"Després d'un gintònic" (poema)

Divendres havent sopat.
Després d'un dia llarg i una setmana intensa, em disposo a instal.lar-me a la taula del menjador a treballar una mica avançant feina de l'escola. Però penso que em mereixo un gintònic i me'l preparo.
Engego el portàtil i començo a fer glopades del beuratge fresquíssim que se'm posa d'allò més bé.
Però al cap de poca estona el cansament em venç, em fan mal els ulls i veig que no faré res de bo.
Me'n vaig a dormir.
Camí del llit em ve al cap una idea per explicar això que m'ha passat. Un poema protagonitzat per Bacus (el Déu del vi... qui diu vi diu gintònic...) i Morfeu (el Déu dels somnis).
Els 4 primers versos surten a raig perquè ja els havia començat a rumiar mentre em rentava les dents.
Al 5è ja m'encallo.
El 6è el descobreixo després d'haver-me quedat adormit amb el boli a la mà...
Tanco la llibreta i el llum, però l'endemà al matí l'acabo i el titulo: "DESPRÉS D'UN GINTÒNIC"

DESPRÉS D’UN GINTÒNIC (27-5-16)
Bacus s’ha presentat, ja nit tancada.
Volia una conversa vora el foc.
M’ha semblat agradable la proposta
i hem començat un diàleg animat.

Després m’ha proposat que passegéssim,
però han tornat a trucar –i qui deu ser?-
Estranyat i intrigat he obert la porta
i m’he trobat Morfeu al meu davant.

Resulta que tots dos es coneixien
i Bacus i Morfeu han començat
a riure i a explicar velles històries
i jo he quedat en un clar segon pla.

No s’han pas adonat que me n’anava
cansat i ja avorrit cap al meu llit.
Així acabo la nit. No m’ho esperava.
La culpa és per triar-me aquests amics.