Un tuit deia que hi havia 3 maneres de fer les coses: fàcils, difícils i... "a la catalana".
Finalment tindrem President de la Generalitat i demà, amb "foto-finish", evitant "sobre la campana" la convocatòria d'unes noves eleccions, es produirà el Ple d'Investidura que donarà inici a la legislatura sorgida del mandat democràtic de les eleccions del 27S que van donar una majoria de diputats independentistes.
Però ha costat Déu i ajuda i reconec que la meva posició aquest cap de setmana era: "Així no!"
M'ha entristit enormement la col.lecció de retrets i insults que s'han intercanviat les darreres setmanes persones que feia anys que anaven plegades i amb un somriure a multitud d'actes en els que compartien objectius, il.lusions i anhels.
Doncs tot això s'ha anat degradant els darrers mesos, i especialment les darreres setmanes, fins a un punt en que hi havia unes posicions tan immobilistes i un enrariment tan gran de les relacions entre forces polítiques que semblava impossible arribar a un acord satisfactori.
I arribats aquí jo pensava que el millor era tornar a començar. Que cadascú expliqués molt bé els seus objectius i el seu grau de flexibilitat i renúncia en benefici d'assolir aquest objectiu, per aprendre de l'experiència i evitar-nos les dificultats que s'han mostrat en aquesta negociació entre forces polítiques que perseguien el mateix objectiu i que ES NECESSITEN LES UNES A LES ALTRES. Perquè només tenim possibilitats d'aconseguir la independència si som una àmplia majoria (que el que ha de fer és créixer i no perdre llençols a cada bugada) i amb un esperit constructiu, pacífic i optimista com el que havíem esgrimit fins ara.
Però al final, quan ja ningú no hi confiava, després de 3 mesos de negociacions, ha arribat l'acord. I tot i que els analistes i experts en negociacions deien que el millor acord era un "win-win", és a dir, aquell en que les dues parts surten sentint-se guanyadores, al final ha estat un acord "loses-loses". És a dir que tothom ha perdut:
- JxS renuncia a la presidència d'Artur Mas i ofereix l'alternativa d'una cara nova de consens: Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona i president de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència).
- La CUP es compromet a donar els vots necessaris per a la investidura del nou president i a incorporar 2 diputats a la dinàmica de treball de JxS per no votar mai en el mateix sentit que les forces contràries al procés sobiranista. A més a més reconeix errors propis en la negociació amb JxS i es compromet a rellevar alguns diputats per fer més visible el gir de la seva posició.
I començarà una nova legislatura, però... no serà fàcil!!
I només espero que el que ha passat aquestes darreres setmanes ens serveixi d'experiència. Cal tenir clars els objectius globals, l'excepcionalitat del moment, la transitorietat dels passos que es fan ara (si finalment s'aconsegueix l'objectiu) i la NECESSITAT IMPERIOSA D'EIXAMPLAR MÉS I MÉS LA MAJORIA INDEPENDENTISTA.
I això no ho podem aconseguir ni amb insults ni amb retrets. Cal anar a la una, sabent que hi haurà desacords, que hi haurà pressions, que hi haurà moments de gran tensió, de plantejar-se la desobediència. I en aquests moments cal tenir la FORÇA que hem tingut durant els darrers anys, la força de la unitat, la força de la raó i la força del somriure.
Que diferent la manera segura i joiosa com vam afrontar la consulta del 9N (que era tot un desafiament a l'estat espanyol), a la crispació, els retrets, els insults, els dubtes i el desànim que ha acompanyat el final d'aquesta negociació...
Per tant, demano a tothom que desitja la independència de Catalunya, que passi pantalla i que deixi de veure enemics entre tots els representants escollits arran de les eleccions del 27S, que s'abandonin els insults i els retrets i que tornem a tancar files en pro de l'objectiu que ens ha d'aglutinar.
No serà fàcil passar de la nit al dia de parlar dels "traïdors de la CUP" a tornar-los a considerar aliats i companys de viatge...
No serà fàcil passar de la nit al dia de parlar dels "convergents que posen per davant dels interessos del país els seus interessos personals" a tornar-los a considerar aliats i companys de viatge...
...però la culpa és nostra per haver-nos permès anar tan enllà amb les desqualificacions i la desconfiança mútua. Ara ens cal esforçar-nos a refer ponts i a tornar a valorar les moltes coses que compartim i ens uneixen per sobre de les discrepàncies que haguem tingut. I assumir que tothom es pot equivocar, però que si seguim compartint il.lusions i objectius, hem de saber deixar-ho tot enrere i MIRAR ENDAVANT.
I quan torni a sorgir un desacord... pensem-hi!
Té mèrit haver aconseguit aquest acord "a la catalana", a ultimíssima hora. Molt de mèrit.
Però potser també podem aprendre a resoldre els conflictes i trobar solucions de manera més tranquil.la, respectuosa, ràpida i satisfactòria... almenys intentem-ho!!
Visca Catalunya lliure!!
Alea iacta est! Visca Catalunya lliure!
ResponEliminaI compartint tot el què tu dius, tan sols dir que a algunes persones jo personalment no els hi podré perdonar mai aquest temps d'incertesa que en han fet viure. I espero que la història les posi al lloc que es mereixen.
ResponEliminaAra a seguir mirant endavant!
Roger,
ResponEliminabé està el que bé acaba.
Ara a veure com van evolucionant les coses...
Eladi