Buscàvem un lloc per fer un cafè i ens vam trobar amb un restaurant de cuina flexiteriana. No teníem ni idea de què era i vam intuir que es tracta de llocs on posen per davant de tot la salut a l'hora de fer la carta tenint en compte que hi hagi ben poca carn (hi ha plats vegans, crudivegans, sense gluten...) i que els processos de cocció dels aliments en preservin les propietats nutritives i els sabors (ni fregits ni microones). De fet flexiterià ve de "Flexible" i "vegetarià" perquè accepten un 20 % de peix blau en les dietes.
I també hi ha "superaliments" dels quals no havia sentit parlar mai (o potser només al Xevi Verdaguer, aquell psiconeuroimmunòleg que es va fer famós després d'unes entrevistes amb el Jaume Barberà parlant sobre la informació digestiva que es pot extreure de la nostra femta i després va ser un dels col.laboradors dels concursants al programa "El mur" de TV3, aconsellant-los en nutrició): el flax (una llavor de lli), el kale (una col negra arrissada), la quinoa, algues...
I el que més ens va sobtar va ser una extensa carta de sucs "cold-pressed", sucs que elaboraven allà mateix en un obrador anomenat "Teresa's Juicery". Diu la informació que hi ha als recipients que en el procés d'elaboració redueixen l'oxidació i el deteriorament dels seus components ecològics i crus. S'eviten pasteuritzacions i es conserven en cambres de refrigeració entre 0 i 4 graus per mantenir intactes les vitamines, nutrients i enzims durant 3-4 dies.
A part de tota aquesta filosofia, en la qual ni hi entro ni hi surto (menjo tan malament com la majoria de vosaltres...), el local era preciós i molt agradable.
I jo, que estava constipat, em vaig prendre un suc anomenat "Virus killer" amb propietats antiaging, que augmenta les defenses i és un antibiòtic natural.
Portava pera, aigua purificada, llimona, gingebre, mel raw, equinàcia, timó, marialluïsa i te de roca. Estava boníssim i se'm va posar la mar de bé.
No era gens barat (5'95 euros), però em va semblar una experiència interessant que valdria la pena explicar aquí perquè segurament molts de vosaltres no ho coneixeríeu.
Ara ja no ho podreu dir...
Per cert, sabeu qui ens vam trobar que entrava a berenar al cap d'una estona que hi érem?... el Xavi Verdaguer!
Sempre està bé conèixer noves apostes culinàries. Jo com que vegà, el que es diu vegà, no ho sóc, si m'hi acosto faré algun suc d'aquests que dius, que si que tenen bona pinta i han d'estar prou bons!
ResponEliminaRoger, ni tu ni jo no fem gens de pinta de vegans, no... però em sembla que fins i tot ens agradarien aquests plats. I si mai vols impressionar una vegetariana.... ja ho saps!
ResponElimina;-)
Elad