Patates, arròs, llibres i discos

Aquest any, si ajunto tots els regals que he rebut entre el Tió, el Pare Nadal i els Reis d'Orient em surten 2 discos, 2 còmics i 4 llibres:

• CERCLES -Sopa de Cabra
• LA CLAU DE GIRAR EL TALLER -Adrià Puntí
• ARDALÉN - Miquelanxo Prado
• TODO VA BIEN - Alberto Madrigal
• ESPANYA DE MERDA - Albert Pla
• EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT - David Lagercrantz
• LES CANÇONS DE LA NOSTRA VIDA - Pep Blay
• LA NUEVA EDUCACIÓN - César Bona

Més d'un m'ha dit que per què no demanava altres coses com a regals... roba, electrodomèstics, tecnologia, esports... Alguna vegada he demanat alguna altra cosa, però normalment la meva aposta segura són els discos i els llibres.
M'encanta llegir i escoltar música i sempre tinc algun disc o algun llibre a la llista per comprar-me'ls quan pugui. O sigui que rebre aquests regals em sembla perfecte i no en voldria pas d'altres.
Si de cas hauria de demanar també TEMPS per poder-ne gaudir en condicions de la lectura i de l'escolta de la música!

Em passa una cosa semblant amb el menjar.
Recordo una anècdota de la meva joventut quan un cap d'any la meva mare va portar una mica de caviar com un extra de luxe per al sopar d'aquella nit abans de menjar el raïm.
A casa nostra no ens faltava de res però sempre anàvem justets i menjàvem coses baratetes i populars (sopa de pà, visceres, maires i peixos baratets i el mateix amb les carns, pa amb tomàquet i embotits industrials, pa amb oli i sucre, pa amb mantega i sucre...) i recordo que allò del caviar no em va fer ni fred ni calor. I em sembla que mai no l'he tornat a tastar.


En canvi hi ha aliments que m'encanten i que me'ls menjaria sempre com l'arròs i les patates.
M'encanta l'arròs de totes les maneres: l'arròs a la cubana que em fa l'Anna, les paelles d'arròs que em feia la iaia Maria i em fa la Mª Dolors, l'arròs a la mionesa que em fa la meva mare, l'arròs bullit amb patates, l'arròs tres delícies... fins i tot el pitjor dels arrossos que hagi menjat en algun menjador escolar en un dia de mala sort, me'l cruspeixo sense queixar-me...
I el mateix amb les patates: fregides, bullides, estofades, al caliu, braves... de totes les maneres!
O sigui que si mai m'heu de convidar a menjar, no us compliqueu la vida: arròs i patates amb algun tall i estaré contentíssim.

Me n'adono que en aquest sentit sóc fàcil, senzill, planer. I me n'alegro de ser-ho.
Potser per a alguns seria una cosa de què avergonyir-se, però per a mi és un orgull poder ser feliç només amb patates, arròs, llibres i discos.