Dibuixar. Expressar. Educar.

L'altre dia em va passar una anècdota molt curiosa, interessant i reveladora mentre feia una classe de català a 5è.
Estàvem treballant la poesia i ens proposaven un fragment del poema "El temporal" de Miquel Costa i Llobera:

"...Damunt la costa deserta
llança l'àguila son crit;
i, pel vent espellifades,
passen negres nuvolades
com a robes esqueixades
del vel immens de la nit..."

Després de fer-ne la comprensió i prendre consciència de les imatges, el llenguatge, el ritme i les rimes del poema, l'exercici final era fer un dibuix. Un cop analitzats els elements que havien de sortir al dibuix (la nit, els núvols, la platja, el mar, una àguila...) no semblava que fos una tasca difícil i els vaig convidar a posar-s'hi.

Ràpidament vaig copsar que hi havia uns esbufecs i una incomoditat davant de la tasca que els demanava i alguns van començar a verbalitzar que "no sabien dibuixar" o a demanar-me models (com puc fer l'àguila? no sé fer una àguila...).

Llavors em va venir al cap una reflexió del Joan Turu i no em vaig poder estar d'aturar la feina i fer-los un discurs que venia a dir més o menys això...

No és veritat que no sabeu dibuixar.

El Joan Turu (un gran dibuixant al qual conec personalment) sempre explica que quan va a les escoles veu els nens petits sempre dibuixant i contents dels seus dibuixos. En canvi quan es troba amb nens més grans com vosaltres, la majoria dieu que no us agrada dibuixar i que no en sabeu.

I sabeu de qui és la culpa?

De nosaltres, dels mestres, que un mal dia us vam començar a dir que un dibuix no estava bé, que no s'assemblava al model que us havíem donat, que us havíeu passat de la ratlla en pintar-lo... 

I això no està bé perquè dibuixar és una manera d'expressar-se i, per tant, cadascú dibuixa a la seva manera i no n'hi ha una de bona i una de dolenta.

O sigui que no digueu més que no sabeu dibuixar o que ho feu malament. El dibuix que feu és el vostre dibuix i, si no penséssiu que ho feu malament i dibuixéssiu sovint, segur que us agradaria la vostra manera de dibuixar.

O sigui que, almenys quan us toqui fer un dibuix a les meves hores, que ningú no digui que no sap dibuixar o que li queda malament, dibuixeu com vulgueu i com us surti i estarà bé.

Sabeu què? 

Quan vaig acabar el meu parlament alguns alumnes em van donar les gràcies i va haver-hi com un relaxament general i molts van començar a dibuixar...

Era un classe de català i no hauríem pas hagut de parlar de dibuix, però em va semblar que aquella xerrada havia estat molt interessant i necessària.

I dues coses per a tu, Joan, (que intentaré fer-te arribar aquesta anècdota):

1.- Gràcies per les teves reflexions que vaig conèixer fa molt temps i que comparteixo plenament.

2.- Espero haver remat en la mateixa direcció que tu i no haver-te malinterpretat posant en boca teva afirmacions inexactes.Si és així fes-m'ho notar per poder-ho esmenar.