Ensenyar sense pretendre ensenyar

Em va encantar la frase.
És d'Umberto Eco, del seu llibre "El pèndol de Foucault" i, en la versió castellana, diu concretament això:

"Creo que aquello en lo que nos convertimos depende 

de lo que nuestros padres nos enseñan en pequeños momentos, 

cuando no están intentando enseñarnos. 

Estamos hechos de pequeños fragmentos de sabiduría".

La vaig sentir de llavis del Carles Capdevila, en una xerrada que ens va venir a fer a Calders i que va ser fantàstica.
Em meravella que aquest senyor pugui estar una hora i mitja parlant, sense seguir cap guió ni llegir cap paper. I que el seu discurs sigui en tot moment interessant, lúcid i divertit, tan divertit com perquè cada cinc minuts aconsegueixi que l'auditori esclati en rialles... Magnífic!

I la frase... quina gran veritat!
Podem estar dient una cosa 50 vegades al dia i no aconseguir res, però segurament aconseguirem que els nostres fills imitin les nostres actituds, sense posar-hi cap esforç especial. 
Aprenem per imitació i per tant aprenem coses que la persona que ens està educant no pretén ensenyar-nos. Ens ensenya sense voler ensenyar-nos.

Ho veig cada dia.
Els meus fills diuen coses que diem l'Anna i jo. Fan coses que fem l'Anna i jo. Tenen tics i manies que tenim l'Anna i jo...
I llavors penso en totes les coses bones que he après dels meus pares i dels meus avis i només puc fer que dir-los:

Gràcies!

Moltes gràcies!