"Los males pasajeros" (Love Of Lesbian)

Ja us vaig dir que m'agradava molt el nou disc de LOVE OF LESBIAN i ja us vaig posar una cançó.
Avui us n'he de recomanar una altra: "LOS MALES PASAJEROS".

A vegades és difícil racionalitzar què t'agrada d'una cançó...

D'entrada m'agrada molt la tornada que encadena verbs amb l'originalitat que cada verb és el mateix verb que l'anterior, afegint-hi algunes lletres que el transformen en un verb nou (excepte l'últim) . I a més, encadenats, tenen sentit:

IRÁN

HU-IRÁN

FL-UIRÁN

CAERÁN

També m'agrada el concepte que busca esperança en la desesperança. D'entrada parla dels mals que puguem tenir com mals "passatgers". I després els demana que els donis un bitllet només d'anada perquè així se n'aniran ("se irán, huirán, fluirán, caeran...") i no tornaran.

També em va emocionar l'èpica instrumental i melòdica del moment en que diu:

"...y en el turmix un deseo que se me ha ido por completo de las manos..."

I algunes reflexions conceptuals que m'agrada escoltar:

• "...la vida nos huye a la vez que nos fluye: vida, dulce trampa mortal..."
• "...caerá todo lo injusto que es sentir las alegrías como inusuales casos, paranormales y aislados..."
• "...lo que más me asusta es que no puedo retener ningún momento ni poder rebobinar..."
• "...la vida es más fácil si andas despacio, ¿No ves que nadie llega al fin?..."

Per tot això i per moltes coses més que deuen ser intangibles o inexplicables, o sensacions que passen de les vibracions de la música a la pell i d'aquesta als sentiments... ves a saber per què, però aquesta cançó m'agrada molt.

I aquí us la deixo, per si també us pogués agradar a vosaltres...