Vaig escriure'l a l'estiu a partir d'una idea que havia tingut en un d'aquells períodes d'acumulació de feina, d'anar estressat, contrarellotge, arribant pels pèls a les múltiples coses que s'ajunten una darrere l'altra...
I com que ara és un moment d'aquests, m'ha tornat a la memòria i és el moment de difondre'l.
VOLUNTARI
Centenars de persones que travessen la ciutat,
formigues estressades empaitant necessitats
que algú ens ha encomanat i ara estem tristos
perquè no aconseguim de satisfer.
Alguns savis filòsofs ens intenten recordar
que maca era la VIDA que teníem a les mans
abans que tots plegats la convertíssim
en un sac brut de presses i neguits.
Científics i polítics i poetes
decideixen que caldria que algú fes
un gest, un sacrifici per l'espècie
i, allunyant-se d'aquest ritme, descobrís
com era abans la vida
sense presses, sense estrés,
sense mòbils, ni internet...
M'apunto voluntari ara mateix.
M'apunto voluntari ara mateix.
Sàvies paraules Mestre!
ResponEliminaGràcies, "contramestre" ;-)
ResponEliminaEladi