23 de nov. 2013

Els meus "tres tenors" (ara mateix)

El divendres 15 de novembre vaig tornar a anar a un concert de DANI FLACO. L’he anat a veure ja 3 o 4 vegades. La primera no sabia qui era ni quin tipus de música feia, però ens ho vam passar tan bé (crec que cada vegada hi he anat amb el Pablo) que cada cop que ha tornat a venir hem repetit i mai no ens ha decebut: sempre sortim amb un somriure provocat per les seves cançons de cantautor urbà (d’estil “sabinero”) i la simpatia i enginy dels seus comentaris entre cançó i cançó.
I també amb la satisfacció de gaudir d’un cantant que potser molta gent no coneix. El Dani Flaco no és número 1 dels 40 Principales, no ven milions de discos, no és portada de les revistes del cor. Però un concert del Dani Flaco és un autèntic regal. I saber-ho i saber que molta gent encara no ho sap ens converteix en una mena de “privilegiats”.

I això ara mateix em passa amb el Dani Flaco i 2 altres cantautors als quals vaig seguint: el POL CRUELLS i el RAMON MIRABET.
Gaudeixo dels seus concerts, dels seus discos, de la proximitat que em dóna haver-hi tractat personalment (al final dels concerts o a través del facebook) i sé que hi ha molta gent que no saben ni que existeixen. I  per molt que jo els digui que les seves cançons són guapíssimes i els seus concerts divertits i emocionants, serà molt difícil que trenquin la barrera invisible que creen els mitjans de comunicació i vagin a un concert seu, sense conèixer-los ni haver-los escoltat per la ràdio.

El Dani Flaco fa cançons urbanes i amb un punt “canalla”. El Pol Cruells té uns aires entre mediterranis i folk-country i tracta temàtiques més nostàlgiques i romàntiques. El Ramon Mirabet canta en anglès i es mou entre el pop-rock, el folk i la música negra. Però tots tres, malgrat les seves diferències estilístiques i personals comparteixen la passió per la música. Es nota que són feliços fent aquesta feina, que viuen per a allargar tan com sigui possible la seva carrera musical enmig d’una indústria difícil que només vol promoure uns quants noms comercials.
El Dani, el Pol i el Ramon estant vivint un somni magnífic, poden dedicar-se a la música, composen les seves cançons, les enregistren, fan concerts, videoclips... i segurament no imaginen una altra cosa que els faci sentir més plens. I jo, quan sóc a l’altra banda de l’escenari, escoltant les seves composicions, gaudint de la intensitat i passió que posen en les seves interpretacions i de la felicitat que destil.len, conscients del privilegi de dedicar-se a allò que estimen, em sento també privilegiat i feliç.
Encara que hi hagi poques persones entre el públic, encara que hagin venut pocs discos, encara que no surtin a les primeres pàgines de les revistes musicals... per a mi són els meus “tres tenors” ara mateix. I tenen el meu reconeixement, la meva admiració i... potser fins i tot una mica de la meva enveja.
Ep! sempre de la sana, eh? ;-)

Acabo amb un vídeo d'un directe del Dani Flaco perquè us feu una idea del que s'hi dóna i una última hora: el Ramon Mirabet participarà en el disc de la propera Marató de TV3 i així molta més gent podrà tenir accés a la seva veu i a la seva sensibilitat. I un ocellet m'ha dit que el 23 de gener actuarà al "Voilà" de Manresa... Us ho perdreu?

10 comentaris:

  1. Totalment d´acord amb tu, excepte amb el Dani Flaco, reconec que és un gran cantautor però no m´ha acabat d´entrar...en canvi el Pol i en Ramon m´encanten, gràcies a tu els he conegut persones molt senzilles i properes i m´encanten les seves cançons..
    Ja estic esperant que sigui el 23 de gener...a veure si aviat podem tornar a escoltar al Pol
    Felicitats i endavant!

    ResponElimina
  2. Molt bé, Anna. 2 de 3 no està gens malament i el Flaco... primer l'hauries de veure en directe per acabar d'opinar amb tots els arguments...
    Però encara que no tinguem exactament els mateixos gustos musicals, estic molt content que aquest any m'hagis acompanyat a tants concerts. És un plaer!
    Bye!
    Eladi

    ResponElimina
  3. M'ha encantat!!!!!

    La complicitat que es veu(i es sent!)entre el públic entregat!i els músics és molt gran.

    Des de la primera nota se m'ha dibuixat un somriure(la lletra ha ajudat!),i no ha desaparegut fins que ha acabat la cançó.

    M'ho passaria molt bé amb un espectacle sencer.

    Bona descoberta,si senyor!

    Txetxu

    ResponElimina
  4. Ei Eladi! Moltes gràcies! no puc ni comparar-me amb la qualitat (i popularitat) del Dani i el Ramon, però m'encanta que tu ens posis al mateix post! El cert és que el poquet que dono jo quan faig les meves actuacions no es pot ni comparar amb el molt que doneu cadascun dels que esteu entre el públic (que en el meu cas es pot comptar amb els dits de les mans)! Moltes gràcies per venir sempre que pots, Eladi! i pel post: molt emotiu i bonic! ens anima a continuar! Una abraçada!
    PoL

    ResponElimina
  5. Txetxu, a un "sabinero" com tu el Flaco t'encantaria. No en tinc cap dubte.
    Pel youtube pots trobar cançons seves. Està a punt de treure un disc nou però el millor d'ell és el directe.
    Petons de colors!
    Eladi

    ResponElimina
  6. Pol, ja hem parlat pel facebook i ho tornaré a posar aquí.
    És molt fàcil dir que t'agraden molt Els Pets o Els Amics de les Arts (que també), però jo admiro aquests que esteu en categories inferiors i a mi em sembla que teniu una qualitat que us mereixeríeu ascendir. Tu segueix fent cançons maques i... de tant en tant passa't pel Voilà que així ens veurem!
    Petons de colors!
    Eladi

    ResponElimina
  7. realment recorda al Sabina, i crec que deuen ser concerts per disfrutar quan coneixes les cançons (almenys jo recordo un concert de sabina al congost on vaig disfrutar molt, però coneixia tot el repertori, són cantants dels que potser t'enamoren més les lletres, estil...que la pròpia veu)
    tinc curiositat pel Pol el Ramon, a veure si un dia els puc veure
    i gràcies germanet, sempre és interessant que et facin recomanacions!

    ResponElimina
  8. :)
    Moltes gràcies Eladi!!!
    Agraeixo mooolt estar en un grup tan petit i que guardes al cor per a tu però que a més ets tan generos que neceaites compartir-ho amb la gent

    Això fa que la música sigui música

    Ramon Mirabet

    ResponElimina
  9. Raquel "Riki", ja ho he dit a la notícia i li explico a tothom: un concert del Dani Flaco és un espectacle divertit i amable,encara qeu no coneguis el repertori. Les cançons són maques i tenen lletres molt interessants i treballades, però ell i el Pepo (el guitarrista que l'acompanya i que és del Pont de Vilomara, boníssim per cert...) són molt divertits i enginyosos i es posen el públic a la butxaca des del minut zero. De fet els que repetim ja arribem posats dintre de la seva butxaca perquè ja sabem que ens ho faran passar molt bé. I al Voilà va repetint de tant en tant o sigui que suposo que tindràs ocasió d'enganxar-lo sempre i quan les teves properes obligacions (...!...) t'ho permetin... ;-)
    Ja us aniré informant dels propers concerts tant del Flaco, com del Pol, com del Ramon.
    A reveure

    ResponElimina
  10. Ramon,
    em fa molta il.lusió que el Pol i tu hagueu tingut el detall de passar-vos pel bloc i posar un comentari, com a protagonistes de la notícia.
    Us admiro com a artistes i em sento proper a vosaltres com a persones planeres i accesibles. Un luxe afegit a part de disfrutar de les vostres cançons i les vostres actuacions en directe.
    Espero que ens veurem aviat per Manresa...
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR