Que puguis abraçar-los i petonejar-los i posar-te a parlar amb ells i tinguis aquella magnífica sensació de proximitat, com si ahir haguéssim acabat de parlar i no ens hagués separat ni el temps ni l'espai...
Que passis uns moments amb ells i de cop et vinguin al cap tot de moments que vam compartir i se't quedi un somriure inesborrable que als altres els costi d'entendre...
Herois anònims (30-6-13)
"Ciudad de vacaciones" (6-7-13)
Gràcies, Pietat, Arles, Natàlia, Gabriel i Aran, pel regal de la vostra visita sorpresa; per seguir estar tan a prop nostre malgrat el temps i la distància; pel regal sense data de caducitat de la vostra amistat...
Us estimem!
Perfecte Eladi i família, se us veu felicissims!!! Em fa vergonya i tot dir que encara tenim pendent la nostra!
ResponEliminaGràcies, Roger... No t'ha de fer vergonya perquè nosaltres tampoc no estàvem preparats per ser uns bons amfitrions... ara comencem a veure la llum... aviat podrem fer-ho realitat...
ResponEliminaP.d.C.
Eladi
Que bonic és conservar les amistats profundes i saber-les mantenir per lluny que siguin!
ResponEliminaPer molts anys!
Petons de colors per tots
Mª Dolors
Esperem que si, ara que arriba la primavera haurem de començar a buscar data! Una forta abraçada als quatre!
ResponEliminaP. d C.
Doncs, sí, Mª Dolors, és molt bonic quan es dóna...
ResponEliminaEladi
Gràcies, Roger
ResponEliminaEladi