"Torna a brillar" (un poema)

TORNA A BRILLAR
Brilla, petit, al bell mig de l’abisme
i mentre brilla s’eixampla i esclata
i, encomanat per l’onada expansiva,
sento brillar la foscor que m’envolta.

Brilla amb un dring que ara és nou, però em recorda
drings d’altres temps. I no parlo de gaire.
I així, de cop, esdevé una drecera
per retornar a sensacions que enyorava.

Brilla i guareix, com si fos medecina
de benaurats secundaris efectes.
Que la receptin uns quants cops al dia
que la prendré sense queixes ni dubtes.

Brilla de nou. S’ha fet dur no tenir-lo.
Torno a estar en pau: quan ell brilla, jo brillo,
multiplicant el valor que teníem.
Torna a brillar. Parlo del teu somriure.

 (12-2-17)