina...
Ell igualment com tu descriu amb detall moments...sensacions...experiencies...etc que identifico perfectament i que de cap manera seria capaç de transcriure en un paper.
Anims que ja s´acosta el bo!!
Abração!Txetxu
Moltes gràcies pel teu comentari, meu irmao.
ResponEliminaUna abraçada i petons de colors!
Eladi
Eladi una bona descripcio d aquests dies caotics pero mira sempre endevant que queda l'ultim esprin.
ResponEliminaA mi em passa com al Txetxu i no recorda-va haver-lo llegit. És brillant Eladi, molt bo. Per vist que la creativitat estava segrestada, veig que s'en va sortir prou bé"
ResponEliminaÀnims i resistiu!!!!!
"Anònim", Roger,
ResponEliminagràcies per les vostres paraules i ànims... ara ja es veu la cinta d'arribada... gairebé hi som!!
Eladi