Odio els dilluns

Odio els dilluns!
Els dilluns pleguem més tard que els altres dies, a les 7 h de la tarda. Entre naps i cols arribem a casa a les 8 h tocades (després de recollir els nens de casa de la Mari) i llavors, cansats i estressats, hem de fer-los dutxar i sopar a correcuita.
Els nens estan cansats de tot el dia i al mateix temps no ens han vist en tot el dia i això origina una barreja de mandra i esverament que fa que tot costi.
A més a més el dilluns és el dia que l'Anna se'n va a Moià amb unes amigues a entrenar a bàsquet i sobre les 9 h. ella marxa i jo em quedo amb tot el percal. I que consti que no és cap retret, eh? Però tot coincideix els dilluns.
Molt sovint acabem tots histèrics i els nens se'n van a dormir entre bronques i males cares... i llavors jo em quedo accelerat, estressat, agobiat... 
Odio els dilluns!

I quan pensava això vaig tenir el record difús que hi havia una cançó que tenia un títol semblant. Vaig anar a "Sant Google" i la vaig trobar: "I DON'T LIKE MONDAYS" de THE BOOMTOWN RATS (el grup de Bob Geldof).
I vaig descobrir que aquesta cançó la van fer a partir del que va dir una noia de 16 anys (Brenda Ann Spencer) a California després d'haver estat disparant el fusell que li havien regalat per Nadal -fins que va acabar tota la munició- sobre tothom qui entrava a la seva pròpia escola des de la finestra de casa seva (vivia just al davant).
Va matar dues persones (el director i el conserge) i va ferir 8 alumnes.
I quan la van detenir i li van demanar per què ho havia fet, va dir: "No m'agraden els dilluns... només ho vaig fer per animar-me el dia..." (llegir tota la història)

Us asseguro que jo no faré això, però... odio els dilluns!
Us deixo amb el vídeo: