En la mort de Pere Casaldàliga

8 d'agost de 2020. Mor el bisbe Pere Casaldàliga als 92 anys, Dom Pedro.
És d'aquelles notícies que, no per esperades, deixen de sacsejar perquè el personatge és d'una dimensió enlluernadora.

Per sort, en aquest mateix bloc ja n'havia parlat anys enrere i li havia dedicat vàries notícies:

Pere Casaldàliga: 80 anys d'exemple
(1-2-2010) Explicava com el Joan Vilamala li havia fet una auca i no havia trobat cap mena de finançament per fer-ne difusió.
Pere Casaldàliga, descalç sobre la terra vermella
(29-3-2014) Parlava de la minisèrie que havien emès per TV3 (amb una gran interpretació, com sempre, de l'Eduard Fernández) que glossava la seva figura i m'havia permès conèixer més a fons la grandesa de la seva vida i obra.

El meu germà i el Pere Casaldàliga
(3-4-2014) Una notícia molt especial, redactada pel meu germà Sergi, en què explicava de primera mà el contacte amb el Pere Casaldàliga quan el va visitar l'any 2016 São Félix do Araguaia i els ensenyaments que en va treure. Molt recomanable!

El meu equip ideal
(11-2-2017) En el divertimento que va ser triar 11 persones amb les quals formaria el meu equip ideal, en Pere Casaldàliga era el flamant davanter centre:

I en atac comptarem amb un trio incisiu i profund, valents i descarats, capaços d'aconseguir coses que d'entrada semblen impossibles i que ells acaben fent realitat: Òscar Camps (fundador d'Activa Open Arms que salva les vides dels refugiats a la Mediterrània), Pere Casaldàliga (bisbe de Saõ Felix do Araguaia, pobre entre els pobres i defensor coherent dels indígenes i els Drets Humans) i Francesco Tonucci (brillant pedagog i defensor radical dels Drets dels Infants).

Les paraules que defineixen la vida i obra de Pere Casaldàliga són COHERÈNCIA, COMPROMÍS I EXEMPLE.

Per completar aquesta notícia no hi vull posar les meves paraules, que seguirien donant voltes i voltes als mateixos conceptes. Vull reproduir paraules que s'han dit a les xarxes en el seu comiat i les seves pròpies paraules que donen missatges impressionantment potents.

PARAULES DE COMIAT

"Tota una vida de lluita per la causa del món indígena; l’Església dels més pobres; la pau com a fruit de la justícia; l’alliberament de les persones i els pobles oprimits. Una vida plena, compromesa i solidària. Una vida de fe. Gràcies, bisbe Casaldàliga!"
(Quim Torra)

"Descansi en pau el bisbe Pere Casaldàliga, home de bé i que va fer de l'Evangeli una eina en favor dels drets humans. Se'n va amb una motxilla plena de la gratitud eterna de la gent a qui va dedicar la seva vida. ACS."
(Carles Puigdemont)

"Quina tristesa... Poques coses m’han commogut tant a la vida com conèixer Pere Casaldàliga a Sao Felix de Araguaia i veure’l lluitant al costat dels qui no tenien res per fer un món una mica més just. Seguirem el seu mestratge. Que en pau descansi."
(Marcel Mauri)

"“El problema és tenir por de la por. Que la por et faci renegar d'un principi o deixar d'assumir una responsabilitat”, la saviesa i l’exemple d’aquest home bo que és Pere Casaldàliga ens acompanyi sempre. Que descansi en pau."
(Laura Borràs)

"Molts ateus, si d’una església hem de ser, seria la de Pere Casaldàliga: “Jo moriré dempeus igual que els arbres”.
Gràcies per una vida dedicada a la llibertat dels més oprimits."
(Pere Aragonès)

"Acaba de morir l'últim bisbe que ens quedava. Hi ha persones que no moren mai. "Som soldats d'una causa invencible""
(Josep Rossell)

Vídeo de comiat dels seus familiars:

FRASES INSPIRADORES DE PERE CASALDÀLIGA

• Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms.
• On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia.
• Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió.
• Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen.
• En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat.
• Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida.
• No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble.
• La solitud no s'ha de vèncer, s'ha de viure.
• El problema és tenir por de la por. Que la por et faci renegar d'un principi o deixar d'assumir una responsabilitat.
• Aquell que no és totalment honest amb el seu dia a dia, no pot canviar el món.
• En aquest món no hi ha ningú inútil.  
• Allò que em fa és el que dono, no el que tinc. Com més dono, més tinc, perquè soc més.
• Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.
• La primera qualitat que ha de tenir una bona persona ha de ser la coherència. Que en el fons, segons paraules de l'Evangeli, seria practicar la veritat. En segon lloc, la comprensió.
• La solució sempre és l'esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i de l'alliberament.
• És molt més important tenir l'última sensibilitat que l'última paraula.
• El consumisme està consumint les persones.
• Un poble només és lliure quan és independent, autònom, sobirà.
• El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria.
• El gran atemptat diari és la fam al món.
• La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure.
• L'expressió 'no violència' no ha de ser sinònim de passivitat.
• Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté.
• Només aquell qui s'aventura es pot equivocar.
• Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu.
• No acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat.
• La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més.
• La tasca primordial i comuna d'humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat.
• Lamento que el primer món sigui tan sensible davant dels atemptats (com el de Nova York) i no sigui sensible de veritat per Àfrica i pel gran atemptat diari, que és la fam al món i l'exportació d'armes.
• L'Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?

Gràcies, Pere Casaldàliga, 

per tota una vida d'exemple, coherència i compromís!