Comparo

Comparo.
Contínuament.
I em sembla que no sóc l'únic, sinó que ho fem tots molt més del que en som conscients.
Comparo...
...el que he corregut aquest mes amb el que vaig córrer el mes passat...
...el que he llegit aquest estiu amb el que vaig llegir l'estiu passat...
...la freqüència i qualitat del sexe d'ara amb la del d'abans...
...el regal que vaig fer-li a l'Anna aquest any per l'aniversari de casats amb els que li he fet altres anys...
...la calor d'aquest estiu amb la de l'estiu passat...
...les notes del Roc amb les de l'Ona...
...la sensació de felicitat actual amb el record de la que tenia temps enrere...

I això fa que mai no valori les coses pel que realment són, sinó "en relació a". I penso que això augmenta la sensació d'infelicitat perquè els records idealitzats de les "primeres vegades" normalment deixen una sensació més agradable que la sensació real de quan les acabo de viure per enèssima vegada.
I ni que no fos això, m'impedeixen gaudir de totes les sensacions del moment present perquè, en comptes de gaudir-les, les estic analitzant i comparant.

S'està posant molt de moda una cosa que anomenen "mindfulness", que es podria traduir com "atenció plena", i que vindria a ser "l'enfocament sense prejudicis de l'atenció d'un mateix en les pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present". S'entrena a través d'un tipus de meditació i em sembla que podria ser un antídot contra aquest mal del qual parlava.
En comptes d'estar comparant el que m'està passant amb altres experiències anteriors, simplement prestar atenció plena al que estic vivint i gaudir-ne.
Hi ha cursets sobre això, potser m'hauré d'informar més...

Comparo.
Contínuament.
Comparo, tot i que sé que no hauria de comparar, però, digueu-me, si vull parar de comparar:
com  paro?